Aquesta pregunta ens l’han fet incomptables vegades als nostres despatxos. I la qüestió pot arribar a tenir una certa transcendència a l’hora de posteriors impugnacions d’un possible acomiadament. Sobre aquesta pregunta i altres elements a revisar de la carta d’acomiadament parlem en aquest article.
..................................................
El cert és que signar la carta d’acomiadament no ens impedirà reclamar judicialment amb posterioritat per impugnar l’extinció i no fer-ho o negar-se a recollir la carta tampoc no impedirà que l’acomiadament es faci efectiu. És a dir, la signatura no pressuposa la nostra conformitat amb els arguments aportats per l’empresa. Una possible excepció són aquelles cartes on, allà on se’ns demana la signatura, s’inclou també la paraula «conforme». En aquests casos, sempre és més prudent expressar la nostra discrepància afegint a la signatura la formula «no conforme».
Segons l’Estatut dels Treballadors, la decisió extintiva de l’empresa ha de comunicar-se per escrit indicant quines són les causes de l’acomiadament. I aquesta carta és cabdal, absolutament cabdal. En cas d’impugnació judicial per reclamar la improcedència o la nul·litat de l’acomiadament, la decisió judicial es basarà exclusivament en els arguments aportats per l’empresa i si aquests justifiquen o no l’acomiadament. Per tant, és importantíssim que ens donin còpia de la carta per poder buscar assessorament i establir la nostra estratègia judicial.
Una de les dades presents a la carta que hem de revisar amb atenció és la data. Si aquesta és anterior a la data de notificació, ho hem de fer constar escrivint a mà la veritable data en què l’hem rebut. Això és important perquè si volem impugnar l’acomiadament, disposem de tan sols 20 dies hàbils a comptar des de la data d’eficàcia de l’extinció o des de la seva notificació.
Si l’acomiadament és per causa objectiva, l’empresa està obligada a lliurar l’import de la corresponent indemnització en el moment de notificar-lo. Si a la carta que se’ns entrega diu que s’ha abonat la indemnització sense que això sigui cert, a la carta ho hem de fer constar escrivint, per exemple, «indemnització no rebuda». Cal recordar que la conseqüència de no fer efectiva aquesta indemnització de forma simultània a la comunicació d’un acomiadament objectiu és que l’extinció, automàticament, es considerarà improcedent i, per tant, la indemnització que ens pertocarà serà superior.
Com esmentàvem abans, deixar de signar la carta d’acomiadament no ens aporta cap element de protecció front a aquesta situació tot i que sempre és recomanable afegir a la nostra signatura la inscripció «no conforme». Per contra, allò que és important no signar o fer-ho només expressant de forma imperativa la nostra disconformitat és qualsevol altre document que l’empresa aporti sota l’aparença d’acords transaccionals que impliquin renúncia de drets o d’accions. Malgrat aquests acords podrien arribar a ser anul·lats pel seu caràcter abusiu, la nostra signatura complicaria el posterior exercici dels nostres drets.
