El Congrés dels Diputats ha atorgat per un sol vot el seu aval al RDL 14/2021, anomenat de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público (més conegut com a «Icetazo»). Una norma decebedora en molts aspectes i susceptible de patir noves modificacions abans de la seva definitiva entrada en vigor.
Finalment, i després d’una primera votació on la norma no va poder ser convalidada en donar-se un empat a 170 vots entre partidaris i detractors de la convalidació, el Congrés dels Diputats ha donat llum verda al Reial Decret-Llei 14/2021 de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público. Un aval, però, molt condicionat doncs la norma haurà de seguir el seu tràmit parlamentari en forma de projecte de llei i, per tant, els diferents grups tindran ocasió de presentar i sotmetre a votació les esmenes que considerin abans que el text arribi al Senat, on tornarà a obrir-se el procediment per a la presentació i debat d’esmenes.
Per tant, la primera consideració a fer respecte el conegut com a «Icetazo» és el caràcter provisional de les seves disposicions i la possibilitat que s’introdueixin importants modificacions abans de la seva definitiva aprovació.
Tot i així, paga la pena analitzar quines són les mesures més destacades del nou text legislatiu, nascut amb l’objectiu declarat de satisfer les exigències comunitàries pel que fa al compliment de l’Acord Marc en matèria de prevenció de l’ús abusiu dels nomenaments temporals i la necessitat de dotar-se de mecanismes que sancionin un eventual ús fraudulent de les figures de temporalitat. Un objectiu que, val a dir, resulta com a mínim qüestionable que aquest text legislatiu satisfaci.
¿Les persones interines tindran dret a partir d’ara a ser indemnitzades en cas de finalització de la seva relació amb l’Administració?
Doncs atenent al contingut del RDL, no sempre serà així. La norma remarca amb claredat que no es contempla com a norma general la fixesa dels llocs de treball ocupats fins ara per funcionaris interins. En aquest sentit, emfatitza el caràcter necessàriament temporal de la relació de l’interí amb l’Administració i assenyala que aquesta finalitzarà sense dret a compensació econòmica o indemnització en aquests supòsits:
a) Quan hi hagi cobertura reglada i estable de la plaça per part d’un funcionari
b) En finalitzar del termini establert al nomenament original (que no pot superar els 3 anys)
c) Quan finalitzi o es completi la causa motivadora del nomenament
En tots aquests casos, cal insistir, no es preveu cap procediment indemnitzatori per compensar la pèrdua del lloc de treball.
I, doncs, en quins casos les funcionàries interines tindran dret a ser indemnitzades econòmicament?
Doncs bàsicament quan hi hagi un incompliment del termini màxim de permanència de la persona interina en el seu càrrec, excloent-hi les baixes voluntàries o els cessaments per causa disciplinària, que tampoc generen cap dret indemnitzatori.
A banda, el personal interí que no adquireixi el dret a ocupar de forma definitiva la seva plaça en els futurs processos d’estabilització sobre els quals parlarem més endavant, també generarà el dret a ser indemnitzat.
Quan existeixi el dret a percebre una compensació econòmica, aquesta quedarà fixada en l’import equivalent a 20 dies del salari fixe per any treballat (prenent com a referència per a l'antiguitat la durada del darrer contracte o nomenament) fins a un topall màxim de 12 mensualitats, és a dir, en línia amb allò que la normativa laboral estableix pels acomiadaments per causa objectiva.
Durant quant de temps pot estar un funcionari interí ocupant temporalment una plaça?
Aquesta és un dels aspectes cabdals de la norma que, molt probablement, es mantindrà inalterat durant el procés de tramitació parlamentària que ara s’inicia.
En el supòsit de nomenament en places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera es disposa que el termini màxim per a la cobertura legal de la plaça quedi establert de forma imperativa en 3 anys. Excepcionalment, es preveu que la vinculació de l’interí es pugui allargar si, havent-se iniciat el procés per a la cobertura de la plaça dins aquest període de 3 anys, en el moment de la finalització encara no hagués conclòs. En aquest cas, la relació de l’interí perviurà fins a la definitiva cobertura.
Les places ocupades per interines han de ser ocupades per funcionaris de carrera i només podran ser objecte de cobertura mitjançant un nou nomenament temporal si en finalitzar el procés de selecció, aquest quedés desert i calgués iniciar un nou procediment destinat a satisfer la cobertura de la plaça per part d’un funcionari.
En un altre escenari, quan el nomenament tingui per causa la substitució temporal de la persona que venia ocupant la plaça, es determina que la durada màxima del nomenament sigui estrictament el temps indispensable per a la substitució, sent que aquest temps ha de quedar justificat i estar correctament motivat en el propi nomenament de la persona interina.
Per últim, en aquells casos en què el nomenament tingui per objecte l’execució de programes de caràcter temporal, la durada màxima d’aquest també serà de 3 anys, ampliable fins a 12 mesos més si així ho determina la normativa pròpia de l’Administració on es desenvolupa el servei o per un termini màxim de 9 mesos en el supòsit d'excés o acumulació de tasques.
Pla d’estabilització: mesures per combatre la temporalitat
L’article 2 del RDL 14/2021 es refereix als «processos d’estabilització de l’ocupació temporal» com a formula per «pal·liar» la situació actual i aconseguir l’objectiu de situar la taxa de temporalitat al conjunt de les administracions per sota del 8%, molt lluny del percentatge actual, proper al 30% de la totalitat de persones ocupades al sector públic.
Seran objecte del pla d’estabilització totes les places estructurals que hagin estat ocupades de forma temporal durant almenys 3 anys de forma ininterrompuda amb anterioritat al 31 de desembre de 2020. L’estabilització es farà a través de concursos-oposició on l’experiència suposarà un 40% de la puntuació total en la fase de valoració respectant «el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat». L’articulació d’aquests processos podran ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de l'Administració General, comunitats autònomes i entitats locals.
Tot i no formar part del text del RDL, diferents grups parlamentaris ja han manifestat la seva voluntat de que el text de la llei que s’aprovi reculli la potestat de les comunitats autònomes per determinar en quins casos les proves de selecció emmarcades en aquests processos no siguin eliminatòries. És a dir, que la no superació d’una determinada prova no suposi l’exclusió de la persona del procés selectiu fins a la seva finalització, afavorint, per tant, que en tot cas arribin a computar i fer-se la valoració dels mèrits i l’experiència.
Els interins que ocupen la seva plaça des de fa més de 10 anys hauran de fer l’oposició per ocupar-la de forma definitiva?
Aquesta és una pregunta absolutament recurrent des que en el marc del procés negociador dels grups parlamentaris previ a la votació per convalidar el RDL 14/2021 transcendís l’existència d’un suposat acord per tal que el text de la futura llei reculli el dret de les persones interines a adquirir la seva plaça mitjançant la valoració dels seus mèrits, sense necessitat de superar una oposició, quan hagin vingut ocupant-la de forma ininterrompuda durant almenys 10 anys sense que aquesta hagi sortir mai a concurs.
L’existència d’aquest acord sembla haver estat confirmada per la pròpia ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, però de moment es desconeix com acabarà configurant-se la mesura i, fins i tot, resulta dubtosa la plena constitucionalitat d’un precepte que podria topar i confrontar-se amb el requisit de mèrit i capacitat que obligatòriament ha de regir l’accés a la funció pública.
En qualsevol cas, caldrà esperar a conèixer el text legislatiu definitiu abans de pronunciar-se sobre la qüestió, doncs queden aspectes molt rellevants a aclarir com ara, per exemple, què passarà en cas que la plaça no hagi estat convocada durant 10 anys però ara s’inclogui en el procés d’estabilització.
El RDL 14/2021 dóna resposta a totes les exigències de la UE respecte l’obligació de combatre l’ús abusiu de la temporalitat per part de les administracions de l’Estat espanyol?
Aquesta qüestió no pot ser resposta a hores d’ara. Es fa impossible valorar quin serà el veritable abast dels canvis legislatius que s’instaurin abans de saber quines seran les novetats que s’acabin introduint respecte la norma convalidada pel Congrés. Però no pot haver cap dubte que, siguin quines siguin les mesures instaurades, resulta absolutament urgent corregir una situació que ha estat objecte de crítica i severs advertiments tant per part de les autoritats comunitàries com, especialment, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I aquesta correcció passa per protegir els drets de les funcionàries interines i la creació de mecanismes efectius que penalitzin i tinguin un efecte dissuasori respecte l’ús abusiu per part de les administracions de les figures de temporalitat.
