Important sentència considera que l'acomiadament sense causa obliga a la readmissió
El Jutjat Social 3 de Barcelona dicta una transcendent sentència que invoca el Conveni 158 de la OIT per desestimar la pretensió d'una empresa d'acomiadar un treballador reconeixent la improcedència de l'extinció -i abonant, per tant, la corresponent indemnització- en considerar que l'absència real de causa comporta la nul·litat de l'acomiadament i l'obligació de readmetre'l al seu lloc de treball.
L'Estat espanyol va subscriure i ratificar l'any 1985 el Conveni 158 de la Organització Internacional del Treball (OIT) que en el seu article quart estableix que «no es finalitzarà la relació de treball d'un treballador tret que existeixi una causa justificada, relacionada amb la seva capacitat o conducta o basada en les necessitats de funcionament de l'empresa, establiment o servei». Considera, per tant, que la concurrència de causa real és requisit imprescindible per poder procedir a l'extinció d'un contracte de treball per part de l'empresa, proscrivint d'aquesta forma el desistiment o lliure acomiadament.
Aquesta normativa, plenament integrada a l'ordenament jurídic espanyol, ha estat, precisament, l'invocada pel Jutjat Social 3 de Barcelona a l'hora de dictar una important i innovadora sentència que obliga a una empresa a readmetre en el seu lloc de treball un empleat a qui va acomiadar disciplinàriament al·legant disminució del rendiment sense aportar cap tipus de dada i admetent des del primer moment la improcedència de la decisió extintiva. Sent així, la resolució del jutjat barceloní -dictada a instàncies de l'advocat Christian Navarro del despatx JuridicLab- recorda que «la normativa internacional (Conveni 158 de la OIT) diu explícitament que l'acomiadament ha de ser causal, és a dir, no és admissible que el cessament no tingui un motiu concret i explícit -desestiment o acomiadament lliure-i, per això, si veritablement es determina que no hi ha causa, estem davant un acte jurídic que impacta directament amb la figura del frau de llei». Aprofundint en la qüestió, la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona cita també el Tribunal Constitucional espanyol que esmenta en el capítol de drets dels treballadors «la continuïtat o l'estabilitat en l'ocupació, és a dir, [el dret] a no ser acomiadats si no existeix justa causa».
Per tant, a criteri de la sentència, l'extinció contractual sense invocació de causa real per part de l'empresa més enllà d'una mera construcció formal de causa aparent suposa un frau de llei que, segons determina el Codi Civil, justifica la nul·litat de l'acte atès que «sota l'aparença formal d'un acomiadament disciplinari, no hi ha causa real, sigui o no procedent» i comporta «la condemna de l'empresa a la immediata readmissió del demandant en el seu lloc de treball i el pagament dels salaris de tramitació des del moment de l'acomiadament fins que tingui lloc la reincorporació».
Important resolució
Malgrat la sentència encara pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, correspon felicitar-se pel contingut d'una resolució que denuncia un dels efectes més perniciosos de les successives reformes laborals que de forma tan significativa han contribuït decisivament a l'actual degradació del marc de relacions laborals. El fet que la declaració d'improcedència hagi deixat de comportar de forma automàtica la nul·litat de l'acomiadament i, conseqüentment, la reincorporació del treballador acomiadat al seu lloc de treball suposa, tal i com reiteradament ha estat objecte de denúncia per part de nombrosos professionals del Dret Laboral, la pràctica legalització de l'acomiadament lliure, si bé no gratuït, doncs atorga a les empreses la potestat de confirmar l'extinció mitjançant l'abonament d'una indemnització, l'import de la qual no ha deixat de minvar en el decurs dels anys.
