Vaga al Museu Marítim

Els tècnics responsables de les activitats i tallers del Museu Marítim convoquen vaga indefinida

El grup de quatre treballadors i treballadores que organitzen i vetllen pel desenvolupament dels tallers i les activitats que el Museu Marítim de Barcelona adreça a visitants del centre, especialment escoles, inicien avui una VAGA INDEFINIDA per denunciar la precarietat de les seves condicions laborals.

Els treballadors que es fan responsables del gruix de les activitats i tallers que el Museu Marítim de Barcelona (MMB) adreça als seus visitants i a escoles -passejades en vaixell pel front marítim de la ciutat, caminades pel port, etc. - es troben des d'aquesta matinada en situació de vaga indefinida per tal de denunciar les precàries condicions laborals imposades pel centre. L'aturada ha estat precedida de dos mesos d'infructuosa negociació en què aquest col·lectiu de professionals ha intentat dialogar amb els responsables del Museu per tal de redreçar la present situació i posar sobre la taula les seves reivindicacions, especialment les relacionades amb una aplicació extrema de polítiques d'imposició de contractació temporal injustificada i parcialitat abusiva de la jornada.

 
 «Mai estem segurs de quan haurem de treballar -explica un portaveu dels vaguistes- es determinen els nostres torns amb una antelació que gairebé mai va més enllà d'una setmana. I aquests torns, tampoc no podem estar segurs de quantes hores ni en quin horari es faran. No sabem si la setmana vinent treballarem 5 horeso si ho farem 20 i, per tant, si el salari que percebrem ens assegura els mínims per subsistir o si no ho farà. I en aquestes circumstàncies, ni tan sols és possible pensar a buscar una altra feina per complementar els nostres ingressos. Com podem fer-ho si els nostres horaris poden variar de forma radical amb una antelació mínima?».

 
 Precisament, aquests condicionants que MMB imposa a la prestació de serveis està en l'arrel que l'actual concessionària del servei -el museu subcontracta l'activitat- hagi renunciat a seguir oferint-lo i no es presenti a la renovació de la licitació per part de l'emblemàtic centre museístic. «A hores d'ara -prossegueix el portaveu- el nostre present és absolutament precari i el nostre futur està en l'aire. Sabem que hi haurà una nova concessionària del servei i, després de reclamar-ho, hem aconseguit que el plec de condicions inclogui un compromís de subrogació de les persones que actualment l'oferim, però no tenim cap informació certa i precisa sobre com es concretarà aquest compromís».

 
 Per a Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora el grup de treballadors i treballadores en vaga, la situació viscuda al Museu Marítim de Barcelona exemplifica una vegada més com el recurs a la subcontractació esdevé un instrument de precarització de les condicions laborals. «A través de contractes i licitacions, les empreses pretenen veure's exonerades de les seves veritables responsabilitats com a ocupadores. En aquest cas concret, fins i tot, transformant la contracta en una mena d'empresa de treball temporal que els pugui proveir de mà d'obra a demanda, sense cap consideració respecte la situació de permanent incertesa i inseguretat que això provoca en les persones que treballen al Museu. I el més greu és que això ho fan les empreses privades en el seu afany de lucre però també, com succeeix al Museu Marítim, ho fan les Administracions Públiques».

Els tècnics responsables de les activitats i tallers del Museu Marítim convoquen vaga indefinida

Els treballadors que es fan responsables del gruix de les activitats i tallers que el Museu Marítim de Barcelona (MMB) adreça als seus visitants i a escoles -passejades en vaixell pel front marítim de la ciutat, caminades pel port, etc. - es troben des d'aquesta matinada en situació de vaga indefinida per tal de denunciar les precàries condicions laborals imposades pel centre. L'aturada ha estat precedida de dos mesos d'infructuosa negociació en què aquest col·lectiu de professionals ha intentat dialogar amb els responsables del Museu per tal de redreçar la present situació i posar sobre la taula les seves reivindicacions, especialment les relacionades amb una aplicació extrema de polítiques d'imposició de contractació temporal injustificada i parcialitat abusiva de la jornada.

 
 «Mai estem segurs de quan haurem de treballar -explica un portaveu dels vaguistes- es determinen els nostres torns amb una antelació que gairebé mai va més enllà d'una setmana. I aquests torns, tampoc no podem estar segurs de quantes hores ni en quin horari es faran. No sabem si la setmana vinent treballarem 5 horeso si ho farem 20 i, per tant, si el salari que percebrem ens assegura els mínims per subsistir o si no ho farà. I en aquestes circumstàncies, ni tan sols és possible pensar a buscar una altra feina per complementar els nostres ingressos. Com podem fer-ho si els nostres horaris poden variar de forma radical amb una antelació mínima?».

 
 Precisament, aquests condicionants que MMB imposa a la prestació de serveis està en l'arrel que l'actual concessionària del servei -el museu subcontracta l'activitat- hagi renunciat a seguir oferint-lo i no es presenti a la renovació de la licitació per part de l'emblemàtic centre museístic. «A hores d'ara -prossegueix el portaveu- el nostre present és absolutament precari i el nostre futur està en l'aire. Sabem que hi haurà una nova concessionària del servei i, després de reclamar-ho, hem aconseguit que el plec de condicions inclogui un compromís de subrogació de les persones que actualment l'oferim, però no tenim cap informació certa i precisa sobre com es concretarà aquest compromís».

 
 Per a Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora el grup de treballadors i treballadores en vaga, la situació viscuda al Museu Marítim de Barcelona exemplifica una vegada més com el recurs a la subcontractació esdevé un instrument de precarització de les condicions laborals. «A través de contractes i licitacions, les empreses pretenen veure's exonerades de les seves veritables responsabilitats com a ocupadores. En aquest cas concret, fins i tot, transformant la contracta en una mena d'empresa de treball temporal que els pugui proveir de mà d'obra a demanda, sense cap consideració respecte la situació de permanent incertesa i inseguretat que això provoca en les persones que treballen al Museu. I el més greu és que això ho fan les empreses privades en el seu afany de lucre però també, com succeeix al Museu Marítim, ho fan les Administracions Públiques».