Des de la nostra cooperativa volem dedicar un emocionat record a la companya Esther Barriuso, membre de l’equip d’administració i atenció al públic del despatx de Col·lectiu Ronda a Mataró que, malauradament, ens ha deixat recentment
.....................................
A vegades, el camí que porta des de la coneixença fins a la veritable estima és llarg; tot sovint, requereix molt de temps arribar a l’amistat quan el punt de sortida és la timidesa de les primeres vegades i de l’altra persona ho tenim tot encara per descobrir. Però això és només a vegades. Perquè també succeeix que hi ha ocasions on l’afecte troba una drecera i decideix saltar-se tots els peatges de temps i els revolts del camí, com si fos una primavera que es rebel·la davant la la intransigència del calendari i decideix néixer en ple hivern. Per a la majoria de nosaltres al Col·lectiu Ronda i especialment per a les companyes del despatx de Mataró, l’amor per l’Esther ha arribat així, per un camí ben curt i recte. La veritat és estàvem avisats que això succeiria. Ens ho havien dit les persones que ja la coneixien, les que mantenien amb ella una amistat anterior al fet d’esdevenir la nostra companya de feina. Ens van predir que l’estimaríem. I ho hem fet i seguirem fent-ho d’ara en endavant, amb la tristor de saber que no és just haver tingut tan poc temps per gaudir de l’Esther, el condol insuficient del seu record i la voluntat de sobreposar-nos a uns mesos que per a nosaltres no estan sent gens fàcils, dolorosament plens d’absències que fan mal i buidors que no es poden omplir.
A Mataró i al cor de la nostra cooperativa hi haurà sempre un racó dedicat a l’Esther i a la seva força i valentia. La que va tenir sempre per enfrontar-se a una malaltia cruel i la que va mostrar molt abans per plantar cara amb decisió als entrebancs de la vida. Li recordarem l’empenta i l’energia, la determinació de seguir endavant i les ganes de fer-ho. I li recordarem el somriure. El mateix que tenia quan va regalar-nos el privilegi de compartir amb ella un trosset de camí. Potser curt, però recte. I amb els marges plens de vida.
Descansa en pau, Esther. «Fins sempre, amiga», diu l’Eva Braceros, amb qui tantes coses has compartit al llarg dels anys. Deixa que nosaltres, que no t’hem pogut tenir tant de temps al costat, fem també nostres aquestes paraules
