Quins són els principals riscos vinculats a les denominades rendes vitalícies?
Des del passat 1 de gener de 2018, les entitats financeres estan obligades a informar de forma rigorosa i exhaustiva als seus clients sobre els riscos i la possibilitat de pèrdues patrimonials que afecten els diners invertits en assegurances d'estalvi i les populars rendes vitalícies.
Al novembre de 2017, el director general de la Direcció d'Assegurances del Ministeri d'Economia, Sergio Álvarez, aprofitava la seva participació en un acte del sector per recordar a les entitats financeres i companyies asseguradores que a partir de l'1 de gener de 2018 estarien obligades a informar de la totalitat de riscos, incloent-hi la possibilitat de pèrdues en el valor de la inversió, lligades a la contractació d'assegurances d'estalvi i rendes vitalícies. Un anunci transcendent doncs, de facto, s'admetia que fins aleshores aquesta informació sobre la veritable naturalesa d'aquest producte d'estalvi i els riscos vinculats a la seva contractació o bé no s'oferia o no es feia amb la deguda diligència com per assegurar que l'acció de contractació estava suficientment fonamentada en un coneixement real i profund de les característiques del producte subscrit. I no són precisament poques les persones que han subscrit rendes vitalícies. Fonts del sector estimen, fent servir dades de setembre de l'any passat, que els tenidors d'aquests productes són més de 2 milions de persones a tot l'Estat i que el valor de les inversions realitzades supera els 86.000 milions d'euros. Un gegantí saldo que, aprofitant el mateix acte, el Sr. Álvarez es va apressar a explicar a les pròpies entitats que el Govern no tenia intenció de garantir en cas que es produís un rescat massiu de capitals per part dels usuaris.
Raons de l'èxit
Asseguradores i entitats financeres, especialment Banco Santander i Caixabank, han realitzat intenses campanyes de comercialització d'aquest tipus de producte que han tingut una gran acollida entre la seva base de clients, especialment els d'edat més avançada que constitueixen el principal públic objectiu de les rendes vitalícies. Un èxit que s'explica per la inquietud general respecte al futur de les pensions, l'aparença de seguretat en relació al capital que s'hi destina i, sobretot, una fiscalitat extremadament beneficiosa. Sobre aquest punt, per exemple, cal dir que a partir dels 70 anys, els tenidors de rendes vitalícies veuen reduïda la tributació com a renda a només un 8% del capital invertit. I encara resulta més beneficiosa si els diners que destinem a la contractació d'una renda vitalícia provenen de la venda d'un habitatge -sigui o no la primera residència- o d'un paquet accionarial. En aquests casos, si la subscripció es produeix en el termini de 6 mesos des del moment de la venda i tenim més de 65 anys, el capital queda exempt de tributació fins a un màxim de 240.000 euros d'inversió. Un tracte d'absolut privilegi que denota la promoció que des del Govern i el Ministeri d'Hisenda s'ha volgut fer d'aquests productes d'inversió en benefici de les entitats i en paral·lel als creixents dubtes sobre el futur del sistema públic de pensions i la seva viabilitat.
Què són i com funcionen les rendes vitalícies?
Com en el cas d'altres productes híbrid de capital o assimilables, la renda vitalícia presenta trets propis dels dipòsits garantits sense ser-ho. Al contrari, el seu funcionament és força més complex d'allò que aparenta en un primer moment.
Tot i no tractar-se d'un clàssic pla de pensions, es defineix com un producte ideat per complementar a llarg termini els ingressos provinents de la prestació de jubilació. En el moment de contractar-ho, es fa una única imposició -és a dir, una única aportació de capital inicial- que ens atorga el dret a percebre una renda mensual fins al final de la nostra vida on s'incorporen els interessos que atorga el producte. Actualment, la rendibilitat anual de les diferents versions de la renda vitalícia que es comercialitzen a Espanya se situa entre el 0,5% i, en el millor dels casos, l'1,5%. El més habitual és que en el moment de la defunció del titular, els hereus obtinguin el 100% del capital inicialment invertit, tot i que existeixen també algunes pòlisses que preserven percentatges menors del capital (habitualment fins a un 70%) a canvi d'augmentar l'import de la renda mensual abonada al tenidor.
Per tant, a banda de les consideracions prèvies que hem fet sobre l'excepcional fiscalitat que acompanya el producte, és lògic pensar per a molta gent la renda vitalícia s'assimila en tot a un dipòsit amb el capital garantit, amb la particularitat que l'abonament dels «interessos» per part de l'entitat es fa mensualment i on es canvia una rendibilitat baixa per seguretat, tant de futur com de cara als hereus. Però com dèiem, aquest producte no és un dipòsit. I encara menys un de garantit.
La realitat és que els diners provinents de la nostra aportació inicial no queden sota mera custòdia de l'entitat sinó que aquesta els fa servir per invertir en actius de deute i, de forma molt habitual, en deute públic i deute sobirà, principalment. És a dir, els nostres diners passen a estar invertits en aquests altres productes i la garantia de les nostres imposicions és el valor de mercat de la inversió realitzada per l'entitat.
El perill d'un rescat massiu
Com el seu propi nom indica, la renda vitalícia no és un producte dissenyat per oferir la possibilitat de que retirem els nostres diners i recuperem el capital invertit en un moment donat si així ho desitgem. De fet, en cas de fer-ho, desapareixerien immediatament els incentius fiscals esmentats anteriorment i algunes entitats incorporen penalitzacions econòmiques que gravarien el rescat dels nostres diners. Però aquests no són els veritables problemes relacionats amb un hipotètic rescat de la inversió. La possibilitat d'un ensurt seriós pels estalviadors ve donada pel fet que el valor de la seva inversió no està garantit i que en cas de voler recuperar els seus diners podrien afrontar pèrdues patrimonials de les quals molts dels més de 2 milions d'inversors que han confiat en les rendes vitalícies no han estat mai advertits.
Cal pensar que en el moment present, amb la política d'intens estímul econòmic del Banc Central Europeu (BCE) que manté en nivells històricament baixos els tipus d'interès, una rendibilitat anual d'entre el 0,5% i l'1,5% pot sonar raonable per a molts estalviadors que ja han tingut ocasió de comprovar que només productes de molt risc ofereixen rendibilitats més elevades. Però tot apunta que aquest escenari no ha de trigar gaire a variar i que en un termini més o menys breu veurem repuntar els tipus d'interès a mida que el BCE comenci a relaxar la seva política d'impuls. I en aquest escenari, una rendibilitat tan baixa com la de la renda vitalícia perdrà bona part del seu actual interès. Amb tota seguretat, al mercat financer apareixeran altres productes d'inversió que oferiran prestacions més atractives i haurà clients que vulguin retirar els seus diners per destinar-los a d'altres més rendibles. Clients que probablement descobriran en aquell moment que el seu capital no estava garantit i que el valor de mercat de la seva inversió ha caigut considerablement tal i com succeeix amb el valor dels actius de deute sempre que pugen els tipus d'interès. Una de les lleis bàsiques del funcionament del mercat financer que, segurament, ningú ha explicat mai a moltes d'aquestes persones que han volgut complementar la seva pensió amb les mensualitats de la renda vitalícia.
I les mateixes pèrdues en el valor de la inversió patiran també altres clients que potser tinguin necessitat de rescatar el seu fons degut a circumstàncies sobrevingudes. Allò que no preveiem als 65 anys, quan la contractació de la renda vitalícia ens podia semblar una bona idea, ens pot succeir perfectament als 75 anys.
Una vegada més, manca de transparència
Els advertiments per part d'altes autoritats governamentals a les entitats respecte la necessitat d'extremar la claredat de la informació proporcionada als clients interessats a subscriure una renda vitalícia denoten que existeix un fonamentat temor a que aquest producte generi un escàndol de proporcions similars al trist episodi viscut a Espanya amb la venda massiva de preferents, deute subordinat i altres productes híbrids de capital. El fet que només es fes explícit que aquesta informació clara i suficient era obligatòria a partir de 2018 denota també, d'altra banda, que aquest govern continua primant els interessos de les entitats per sobre de la seguretat dels consumidors financers. Ara bé, que ningú cregui que asseguradores i bancs estan exonerades de responsabilitat per les possibles deficiències en la informació que hagin pogut proporcionar als seus clients només pel fet que el Govern espanyol no hagués fet públic aquest advertiment amb anterioritat. La comercialització de productes financers està regulada no només per la normativa espanyola sinó que principalment es regeix pels principis i les obligacions que estableix la legislació europea i, més concretament, la normativa MIFID. Informar sobre la possibilitat de patir pèrdues no és una deferència voluntària. És una obligació legal. Com ho és assegurar-se que la informació proporcionada és clara, entenedora i suficient. Bancs i asseguradores no s'alliberen de responsabilitat amb el simple acte de lliurar algun tipus de fulletó informatiu sinó que l'entitat ha d'estar en disposició de demostrar que ha fet tot el possible per assegurar-se que el seu client entén a la perfecció què és allò que està subscrivint i quins són els riscos que assumeix. I si no pot fer-ho, si no ho pot demostrar, la contractació del producte ha de ser considerada nul·la i correspondria la devolució íntegra dels diners aportats.
A Espanya, la guerra judicial entre usuaris i entitats ja ha conegut fronts diversos i nombrosos episodis saldats fins ara de forma molt majoritària a favor dels clients de les entitats. Possiblement, la renda vitalícia sigui en els propers anys un nou motiu de discòrdia entre uns i altres.
