Arriba el torn d’Inoxcrom

Liquidadors

Cent cinc treballadors sense feina, un futur incert per a la resta de la plantilla, més de 7 milions d’euros en concepte d’indemnització pendents d’abonar i un tèrbol procés de compra-venda pel valor d’un euro. Aquesta és la història recent d’Inoxcrom. 

Per molt menys del que podem pagar en una botiga per qualsevol dels productes que surten de les factories d’Inoxcrom, Sebastià Clotet ha adquirit la propietat d’una de les grans multinacionals del sector de la fabricació d’estris per a l’escriptura.

Com en tants altres casos, darrera de la transacció s’amaga la voluntat de les germanes Vaqué Boix, antigues propietàries d’Inoxcrom, de barrar les portes de l’empresa sense haver de fer front a les seves responsabilitats. I un bon exemple de quines són aquestes responsabilitats que el trio de germanes han mirat d’esquivar són els 7,5 milions d’euros que haurien d’haver abonat en concepte d’indemnització al centenar de treballadors inclosos en l’ERO de març de 2009. A hores d’ara, l’únic import que els ha estat abonat ha anat a càrrec de l’erari públic, a través del Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

Pel que fa a Inoxcrom, però, el procés de compra, venda i subsegüent liquidació sembla amagar altres objectius i interessos, a banda de burlar els legítims drets dels integrants de la plantilla. En el rerafons del previsible tancament de la multinacional trobem, per exemple, el canvi de titularitat d’un crèdit per un valor de 9 milions d’euros que les antigues propietàries mantenien amb la seva pròpia empresa. Pel mateix valor simbòlic que va servir per concretar la venda d’Inoxcrom, Clotet es va convertir en el principal creditor de la companyia que adquiria. Una situació que pot reportar-li importants guanys amb la multinacional abocada a una situació de concurs voluntari de creditors.

El frau de les liquidacions
Des del Col·lectiu Ronda, que actua en aquest cas defensant els interessos de la plantilla, hem denunciat reiteradament la manca de mecanismes legals de protecció davant l’actuació aliena als més elementals escrúpols d’empresaris i companyies especialitzades a adquirir empreses en situacions econòmiques difícils. Processos de compra com el d’Inoxcrom han esdevingut pràctica habitual dins un sistema que constantment troba noves fórmules per detectar i treure profit de les excessives zones d’ombra que presenta la legislació espanyola en aquesta matèria.

Una situació que és del tot urgent solucionar per acabar amb la impunitat que envolta l’actuació dels professionals del desballestament il·lícit d’empreses i oferir protecció als treballadors i treballadores que acaben sent les principals víctimes de la seva ambició desmesurada.

Enllaços d'interès:

Liquidadors

Cent cinc treballadors sense feina, un futur incert per a la resta de la plantilla, més de 7 milions d’euros en concepte d’indemnització pendents d’abonar i un tèrbol procés de compra-venda pel valor d’un euro. Aquesta és la història recent d’Inoxcrom

Per molt menys del que podem pagar en una botiga per qualsevol dels productes que surten de les factories d’Inoxcrom, Sebastià Clotet ha adquirit la propietat d’una de les grans multinacionals del sector de la fabricació d’estris per a l’escriptura.

Com en tants altres casos, darrera de la transacció s’amaga la voluntat de les germanes Vaqué Boix, antigues propietàries d’Inoxcrom, de barrar les portes de l’empresa sense haver de fer front a les seves responsabilitats. I un bon exemple de quines són aquestes responsabilitats que el trio de germanes han mirat d’esquivar són els 7,5 milions d’euros que haurien d’haver abonat en concepte d’indemnització al centenar de treballadors inclosos en l’ERO de març de 2009. A hores d’ara, l’únic import que els ha estat abonat ha anat a càrrec de l’erari públic, a través del Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

Pel que fa a Inoxcrom, però, el procés de compra, venda i subsegüent liquidació sembla amagar altres objectius i interessos, a banda de burlar els legítims drets dels integrants de la plantilla. En el rerafons del previsible tancament de la multinacional trobem, per exemple, el canvi de titularitat d’un crèdit per un valor de 9 milions d’euros que les antigues propietàries mantenien amb la seva pròpia empresa. Pel mateix valor simbòlic que va servir per concretar la venda d’Inoxcrom, Clotet es va convertir en el principal creditor de la companyia que adquiria. Una situació que pot reportar-li importants guanys amb la multinacional abocada a una situació de concurs voluntari de creditors.

El frau de les liquidacions
Des del Col·lectiu Ronda, que actua en aquest cas defensant els interessos de la plantilla, hem denunciat reiteradament la manca de mecanismes legals de protecció davant l’actuació aliena als més elementals escrúpols d’empresaris i companyies especialitzades a adquirir empreses en situacions econòmiques difícils. Processos de compra com el d’Inoxcrom han esdevingut pràctica habitual dins un sistema que constantment troba noves fórmules per detectar i treure profit de les excessives zones d’ombra que presenta la legislació espanyola en aquesta matèria.

Una situació que és del tot urgent solucionar per acabar amb la impunitat que envolta l’actuació dels professionals del desballestament il·lícit d’empreses i oferir protecció als treballadors i treballadores que acaben sent les principals víctimes de la seva ambició desmesurada.

Enllaços d'interès: