El Jutjat Social 18 de Barcelona ha anunciat a la multinacional francesa la imposició d'una multa per «indicis de mala fe processal» per endarrerir innecessàriament el procediment arran de les denuncies interposades per la Inspecció de Treball per la utilització fraudulenta de 108 falsos autònoms
...............................................
El passat 8 de juny de 2022 estava prevista la celebració del judici corresponent a la demanda d’ofici que enfronta la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a la multinacional francesa Stuart per haver emprat entre abril de 2016 i gener de 2019 els serveis de fins a 108 persones com a falsos autònoms quan, segons conclusions de la Inspecció de Treball, actuaven a tots els efectes com a treballadors i treballadores per compte aliè, sotmesos a l’esfera directiva i organitzativa de la pròpia empresa. Malauradament, com ja havia succeït en dues ocasions prèvies, tampoc avui ha pogut celebrar-se el judici després que l’empresa tornés a instar una nova suspensió del procediment en el qual la TGSS reclama a Stuart el pagament de més de 237.000 euros en concepte de cotitzacions no abonades.
A diferència del que ha succeït en les dues suspensions anteriors, el titular del Jutjat Social 18 de Barcelona ha anunciat l’empresa l'obertura d'una peça separada per tal d'imposar-li una elevada multa per exhibir allò que ha qualificat de «mala fe processal» per forçar una nova suspensió del judici. Concretament, el jutge responsable de resoldre la demanda d’ofici instada per la TGSS ha traslladat a l’empresa que considera la seva actitud com a «temerària» i la fa responsable d’injustificades «accions dilatòries» per demorar la resolució del procés.
Cal recordar que el judici reiteradament suspès que ha de servir per ratificar jurídicament les conclusions de Inspecció de Treball respecte les pràctiques laborals de Stuart, fundada l’any 2015 i present a Espanya des de 2016 que ha assenyalat amb claredat el caràcter fraudulent dels contractes de prestació de serveis imposats per l’empresa als seus repartidors i constata que la relació mantinguda pels repartidors en relació a la seva ocupadora presenta de forma incontestable les característiques constituents d’una relació laboral ordinària sense cap dels trets d'autodeterminació que són propis del treballador autònom. En aquest sentit, Pau Estévez, advocat de Col·lectiu Ronda que participa al procés judicial en representació d’una part dels riders implicats, recorda que «Inspecció de Treball ha acreditat que és l'empresa qui determina en tot moment horaris i torns,així com totes les característiques essencials sobre la prestació de serveis, aplicant, a més a més, mecanismes de control i sanció per a aquells repartidors que incompleixen les directrius traslladades per l'empresa».
Un any de l'aprovació de la Llei Rider
Aquest judici hauria de celebrar-se poc després que es complís el primer aniversari de l’aprovació del Reial Decret-Llei 9/2021, conegut popularment com la Llei Rider. Una norma que recollia la doctrina del Tribunal Suprem per tal de, suposadament, esvair qualsevol tipus de dubte respecte la plena laboralitat de la relació dels repartidors amb companyies com ara Glovo, la desapareguda Deliveroo, Just Eat o la pròpia Stuart, entre d’altres. Malauradament, però, en aquest primer any d’existència de la norma, la situació no ha variat gaire respecte el panorama preexistent. Així, per exemple, segons dades del sindicat UGT, tres de cada quatre repartidors segueix ostentant la condició d’autònom, tal i com succeeix amb la immensa majoria de riders que treballen per Glovo, principal empresa del sector. En d’altres casos, les companyies han apostat per recórrer a subcontractacions per seguir defugint la seva condició de veritables ocupadores de les persones que treballen al seu servei. Tampoc l’obligació de compartir la informació referent al funcionament dels algoritmes informàtics de les aplicacions quan aquests tinguin incidència directa en les condicions de la relació laboral i la prestació de serveis ha tingut fins ara una gran implantació com a conseqüència de la negativa de les diferents plataformes a satisfer aquesta imposició. «En el seu moment, ja ens vam mostrar escèptics en relació a les possibilitats que la Llei rider, tal i com es va constituir, pogués contribuir de forma eficaç i efectiva a acabar amb la precarietat que imposen la majoria d’empreses del sector als seus treballadors», recorda Pau Estévez, «per això resulta imprescindible que continuïn sent Inspecció de Treball i els tribunals qui actuï contra aquestes pràctiques il·legals. Fins ara, les úniques veritables victòries contra els abusos dels grans agents de l’economia de plataforma s’han aconseguit en via judicial i no a través d’una llei que està sent impunement contestada per les empreses».
