El TSJ d'Andalusia ratifica la condició d'accident laboral el suïcidi d'un empleat de banca
El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, amb seu a Granada, ha ratificat plenament la sentència del Jutjat Social número 3 de Almeria que atorgava la consideració d'accident laboral al suïcidi d'un empleat de Cajamar a Almeria, succeït poc després que el finat mantingués una forta discussió amb un client.
El passat 27 de juny de 2003, un empleat de Cajamar a Almeria perdia la vida llançant-se des del terrat de l'edifici en què se situava el seu lloc de treball després de mantenir una forta discussió amb un client de l'entitat en relació a un ingrés de diners en efectiu per part d'aquest darrer. Un cop finalitzat un primer episodi de conflicte entre tots dos, el client va tornar a l'oficina proferint insults contra el treballador bancari. En aquest punt, el finat li va assegurar que el problema relacionat amb el seu ingrés havia estat resolt i que en cas de perseverar en la seva actitud i seguir insultant-lo trucaria a la policia. Amb posterioritat a la discussió, la directora de la sucursal va convocar al treballador en el seu despatx en comprovar que, segons recull la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, «estava molt alterat, molt nerviós, suant, donant cops a la taula per l'estat de nervis» que patia. Amb posterioritat a aquesta primera trobada, també la interventora de l'oficina va dialogar amb l'empleat a qui va instar a romandre a l'arxiu fins calmar-se. No obstant això, transcorreguts tot just uns minuts, el treballador va sol·licitar permís a la pròpia interventora per sortir al carrer, i aquesta va donar-hi el seu vistiplau. Va ser en aquest moment quan l'empleat va aprofitar per accedir a la part superior de l'immoble i precipitar-se al buit, posant fi a la seva vida.
El suïcidi com accident laboral
Segons ha ratificat el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, amb seu a Granada, el luctuós esdeveniment ha de ser considerat com un accident laboral en constatar que «resulta provada l'existència d'una situació de conflicte laboral previ al moment del suïcidi, com és la discussió amb el client que li provoca una situació d'estrès ». En aquest sentit, la sentència recorda que «si bé és cert que la presumpció de laboralitat [d'un accident ocorregut en el lloc de treball] pot ser enervada pel caràcter voluntari que té normalment l'acte de llevar-se la vida, no és menys veritat que el suïcidi es produeix a vegades per una situació d'estrès o de trastorn mental que pot derivar tant de factors relacionats amb el treball com de factors estranys al mateix». I a la llum de l'anàlisi dels fets relacionats amb la mort de l'empleat de Cajamar, el TSJA considera, tal com anteriorment fes el Jutjat del Social 3 d'Almería, que no existeix cap prova que «les causes reals del suïcidi no estaven relacionades amb l'exercici de la feina, ja que no figura [...] algun element o circumstància revelador d'antecedents d'anterior brot o de malaltia mental prèvia al sinistre, ni de motius aliens a la feina que li poguessin afectar mentalment fins al punt que li poguessin dur a prendre aquella fatal decisió».
Gairebé quatre dècades de controvèrsia judicial
Tot i que el Tribunal Suprem va dictar ja el 1970 les primeres sentències que establien l'origen laboral de morts autoinfligides de treballadors, la veritat és que a dia d'avui encara són poques les resolucions que comparteixen el criteri exhibit pel tribunal d'Almeria ara ratificat per el TSJA en tots els seus termes. Ben al contrari, resulta molt més habitual que els tribunals desestimen situar en les condicions o vicissituds de la feina l'origen de la conducta suïcida d'un empleat, sent freqüents les sentències que invoquen la impossibilitat d'assenyalar un únic factor com a fet desencadenant d'un suïcidi. Fins i tot avui, gairebé quaranta anys després que el Tribunal Suprem certifiqués per primera vegada la possibilitat que la vivència laboral pugui abocar a una persona a matar-se, no resulten estranyes les resolucions judicials que posen en dubte que un acte voluntari com és el suïcidi pugui trobar acomodament en la definició d'accident. En aquest sentit, la sentència del TSJA recorda que en el cas de la privació de la vida a mans pròpies «pot ser que no hagi existit en sí la voluntarietat de les persones, és a dir, no respon a un acte de voluntarietat del treballador [. ..] la lesió i l'accident es generen directament, no per voluntat de l'empleat suïcida -no és producte de la seva voluntat conscient i lliure- sinó com a conseqüència de causa externa i aliena a la intencionalitat del mateix».
Riscos psicosocials, els grans oblidats
Miguel Arenas, advocat de la cooperativa Col·lectiu Ronda que ha representat a la família del finat al llarg de tot el procés, es felicita pel contingut d'una sentència que «evidencia que encara ens queda molt camí per recórrer a l'hora d'aconseguir el ple reconeixement dels greus patiments vinculats als trastorns d'ansietat i els riscos psicosocials que poden derivar de l'acompliment professional». A criteri de l'advocat, expert en Seguretat Social, «òbviament el suïcidi és el cas més extrem que podem trobar-nos, però cada vegada són més els treballadors i treballadores afectats per diverses formes de malestar psíquic que poden posar en sever risc la nostra qualitat de vida i tenir tanta o més capacitat invalidant que les malalties estrictament físiques. I aquesta situació està causada en bona mesura -prossegueix el lletrat- per l'acusada degradació de les condicions laborals, la por a la pèrdua del lloc de treball o l'increment incessant de la pressió que moltes empreses exerceixen sobre els seus empleats. Cal que les malalties psicosocials deixin de ser les grans oblidades i ignorades en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals. Quan una afectació psicosocial té el seu origen en una situació laboral, hem d'accedir als drets que ens emparen, tal com succeeix quan patim un accident laboral o una malaltia professional que desplega els seus efectes sobre el nostre estat físic». En aquest sentit, Arenas ha recordat que la resolució del TSJA suposa que percebin una indemnització a preu fet equivalent a l'import de sis mensualitats de la prestació en el cas de la vídua i una mensualitat addicional per a cada un dels dos fills del mort. "A més -conclou l'advocat- la sentència obre la porta al fet que puguem exigir el reconeixement de responsabilitat civil empresarial per part de Cajamar».
