Decret Llei 37/2020: noves mesures contra els desnonaments


La Generalitat ha aprovat un Decret Llei, el 37/2020, anomenat de reforç del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la Covid-19 que estableix noves mesures destinades a evitar els desnonaments de famílies sense alternativa d’habitatge propi

................................................

La nova norma pretén solidificar i adaptar a les presents circumstàncies el contingut de la Llei 24/2015, de 29 de juliol de 2015, i el posterior Decret Llei 17/2019 en el sentit d’impedir les execucions hipotecàries i els desnonaments que puguin afectar persones o unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial. Un nou exercici legislatiu que torna a néixer amb el llast que suposa el raonable dubte de si aquesta és una matèria que formi part del ventall de competències de la Generalitat i per la limitada eficàcia de normes impulsades prèviament aprovades amb idèntica intenció com l’esmentada Llei. Normes que no han impedit que, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, des de la represa dels terminis judicials el passat 14 de setembre i fins el 23 d’octubre, s’hagin dictat només a la capital catalana 443 ordres judicials de desnonament que afectaven 1.211 persones, de les quals 463 menors d’edat. Una tràgica realitat que, malauradament, no creiem que aquest nou Decret-Llei pugui contribuir, per la seva insuficiència i les ombres que l’envolten des del moment de veure la primera llum, a alterar significativament.

Obligació d’oferir un lloguer social

El Decret imposa als grans tenidors d’habitatges l’obligació d'oferir als afectats una proposta de lloguer social abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer. La mesura, com ja contemplava el Decret Llei 17/2019 es fa extensiva a les demandes de desnonament que es puguin imposar per venciment de la durada del contracte o, en determinades circumstàncies, per manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació.

Així doncs, l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’iniciar un procés d’execució s’aplica als supòsits de:

a) Venciment del contracte

b) Manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació de l’habitatge si el demandant és un gran tenidor d’habitatges, si el pis ocupat està inscrit al registre d’Habitatges buits o és susceptible d’ésser-hi inscrit o si els ocupants de l’habitatge estan en disposició d’acreditar que l’ocupació sense títol es va iniciar, com a mínim, sis mesos abans de l'entrada en vigor del Decret llei de 23 de desembre de 2019, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge. A banda, l’obligació d’oferir un lloguer social tan sols operarà en cas que els ocupants no hagin rebutjat cap opció de reallotjament social en els darrers dos anys oferta per qualsevol administració i existeixi un informe favorable dels serveis socials municipals que provi l’existència de risc d’exclusió residencial pels ocupants així com una relació de convivència no problemàtica amb l’entorn veïnal.

Qui té la consideració de gran tenidor d’habitatge?

La norma no modifica la definició de gran tenidor que, per tant, es manté en els termes previstos a l’esmentada Llei 24/2015:

a) Les entitats financeres, les filials immobiliàries d'aquestes entitats, els fons d'inversió i les entitats de gestió d'actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària

b) Els fons de capital risc i de titulització d'actius.

b) Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d'un grup d'empreses, siguin titulars de més de quinze habitatges situats en territori de l'Estat, amb les excepcions següents:

           1r. Els promotors socials

         2n. Les persones que tinguin més d'un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.

c) Les persones físiques que siguin propietàries de més de quinze habitatges, o copropietàries si llur quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, amb referència en tots dos casos a habitatges situats en territori de l'Estat.

Suspensió de desnonaments durant la pandèmia

El nou decret Llei estableix la suspensió «excepcional i transitòria per motius sanitaris» dels procediments de desnonament i dels llançaments previstos que afectin llars assenyalades com a vulnerables pels serveis socials de l’Administració pública sense alternativa habitacional. Aquesta suspensió s’aplicarà durant la vigència de l’estat d’alarma o mentre siguin d’aplicació mesures de restricció o limitació de la llibertat de circulació per raons sanitàries.

Actuació dels cossos policials relatives a desocupacions

Mossos d’Esquadra i policies locals hauran de sol·licitar informe urgent als serveis socials en cas que rebin una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions d’habitatges de persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial.

................................................

La nova norma pretén solidificar i adaptar a les presents circumstàncies el contingut de la Llei 24/2015, de 29 de juliol de 2015, i el posterior Decret Llei 17/2019 en el sentit d’impedir les execucions hipotecàries i els desnonaments que puguin afectar persones o unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial. Un nou exercici legislatiu que torna a néixer amb el llast que suposa el raonable dubte de si aquesta és una matèria que formi part del ventall de competències de la Generalitat i per la limitada eficàcia de normes impulsades prèviament aprovades amb idèntica intenció com l’esmentada Llei. Normes que no han impedit que, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, des de la represa dels terminis judicials el passat 14 de setembre i fins el 23 d’octubre, s’hagin dictat només a la capital catalana 443 ordres judicials de desnonament que afectaven 1.211 persones, de les quals 463 menors d’edat. Una tràgica realitat que, malauradament, no creiem que aquest nou Decret-Llei pugui contribuir, per la seva insuficiència i les ombres que l’envolten des del moment de veure la primera llum, a alterar significativament.

Obligació d’oferir un lloguer social

El Decret imposa als grans tenidors d’habitatges l’obligació d'oferir als afectats una proposta de lloguer social abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer. La mesura, com ja contemplava el Decret Llei 17/2019 es fa extensiva a les demandes de desnonament que es puguin imposar per venciment de la durada del contracte o, en determinades circumstàncies, per manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació.

Així doncs, l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’iniciar un procés d’execució s’aplica als supòsits de:

a) Venciment del contracte

b) Manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació de l’habitatge si el demandant és un gran tenidor d’habitatges, si el pis ocupat està inscrit al registre d’Habitatges buits o és susceptible d’ésser-hi inscrit o si els ocupants de l’habitatge estan en disposició d’acreditar que l’ocupació sense títol es va iniciar, com a mínim, sis mesos abans de l'entrada en vigor del Decret llei de 23 de desembre de 2019, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge. A banda, l’obligació d’oferir un lloguer social tan sols operarà en cas que els ocupants no hagin rebutjat cap opció de reallotjament social en els darrers dos anys oferta per qualsevol administració i existeixi un informe favorable dels serveis socials municipals que provi l’existència de risc d’exclusió residencial pels ocupants així com una relació de convivència no problemàtica amb l’entorn veïnal.

Qui té la consideració de gran tenidor d’habitatge?

La norma no modifica la definició de gran tenidor que, per tant, es manté en els termes previstos a l’esmentada Llei 24/2015:

a) Les entitats financeres, les filials immobiliàries d'aquestes entitats, els fons d'inversió i les entitats de gestió d'actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària

b) Els fons de capital risc i de titulització d'actius.

b) Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d'un grup d'empreses, siguin titulars de més de quinze habitatges situats en territori de l'Estat, amb les excepcions següents:

           1r. Els promotors socials

         2n. Les persones que tinguin més d'un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.

c) Les persones físiques que siguin propietàries de més de quinze habitatges, o copropietàries si llur quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, amb referència en tots dos casos a habitatges situats en territori de l'Estat.

Suspensió de desnonaments durant la pandèmia

El nou decret Llei estableix la suspensió «excepcional i transitòria per motius sanitaris» dels procediments de desnonament i dels llançaments previstos que afectin llars assenyalades com a vulnerables pels serveis socials de l’Administració pública sense alternativa habitacional. Aquesta suspensió s’aplicarà durant la vigència de l’estat d’alarma o mentre siguin d’aplicació mesures de restricció o limitació de la llibertat de circulació per raons sanitàries.

Actuació dels cossos policials relatives a desocupacions

Mossos d’Esquadra i policies locals hauran de sol·licitar informe urgent als serveis socials en cas que rebin una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions d’habitatges de persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial.