Nova deslocalització


La direcció de Carlomagno, històrica firma igualadina dedicada a la fabricació de mitjons, ha comunicat la decisió d'acomiadar 16 dels 36 treballadors que actualment integren la plantilla indemnitzar-los amb el mínim import previst per la legislació vigent.

El període de consultes de l'expedient d'acomiadament col·lectiu plantejat per Carlomagno entra a la recta final sense que l'empresa hagi accedit a disminuir la xifra de treballadors i treballadores afectades ni augmentar la indemnització que preveu abonar, equivalent al mínim legal previst per la legislació vigent.

L'empresa, fundada l'any 1950 i dedicada a la producció i distribució de mitjons, al·lega una disminució en la xifra de negocis i esgrimeix les dificultats per accedir al crèdit i el suposadament elevat cost de seguir fabricant els seus productes a Catalunya com a justificació de la decisió d'acomiadar el 45% d'una plantilla on la mitja d'edat és de 52 anys i la majoria de treballadors superen els 30 anys d'antiguitat en aquesta empresa familiar. La intenció de Carlomagno es desprendre's de tots els treballadors i treballadores dedicats a la fabricació i adquirir el producte ja manufacturat dels proveïdors de què disposa en països com ara la Xina, reduint l'activitat que es desenvoluparà des de Igualada a la comercialització i distribució del producte acabat.

 que representa la plantilla en aquest període de negociació, considera que Carlomagno planteja “una deslocalització per tal d'incrementar el benefici traslladant la producció a països amb menors costos laborals i no pas per superar cap dificultat econòmica”. En aquest sentit, l'advocada considera que no és pertinent al·legar una disminució en l'activitat i la xifra de negocis mentre els números demostren que l'empresa va tenir l'any 2014 una despesa en aprovisionaments pràcticament idèntica a la de 2013 i “encara no fa dos mesos des que la direcció va anunciar que començava a operar també a Mèxic i tenia previst incrementar les xifres d'exportació”.

“No només hi ha 16 persones que poden perdre la feina amb una edat en què, malauradament, és possible que els costi molt reincorporar-se al món laboral -assenyala Tomé- sinó que, a més a més, l'empresa pretén negar-los el dret a rebre una indemnització justa, negant-se en tot moment a superar el mínim que la legislació obliga i exhibint una greu manca de voluntat negociadora”.

La direcció de Calcetines Carlomagno (Igualada) vol acomiadar la meitat de la plantilla - Autor: distelfliege [CC] flickr.com

El període de consultes de l'expedient d'acomiadament col·lectiu plantejat per Carlomagno entra a la recta final sense que l'empresa hagi accedit a disminuir la xifra de treballadors i treballadores afectades ni augmentar la indemnització que preveu abonar, equivalent al mínim legal previst per la legislació vigent.

L'empresa, fundada l'any 1950 i dedicada a la producció i distribució de mitjons, al·lega una disminució en la xifra de negocis i esgrimeix les dificultats per accedir al crèdit i el suposadament elevat cost de seguir fabricant els seus productes a Catalunya com a justificació de la decisió d'acomiadar el 45% d'una plantilla on la mitja d'edat és de 52 anys i la majoria de treballadors superen els 30 anys d'antiguitat en aquesta empresa familiar. La intenció de Carlomagno es desprendre's de tots els treballadors i treballadores dedicats a la fabricació i adquirir el producte ja manufacturat dels proveïdors de què disposa en països com ara la Xina, reduint l'activitat que es desenvoluparà des de Igualada a la comercialització i distribució del producte acabat.

 que representa la plantilla en aquest període de negociació, considera que Carlomagno planteja “una deslocalització per tal d'incrementar el benefici traslladant la producció a països amb menors costos laborals i no pas per superar cap dificultat econòmica”. En aquest sentit, l'advocada considera que no és pertinent al·legar una disminució en l'activitat i la xifra de negocis mentre els números demostren que l'empresa va tenir l'any 2014 una despesa en aprovisionaments pràcticament idèntica a la de 2013 i “encara no fa dos mesos des que la direcció va anunciar que començava a operar també a Mèxic i tenia previst incrementar les xifres d'exportació”.

“No només hi ha 16 persones que poden perdre la feina amb una edat en què, malauradament, és possible que els costi molt reincorporar-se al món laboral -assenyala Tomé- sinó que, a més a més, l'empresa pretén negar-los el dret a rebre una indemnització justa, negant-se en tot moment a superar el mínim que la legislació obliga i exhibint una greu manca de voluntat negociadora”.