Catalunya Caixa
Catalunya Banc denega les sol·licituds d'arbitratge dels clients de l'entitat amb preferents i deute subordinat per un valor superior a 40.000 €. La mesura contravé greument els criteris bàsics enunciats pel FROB per tal d'afavorir l'accés a la via arbitral
31/07/2013
El passat 17 d'abril, el FROB va donar a conèixer els anomenats 'Criteris bàsics' establerts per la Comissió de Seguiment d'Instruments Híbrids de capital i Deute Subordinat que haurien d'aplicar les entitats participades pel FROB a fi d'oferir als seus clients la possibilitat de sotmetre's a arbitratge per veure's “adequadament compensats del perjudici econòmic suportat”.
Entre els diferents criteris esmentats per la Comissió (edat, situació d'incapacitat, insuficiència de la documentació aportada per l'entitat, etc.) l'únic que fa referència al volum de la inversió objecte de controvèrsia és el que imposa un accés preferent i prioritari a la via arbitral als afectats amb quantitats inferiors a 10,000€. Per a les inversions superiors, la Comissió només estableix que la tramitació de les sol·licituds s'ordenaran de menys a més (primer els d'11,000, després els de 12.000 i així successivament) prenent en consideració que també han de ser considerades prioritàries les sol·licituds d'arbitratge en aquells casos en què la inversió en preferents i deute subordinat representa un “percentatge significatiu del patrimoni” i el client no disposa d'ingressos addicionals. En CAP CAS, la Comissió estableix un topall en la quantitat per sobre de la qual quedin sense efecte unes mesures que el propi FROB va batejar com 'de protecció als titulars de determinats productes d'estalvi i inversió'.
Decisió arbitrària
Contravenint aquests criteris bàsics, la consultora Ernst & Young està adreçant als clients de Catalunya Banc amb inversions en preferents i deute subordinat superiors a 40,000 € una carta on informa que no accepta les sol·licituds d'arbitratge que superin aquest import. Decisió que la consultora justifica basant-se en “estimacions de solvència consolidada” de l'entitat i la “previsió de nombre de litigis i sol·licituds de sotmetiment a arbitratge”.
Amb aquesta actuació, Catalunya Banc i Ernst & Young introdueixen un factor restrictiu inicialment no previst en els criteris imposats a les entitats que han necessitat ser rescatades amb diners públics per tal que oferissin una via gratuïta i ràpida de compensació als centenars de milers de persones afectades per les preferents.
Cal afegir que el criteri exhibit per Ernst&Young a l'hora de determinar quins clients poden sotmetre's a arbitratge no només suposa una restricció imposada unilateralment, sinó que representa també la vulneració de l'esperit de nombrosos d'aquests 'criteris bàsics' que haurien de ser d'obligat compliment. Així, per exemple, Catalunya Banc es limita a situar el topall en aquests 40.000 € ignorant l'obligació de valorar altres criteris com ara l'edat de la persona afectada o la disponibilitat d'ingressos al marge dels estalvis atrapats en preferents. Una veritable vulneració del principi de seguretat jurídica que, una vegada més, anteposa la conveniència del banc a l'interès i les necessitats dels clients afectats, tot demostrant la debilitat d'uns criteris que el FROB va presentar com de “protecció” dels tenidors de preferents i deute subordinat de les entitats rescatades.
La via judicial com a única alternativa
Els clients de Catalunya Banc amb més de 40.000€ compromesos no els queda més alternativa si volen recuperar els seus estalvis que recórrer la via judicial i demandar l'entitat davant els tribunals exigint la nul·litat de l'adquisició de preferents i deute subordinat. Això és el que han fet més de 600 persones a través del Col·lectiu Ronda. El passat 8 d'abril es va conèixer la primera resolució que condemnava Catalunya Banc per la comercialització d'aquests productes híbrids de capital. La sentència -dictada pel Jutjat de Primera Instància 24 de Barcelona a instàncies del Col·lectiu Ronda- va obrir la porta a una llarga sèrie de resolucions judicials que, a dia d'avui i tenint en comptes només les aconseguides per la nostra cooperativa, inclou més de 50 sentències, totes elles favorables als clients tant de Catalunya Banc com de Bankia, entitat també intervinguda.
Evitar el col·lapse dels jutjats
La impossibilitat per aquest col·lectiu d'afectats de recórrer a la via arbitral no fa sinó agreujar els temors que des del Col·lectiu Ronda hem expressat reiteradament en el decurs dels passat mesos sobre la possibilitat que els jutjats catalans es vegin absolutament desbordats pel previsible allau de demandes judicials relacionades amb les preferents i el deute subordinat. En aquest sentit, aprofitem per tornar a demanar la posada en marxa d'un pla especial d'actuació per part de l'Administració de Justícia a Catalunya, seguint l'exemple de Galícia on, a partir del proper setembre, han de fer-se efectives les mesures de reforç dels jutjats de Vigo i A Coruña davant la previsió de l'entrada de fins a 20.000 demandes judicials vinculades a aquesta problemàtica.
Recentment, i segons informava el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, els magistrats del partit judicial de València també han sol·licitat la presència de jutges de recolzament per ajudar-los a fer front l'enorme volum de treball generat per aquestes demandes.
Una bona dada per fer-se una idea de la magnitud de la tasca que hauran de resoldre els tribunals de tot l'Estat és que només Bankia ja preveu haver de fer front a més de 40.000 demandes dels clients de les antigues caixes que integren la marca.
Et pot interessar:
