El llimb de l'IRPH


El llimb de l'IRPH - Manoftaste.de [CC] flickr.com
9 de setembre de 2013

Les persones titulars de préstecs hipotecaris referenciats a l'índex IRPH poden veure's greument perjudicades com a conseqüència de l'extinció d'aquest índex i substitució per un de nou. Una vegada més, l'acció legislativa preserva l'interès del sector financer en detriments dels usuaris/es.

Segons les diferents fonts, entre mig milió i un milió de préstecs hipotecaris es veuran afectats per l'extinció de l'anomenat IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) de caixes o bancs, així com l'índex CECA (utilitzat per la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi).

La desaparició d'aquests índex és conseqüència del reordenament del mapa financer a l'Estat espanyol i la seva extinció era una decisió adoptada ja des de l'anterior legislatura que hauria d'haver estat efectiva el passat mes d'abril, sense que en el temps transcorregut d'ençà l'executiu espanyol hagi estat capaç de trobar la formula adient de substitució. Una formula que, ara sí, sembla haver trobat i que, malauradament, torna a situar el benefici de les entitats financeres per davant de l'interès dels usuaris i usuàries.

en cas de desaparició de l'IRPH, ara passarien a ser-ho a un nou IRPH anomenat d'entitats al qual s'hi aplicarà addicionalment un diferencial. Una situació que afecta la majoria d'aquests préstecs hipotecaris. La reconversió es farà en base a un complex càlcul consistent a adoptar com a referència el tipus mitjà dels préstecs concedits a més de tres anys -pròpiament l'IRPH entitats- i sumar-hi el diferencial resultant de fer la mitjana aritmètica de la diferència entre l'índex extint i el nou IRPH en els anys transcorreguts des de la subscripció del préstec. Per si no fos suficient, una vegada realitzats aquests complexos càlculs per determinar quin és el valor de l'índex de referència que aplicarem, caldrà afegir-hi el diferencial que es venia aplicant abans de la extinció.

La mesura més beneficiosa?
La necessitat de modificar l'IRPH era, indiscutiblement, la millor ocasió possible per oferir a les persones titulars dels préstecs afectats una solució avantatjosa que evités agreujar la difícil situació econòmica de moltes famílies i resultés també beneficiosa per a les pròpies entitats, donat el problema que suposa l'increment de la morositat i els impagaments hipotecaris. Semblaria perfectament lògic que, d'existir aquesta voluntat d'oferir el major benefici al consumidor, s'aprofités la desaparició de l'IRPH tal i com l'havíem conegut per oferir l'alternativa reclamada des de diversos sectors consistent a redefenir el crèdit referenciant-lo a l'Euribor i aplicant un diferencial moderat com podria ser, per exemple, un 1%. D'aplicar-se aquest segon criteri en comptes de la reformulació de l'IRPH explicada anteriorment, l'import de la quota mensual podria reduir-se entre 180 i 240 € al mes, beneficiant un col·lectiu de persones hipotecades que als darrers anys ja ha hagut de fer front a tipus d'interès més elevats que els titulars d'hipoteques referenciades a l'Euribor.
per sobre d'altres consideracions relatives al benefici dels usuaris de banca, com d'altra banda ha fet una i altra vegada en aquelles situacions (preferents, clàusules sòl...) que enfronten els clients amb bancs i les antigues caixes.
introduint una clàusula que pretén blindar les entitats davant possibles reclamacions judicials, en la línia d'allò que va intentar fer quan va imposar els termes de les quitances imposades a productes híbrids del capital com ara participacions preferents i deute subordinat.

Interferir un contracte privat
Des del Col·lectiu Ronda considerem intolerable i de dubtosa legalitat que l'Estat intervingui alterant de forma arbitrària els termes essencials d'un contracte privat, com és el cas d'un préstec hipotecari. La substitució de l'índex de referència per un de nou que resulta especialment costós per als subscriptors del préstec hipotecari representa una modificació no negociada -ans al contrari, imposada- d'un dels elements fonamentals, si no el més important, de la nostra hipoteca. És lògic, doncs, que en cas de no estar d'acord amb aquesta reformulació del nostre préstec, hem de tenir l'oportunitat de renegociar-ne els termes o denunciar davant els tribunals aquesta alteració del marc legal que ens afecta en benefici de l'interès de les entitats financeres, a qui el govern sembla haver volgut compensar per les restriccions imposades pels tribunals a les clàusules sòl de les hipoteques.

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>


 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>

28 de juny de 2016
El llimb de l'IRPH - Manoftaste.de [CC] flickr.com

Segons les diferents fonts, entre mig milió i un milió de préstecs hipotecaris es veuran afectats per l'extinció de l'anomenat IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) de caixes o bancs, així com l'índex CECA (utilitzat per la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi).

La desaparició d'aquests índex és conseqüència del reordenament del mapa financer a l'Estat espanyol i la seva extinció era una decisió adoptada ja des de l'anterior legislatura que hauria d'haver estat efectiva el passat mes d'abril, sense que en el temps transcorregut d'ençà l'executiu espanyol hagi estat capaç de trobar la formula adient de substitució. Una formula que, ara sí, sembla haver trobat i que, malauradament, torna a situar el benefici de les entitats financeres per davant de l'interès dels usuaris i usuàries.

en cas de desaparició de l'IRPH, ara passarien a ser-ho a un nou IRPH anomenat d'entitats al qual s'hi aplicarà addicionalment un diferencial. Una situació que afecta la majoria d'aquests préstecs hipotecaris. La reconversió es farà en base a un complex càlcul consistent a adoptar com a referència el tipus mitjà dels préstecs concedits a més de tres anys -pròpiament l'IRPH entitats- i sumar-hi el diferencial resultant de fer la mitjana aritmètica de la diferència entre l'índex extint i el nou IRPH en els anys transcorreguts des de la subscripció del préstec. Per si no fos suficient, una vegada realitzats aquests complexos càlculs per determinar quin és el valor de l'índex de referència que aplicarem, caldrà afegir-hi el diferencial que es venia aplicant abans de la extinció.

La mesura més beneficiosa?
La necessitat de modificar l'IRPH era, indiscutiblement, la millor ocasió possible per oferir a les persones titulars dels préstecs afectats una solució avantatjosa que evités agreujar la difícil situació econòmica de moltes famílies i resultés també beneficiosa per a les pròpies entitats, donat el problema que suposa l'increment de la morositat i els impagaments hipotecaris. Semblaria perfectament lògic que, d'existir aquesta voluntat d'oferir el major benefici al consumidor, s'aprofités la desaparició de l'IRPH tal i com l'havíem conegut per oferir l'alternativa reclamada des de diversos sectors consistent a redefenir el crèdit referenciant-lo a l'Euribor i aplicant un diferencial moderat com podria ser, per exemple, un 1%. D'aplicar-se aquest segon criteri en comptes de la reformulació de l'IRPH explicada anteriorment, l'import de la quota mensual podria reduir-se entre 180 i 240 € al mes, beneficiant un col·lectiu de persones hipotecades que als darrers anys ja ha hagut de fer front a tipus d'interès més elevats que els titulars d'hipoteques referenciades a l'Euribor.
per sobre d'altres consideracions relatives al benefici dels usuaris de banca, com d'altra banda ha fet una i altra vegada en aquelles situacions (preferents, clàusules sòl...) que enfronten els clients amb bancs i les antigues caixes.
introduint una clàusula que pretén blindar les entitats davant possibles reclamacions judicials, en la línia d'allò que va intentar fer quan va imposar els termes de les quitances imposades a productes híbrids del capital com ara participacions preferents i deute subordinat.

Interferir un contracte privat
Des del Col·lectiu Ronda considerem intolerable i de dubtosa legalitat que l'Estat intervingui alterant de forma arbitrària els termes essencials d'un contracte privat, com és el cas d'un préstec hipotecari. La substitució de l'índex de referència per un de nou que resulta especialment costós per als subscriptors del préstec hipotecari representa una modificació no negociada -ans al contrari, imposada- d'un dels elements fonamentals, si no el més important, de la nostra hipoteca. És lògic, doncs, que en cas de no estar d'acord amb aquesta reformulació del nostre préstec, hem de tenir l'oportunitat de renegociar-ne els termes o denunciar davant els tribunals aquesta alteració del marc legal que ens afecta en benefici de l'interès de les entitats financeres, a qui el govern sembla haver volgut compensar per les restriccions imposades pels tribunals a les clàusules sòl de les hipoteques.

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>


 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>