El PSOE abandona les víctimes de l’amiant


Des de Col·lectiu Ronda i l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) volem manifestar la nostra més profunda preocupació i indignació davant el contingut de les esmenes proposades pel PSOE al projecte de llei per a la creació d'un fons públic de compensació per a les víctimes de l'amiant

............................................

Les esmenes presentades desmenteixen sense pal·liatius el discurs que fins ara s'havia traslladat a les diferents associacions de persones afectades per l'exposició a l'asbest des del passat 13 d'abril de 2021, data de registre d'un projecte de llei que en el seu moment va comptar amb el vot favorable de 296 parlamentaris i l’única abstenció dels parlamentaris de VOX.

De manera completament sorprenent, el PSOE atempta contra l'esperit de la norma proposada pel Parlament Basc (on va comptar amb el suport unànime dels parlamentaris) i proposa excloure de l'efecte protector del futur fons de compensació les persones afectades que han patit l'exposició aquest material en l'àmbit laboral. Concretament, d'aquest col·lectiu de víctimes i d'una manera que només es pot qualificar de cínica, es diu que ja compta amb un marc legal “molt favorable que facilita la protecció adequada dels treballadors afectats”. A més a més, les esmenes també proposen severes limitacions a víctimes ambientals i domèstiques -les úniques, segons la proposta, susceptibles de ser compensades pel Fons- a l'hora d'accedir a les compensacions, ja que es pretén excloure d'aquest dret els que tinguin reconeguda una pensió o prestació, tingui un grau de discapacitat inferior al 33% o no hagi residit a Espanya durant almenys 10 anys.

Amb la perspectiva que ens aporta més de 4 dècades de lluita jurídica i social en defensa dels drets de les persones afectades per l'exposició a l'asbest i després d'haver aconseguit des del nostre despatx les primeres sentències del Tribunal Suprem que van establir la responsabilitat de les empreses infractores per les malalties i defuncions tant d'antics treballadors com de víctimes domèstiques i ambientals, volem posicionar-nos amb rotunditat contra les restriccions que es pretén imposar en l'accés al Fons de Compensació. I en aquest sentit, responem als arguments falsos i erronis amb els quals el PSOE pretén justificar una postura que, una vegada més, anteposa els interessos econòmics de l'Estat a la voluntat de compensar els efectes de l'amiant sobre la salut de les persones exposades:

1. El marc jurídic no és gens favorable

Ni la normativa existent en matèria de prevenció i Seguretat Social ni el conjunt de la legislació vigent poden definir-se com a propiciadors d'un tractament “molt favorable que facilita la protecció adequada de les víctimes”. I per comprovar-ho tan sols cal atendre estudis com el realitzat pel catedràtic Alfredo Menéndez de la Universitat de Granada que assenyala que en més d'un 93% dels casos de defuncions provocades per un mesotelioma causat per exposició laboral a l'amiant que afecten homes i en un 96% dels casos que afecten les dones la patologia no va ser reconeguda com a malaltia professional per la Seguretat Social. Una dada referent a una concreta patologia, el mesotelioma o càncer de pleura, l'únic origen conegut de la qual és la presència de fibres d'amiant al sistema respiratori. Si això passa amb una malaltia únicament vinculada a l'amiant, és fàcil deduir què passa amb altres patologies potencialment mortals relacionades amb l'exposició a l'amiant com pot ser-ho el càncer de pulmó amb una etiologia més diversa. No debades, Espanya és un dels països de la UE que menys casos de malalties causades per l'amiant reconeix anualment.

2. Llargs i dolorosos processos judicials

La manca de reconeixement administratiu per part de l'INSS fins i tot en aquells casos d'etiologia indiscutible o quan la patologia està explícitament recollida al Quadre de Malalties Professionals obliga de forma invariable víctimes i les seves famílies a recórrer a l'empara judicial i embarcar-se en llargs procediments judicials que , molt sovint, acaben arribant fins al Tribunal Suprem per iniciativa d'empreses, mútues de treball i el mateix INSS. A la immensa majoria de casos, el procediment finalitza quan la persona afectada ja ha mort.

Tot i que el mateix PSOE declarava que evitar aquest periple judicial era un dels efectes perseguits amb la creació del Fons de Compensació, ara es remet a la possibilitat de recórrer als jutjats com a raó per excloure treballadors i treballadores del paraigües protector que aquest hauria d'oferir.

3. Víctimes ambientals i domèstiques sense dret quan percebin prestacions o pensions

Una altra manera de reduir en extrem el volum de persones afectades per l'amiant que puguin arribar a beneficiar-se de la creació del Fons. Les patologies causades per l'amiant tenen períodes de latència –és a dir, el temps transcorregut des de l'exposició fins al desenvolupament de la malaltia– que poden assolir els 40 anys. Resulta extremadament previsible que moltes de les persones exposades en l'àmbit domèstic (gairebé sempre com a conseqüència dels incompliments de les empreses que feien servir familiars i convivents) o fins i tot en l'ambiental, podrien estar ja percebent una pensió de jubilació en el moment de veure's afectades. Una mesura artificiosa sense cap altre objectiu ni justificació més que impedir que un nombre més gran de persones puguin arribar a veure compensades les seves patologies.

4. Prestacions de la Seguretat Social i indemnitzacions no són conceptes que puguin ser compensats entre si

A l'hora d'impulsar el projecte de llei que havia de concloure amb la creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant es va explicitar que aquest fons havia de satisfer el desig que el seu nom enunciava: compensar les víctimes pel fet de ser-ho i, d'aquesta manera, reconèixer que una bona part de la responsabilitat sobre aquesta afectació s'havia d'atribuir a la inacció de la mateixa Administració. Tot i això, el PSOE es desmarca radicalment d'aquest projecte i considera que qui tingui reconeguda la situació d'Incapacitat Permanent no ha de ser compensada pel Fons. Situació injusta que interessadament pretén ignorar que la prestació per IP està concebuda per evitar la manca d'ingressos de qui per raó del seu estat físic ha perdut totalment o parcialment la capacitat per desenvolupar una activitat professional mitjançant la qual assegurar-ne el sosteniment econòmic. No es tracta, per tant, d'una “indemnització” la naturalesa pròpia de la qual fa referència a l'obligació de reparar un dany i comporta en si mateixa el concepte de responsabilitat. Aquesta mateixa responsabilitat que, una vegada més, el Govern espanyol es nega a acceptar ni en relació a la permissivitat del passat davant el risc evident per a la salut que suposa l'exposició a l'amiant ni per la negativa present a reconèixer els drets de les persones afectades.

5. Desprotecció de les persones afectades per empreses desaparegudes o amb perspectiva de cessar la seva activitat

Coemac, l'antiga URALITA, principal fabricant de productes derivats de l'amiant, es troba actualment en situació de concurs de creditors i segueix sense fer front al pagament de nombroses indemnitzacions fixades mitjançant sentències ja fermes. Com Coemac, moltes de les empreses responsables de l'exposició a l'amiant de milers de treballadors i treballadores, de les famílies i fins i tot de les persones residents en àrees properes també han desaparegut. Apel·lar als procediments judicials i a l'acció protectora de la Seguretat Social suposa ignorar que moltes d'aquestes persones no percebran mai les indemnitzacions atorgades pels tribunals i que els seus drets no es limiten al reconeixement de l'afectació sobre la condició física i la salut, sinó també a percebre els corresponents recàrrecs de prestacions que deriven de l’existència eventuals incompliments de les normes de seguretat i protecció de la salut. Un dret que els correspon i que està sent defraudat davant de la inacció de l'Administració.

6. Es reitera i perllonga l'incompliment del compromís de facilitar l'accés anticipat a la jubilació per a les persones exposades a l'amiant al llarg de la vida laboral

L'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) va instar els diferents grups parlamentaris a acollir en les seves esmenes l'antiga i justa reivindicació d'aplicar coeficients reductors a l'edat d'accés legal a la jubilació en atenció a la insalubritat de les seves condicions de treball i a una menor esperança de vida (risc que no desapareix després d'abandonar l'activitat laboral, com ja hem dit). ERC, CUP, PNB i Unides Podem han afegit aquesta petició a les seves esmenes però no ho ha fet així el PSOE, que manté paralitzat des del passat  mes de juny el compromís traslladat pel ministre Escrivá tant a AVAAC com a la nostra pròpia cooperativa d'impulsar "de manera immediata" la tramitació de l'accés anticipat a la jubilació per a aquest col·lectiu.

Per tot això, i recordant que anualment es donen a Espanya 1900 nous casos de patologies relacionades amb l'amiant i que la UE estima que l'exposició a l'asbest serà responsable de 60.000 defuncions a Espanya fins a l'any 2040, des de Col·lectiu Ronda expressem la nostra indignació amb l'intent de desdibuixar irremissiblement un projecte concebut per compensar els que han vist les seves vides truncades per un material sobre la perillositat del qual es tenia plena consciència des de dècades abans de la seva prohibició.

És per això que, coneixedors en primera persona del patiment causat per l'amiant al nostre país, tornem a unir la nostra veu a la de totes les víctimes novament enganyades i abandonades i ens posem a disposició de totes les accions de mobilització i denúncia pública que vulguin realitzar les víctimes.

El dia 16 de març, s'inicia el tràmit parlamentari que ha de concloure amb una Llei que creï un Fons Públic de Compensació Per a les Víctimes de l'Amiant similar als que existeixen a països com França, Bèlgica o Països Baixos. Això sí, amb una dotació econòmica prevista molt inferior, doncs a Espanya es preveu destinar-hi 25 milions d’euros front als més de 300 que anualment destina França a compensar els efectes de l’exposició a l’amiant. El PSOE encara està a temps d'actuar amb la deguda responsabilitat i respecte a la seva paraula per no agreujar la situació d'històric abandonament i oblit que afecta les persones que a Espanya han patit i patiran els efectes de l'amiant.

............................................

Les esmenes presentades desmenteixen sense pal·liatius el discurs que fins ara s'havia traslladat a les diferents associacions de persones afectades per l'exposició a l'asbest des del passat 13 d'abril de 2021, data de registre d'un projecte de llei que en el seu moment va comptar amb el vot favorable de 296 parlamentaris i l’única abstenció dels parlamentaris de VOX.

De manera completament sorprenent, el PSOE atempta contra l'esperit de la norma proposada pel Parlament Basc (on va comptar amb el suport unànime dels parlamentaris) i proposa excloure de l'efecte protector del futur fons de compensació les persones afectades que han patit l'exposició aquest material en l'àmbit laboral. Concretament, d'aquest col·lectiu de víctimes i d'una manera que només es pot qualificar de cínica, es diu que ja compta amb un marc legal “molt favorable que facilita la protecció adequada dels treballadors afectats”. A més a més, les esmenes també proposen severes limitacions a víctimes ambientals i domèstiques -les úniques, segons la proposta, susceptibles de ser compensades pel Fons- a l'hora d'accedir a les compensacions, ja que es pretén excloure d'aquest dret els que tinguin reconeguda una pensió o prestació, tingui un grau de discapacitat inferior al 33% o no hagi residit a Espanya durant almenys 10 anys.

Amb la perspectiva que ens aporta més de 4 dècades de lluita jurídica i social en defensa dels drets de les persones afectades per l'exposició a l'asbest i després d'haver aconseguit des del nostre despatx les primeres sentències del Tribunal Suprem que van establir la responsabilitat de les empreses infractores per les malalties i defuncions tant d'antics treballadors com de víctimes domèstiques i ambientals, volem posicionar-nos amb rotunditat contra les restriccions que es pretén imposar en l'accés al Fons de Compensació. I en aquest sentit, responem als arguments falsos i erronis amb els quals el PSOE pretén justificar una postura que, una vegada més, anteposa els interessos econòmics de l'Estat a la voluntat de compensar els efectes de l'amiant sobre la salut de les persones exposades:

1. El marc jurídic no és gens favorable

Ni la normativa existent en matèria de prevenció i Seguretat Social ni el conjunt de la legislació vigent poden definir-se com a propiciadors d'un tractament “molt favorable que facilita la protecció adequada de les víctimes”. I per comprovar-ho tan sols cal atendre estudis com el realitzat pel catedràtic Alfredo Menéndez de la Universitat de Granada que assenyala que en més d'un 93% dels casos de defuncions provocades per un mesotelioma causat per exposició laboral a l'amiant que afecten homes i en un 96% dels casos que afecten les dones la patologia no va ser reconeguda com a malaltia professional per la Seguretat Social. Una dada referent a una concreta patologia, el mesotelioma o càncer de pleura, l'únic origen conegut de la qual és la presència de fibres d'amiant al sistema respiratori. Si això passa amb una malaltia únicament vinculada a l'amiant, és fàcil deduir què passa amb altres patologies potencialment mortals relacionades amb l'exposició a l'amiant com pot ser-ho el càncer de pulmó amb una etiologia més diversa. No debades, Espanya és un dels països de la UE que menys casos de malalties causades per l'amiant reconeix anualment.

2. Llargs i dolorosos processos judicials

La manca de reconeixement administratiu per part de l'INSS fins i tot en aquells casos d'etiologia indiscutible o quan la patologia està explícitament recollida al Quadre de Malalties Professionals obliga de forma invariable víctimes i les seves famílies a recórrer a l'empara judicial i embarcar-se en llargs procediments judicials que , molt sovint, acaben arribant fins al Tribunal Suprem per iniciativa d'empreses, mútues de treball i el mateix INSS. A la immensa majoria de casos, el procediment finalitza quan la persona afectada ja ha mort.

Tot i que el mateix PSOE declarava que evitar aquest periple judicial era un dels efectes perseguits amb la creació del Fons de Compensació, ara es remet a la possibilitat de recórrer als jutjats com a raó per excloure treballadors i treballadores del paraigües protector que aquest hauria d'oferir.

3. Víctimes ambientals i domèstiques sense dret quan percebin prestacions o pensions

Una altra manera de reduir en extrem el volum de persones afectades per l'amiant que puguin arribar a beneficiar-se de la creació del Fons. Les patologies causades per l'amiant tenen períodes de latència –és a dir, el temps transcorregut des de l'exposició fins al desenvolupament de la malaltia– que poden assolir els 40 anys. Resulta extremadament previsible que moltes de les persones exposades en l'àmbit domèstic (gairebé sempre com a conseqüència dels incompliments de les empreses que feien servir familiars i convivents) o fins i tot en l'ambiental, podrien estar ja percebent una pensió de jubilació en el moment de veure's afectades. Una mesura artificiosa sense cap altre objectiu ni justificació més que impedir que un nombre més gran de persones puguin arribar a veure compensades les seves patologies.

4. Prestacions de la Seguretat Social i indemnitzacions no són conceptes que puguin ser compensats entre si

A l'hora d'impulsar el projecte de llei que havia de concloure amb la creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant es va explicitar que aquest fons havia de satisfer el desig que el seu nom enunciava: compensar les víctimes pel fet de ser-ho i, d'aquesta manera, reconèixer que una bona part de la responsabilitat sobre aquesta afectació s'havia d'atribuir a la inacció de la mateixa Administració. Tot i això, el PSOE es desmarca radicalment d'aquest projecte i considera que qui tingui reconeguda la situació d'Incapacitat Permanent no ha de ser compensada pel Fons. Situació injusta que interessadament pretén ignorar que la prestació per IP està concebuda per evitar la manca d'ingressos de qui per raó del seu estat físic ha perdut totalment o parcialment la capacitat per desenvolupar una activitat professional mitjançant la qual assegurar-ne el sosteniment econòmic. No es tracta, per tant, d'una “indemnització” la naturalesa pròpia de la qual fa referència a l'obligació de reparar un dany i comporta en si mateixa el concepte de responsabilitat. Aquesta mateixa responsabilitat que, una vegada més, el Govern espanyol es nega a acceptar ni en relació a la permissivitat del passat davant el risc evident per a la salut que suposa l'exposició a l'amiant ni per la negativa present a reconèixer els drets de les persones afectades.

5. Desprotecció de les persones afectades per empreses desaparegudes o amb perspectiva de cessar la seva activitat

Coemac, l'antiga URALITA, principal fabricant de productes derivats de l'amiant, es troba actualment en situació de concurs de creditors i segueix sense fer front al pagament de nombroses indemnitzacions fixades mitjançant sentències ja fermes. Com Coemac, moltes de les empreses responsables de l'exposició a l'amiant de milers de treballadors i treballadores, de les famílies i fins i tot de les persones residents en àrees properes també han desaparegut. Apel·lar als procediments judicials i a l'acció protectora de la Seguretat Social suposa ignorar que moltes d'aquestes persones no percebran mai les indemnitzacions atorgades pels tribunals i que els seus drets no es limiten al reconeixement de l'afectació sobre la condició física i la salut, sinó també a percebre els corresponents recàrrecs de prestacions que deriven de l’existència eventuals incompliments de les normes de seguretat i protecció de la salut. Un dret que els correspon i que està sent defraudat davant de la inacció de l'Administració.

6. Es reitera i perllonga l'incompliment del compromís de facilitar l'accés anticipat a la jubilació per a les persones exposades a l'amiant al llarg de la vida laboral

L'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) va instar els diferents grups parlamentaris a acollir en les seves esmenes l'antiga i justa reivindicació d'aplicar coeficients reductors a l'edat d'accés legal a la jubilació en atenció a la insalubritat de les seves condicions de treball i a una menor esperança de vida (risc que no desapareix després d'abandonar l'activitat laboral, com ja hem dit). ERC, CUP, PNB i Unides Podem han afegit aquesta petició a les seves esmenes però no ho ha fet així el PSOE, que manté paralitzat des del passat  mes de juny el compromís traslladat pel ministre Escrivá tant a AVAAC com a la nostra pròpia cooperativa d'impulsar "de manera immediata" la tramitació de l'accés anticipat a la jubilació per a aquest col·lectiu.

Per tot això, i recordant que anualment es donen a Espanya 1900 nous casos de patologies relacionades amb l'amiant i que la UE estima que l'exposició a l'asbest serà responsable de 60.000 defuncions a Espanya fins a l'any 2040, des de Col·lectiu Ronda expressem la nostra indignació amb l'intent de desdibuixar irremissiblement un projecte concebut per compensar els que han vist les seves vides truncades per un material sobre la perillositat del qual es tenia plena consciència des de dècades abans de la seva prohibició.

És per això que, coneixedors en primera persona del patiment causat per l'amiant al nostre país, tornem a unir la nostra veu a la de totes les víctimes novament enganyades i abandonades i ens posem a disposició de totes les accions de mobilització i denúncia pública que vulguin realitzar les víctimes.

El dia 16 de març, s'inicia el tràmit parlamentari que ha de concloure amb una Llei que creï un Fons Públic de Compensació Per a les Víctimes de l'Amiant similar als que existeixen a països com França, Bèlgica o Països Baixos. Això sí, amb una dotació econòmica prevista molt inferior, doncs a Espanya es preveu destinar-hi 25 milions d’euros front als més de 300 que anualment destina França a compensar els efectes de l’exposició a l’amiant. El PSOE encara està a temps d'actuar amb la deguda responsabilitat i respecte a la seva paraula per no agreujar la situació d'històric abandonament i oblit que afecta les persones que a Espanya han patit i patiran els efectes de l'amiant.