El TS decidirà com aplicar la pujada de l'SMI


¿S'ha d'aplicar la pujada de l'SMI en aquells casos en què el salari base sigui inferior a 12.600 € bruts a l'any però el conjunt de la retribució, complements inclosos, sigui superior? El Tribunal Suprem serà l'encarregat de decidir-ho.

L'Audiència Nacional ha dictat una rellevant sentència on considera que el salari mínim interprofessional (SMI) engloba conceptes com complements de conveni o primes salarials fins als 12.600 euros bruts anuals en 14 pagues. D'aquesta manera, desestima la demanda dels representants sindicals d'una empresa que sol·licitaven que a la quantia fixada per al SMI s'afegissin els complements salarials reconeguts per conveni a la plantilla que, en aquest cas, són de lloc de treball, manteniment de vestuari i plus de transport. Davant d'aquesta resolució, els sindicats demandants ja han anunciat la interposició de recurs davant el Tribunal Suprem que serà qui, en última instància, haurà de decidir sobre la qüestió en discussió

Controvèrsia sobre l'aplicació del SMI

Aquesta sentència de l'Audiència Nacional representa un nou i important capítol en la dilatada controvèrsia judicial que des de fa anys envolta, precisament, l'afectació sobre els complements salarials recollits per conveni o contracte en relació als increments l'SMI de les esmentades normes d'absorció i compensació. I cal dir que la qüestió, lluny de ser pacífica, roman lligada a confrontació i ha donat peu a raonaments jurídics de molt diferent signe i, sovint, obertament contraposats.

On rau el nucli de la polèmica?

L'article 27.1 ET estableix que «La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà l'estructura ni la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, siguin superiors a aquell», un precepte que l'Audiència Nacional interpreta en el sentit que "[l’SMI] té per finalitat que cap treballador percebi una retribució inferior al nou SMI, però no que aquest repercuteixi i impliqui l'increment del salari que percebia el treballador, quan aquest segueix sent superior al SMI». A això s'afegeix que en l'apartat 5 de l'article anterior de l'ET, el 26, s'afirma que "operarà la compensació i absorció quan els salaris realment abonats, en el seu conjunt i còmput anual, siguin més favorables per als treballadors que els fixats en l'ordre normatiu o convencional de referència".

De la combinació d'ambdós preceptes conclou l'Audiència Nacional que l'empresa ha actuat de forma ajustada a la normativa no aplicant l'increment de l'SMI en estar exclosa d'aquesta obligació pel fet que els salaris abonats en conjunt i còmput anual superen la quantia del SMI.

S'han de sumar els complements reconeguts a l'import del SMI?

Front a la interpretació realitzada pels magistrats de l'Audiència Nacional és necessari recordar altres apunts legals que podrien validar una tesi contrària. El primer d'ells prové del redactat del Reial Decret dictat pel govern que va servir per incrementar l'import del SMI fins als actuals 900 euros bruts per 14 pagues. En el seu article 2 es pot llegir que "al salari mínim consignat en l'article 1 s'addicionaran, servint el mateix com a mòdul, si escau, i segons el que estableixen els convenis col·lectius i contractes de treball, els complements salarials a què es refereix l'article 26.3 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors", és a dir, els complements salarials fixats en funció de les condicions personals del treballador, la naturalesa concreta del treball realitzat o la situació i resultats de l'empresa. A continuació, en l'article 3 del mateix text, s'especifica que "el salari mínim en còmput anual que es prendrà com a terme de comparació serà el resultat d'addicionar al salari mínim fixat en l'article 1 d'aquest Reial decret les meritacions als quals es refereix l'article 2 ".

Atenent a aquest redactat, sembla més discutible que la configuració de l'SMI es limiti al salari de 900 euros bruts per 14 pagues, sent que, en realitat, l'SMI resulta de l'addició dels complements reconeguts a l'import de 12.600 euros bruts anuals. De fet, la mateixa sentència de l'Audiència Nacional concedeix que de la literalitat d'aquests dos articles podria inferir-se que la pretensió dels representants dels treballadors és totalment correcta.

Què ha resolt fins ara el Tribunal Suprem sobre això?

En Sentència de 19 de juliol de 2010 i fent referència a la seva antiga jurisprudència (TS 1989.04.13) sobre l'assumpte, el Tribunal Suprem va resoldre en analitzar la garantia que suposa el SMI que "el salari mínim interprofessional garanteix un" sòl" irreductible per retribuir la prestació de serveis en la relació laboral. La seva revisió, disposada cada anualitat pel corresponent decret, no ha d'afectar, però, a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals, quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, resultessin superiors a dit "sòl" retributiu considerat també en la seva dimensió anual, si bé de manera completa, ja que el salari mínim interprofessional no només s'integra amb el valor estricte en què quedés fixat, sinó amb el resultat d'addicionar-hi aquells complements que esmenta l'article 3 del respectiu Decret, els quals, al seu torn, han de ser calculats sobre un mòdul constituït pel citat valor estricte. Significa això que per tal que operi la garantia que suposa el salari mínim interprofessional caldrà que, efectuant un judici previ de comparació entre la retribució que per jornada normal i per tots els conceptes vingués percebent el treballador d'acord amb el règim salarial que li fos aplicable i aquella altra que resultés de l'actuació del nou valor del salari mínim interprofessional i complements addicionables a aquest, s'apreciés que el valor d'aquella fos inferior al d'aquesta. "

És evident que la interpretació que fins ara ha fet el Tribunal Suprem es correspon més a la literalitat de la norma que no pas la que realitza l'Audiència Nacional en la seva recent sentència.

I doncs, han de regir en aquest cas les regles de compensació i absorció?

El mecanisme d'absorció i compensació s'activa quan el salari realment abonat per l'empresari, en conjunt i còmput anual, sigui més favorable per al treballador que el reconegut per ordre normativa o conveni col·lectiu. Un exemple clar d'això seria el cas en què un treballador té una categoria professional a la qual per conveni correspon un salari base de 1000 euros. No obstant això, per contracte, el treballador percep mensualment 1150 euros. Transcorregut un any, es renova el conveni d'aplicació i per a la seva categoria laboral es fixa un salari base de 1050 euros. Doncs bé, aquest increment de 50 euros no es traslladarà automàticament al salari del treballador ja que la seva retribució, 1150 euros, segueix sent superior a la reconeguda per conveni i la pujada pot, si l'empresari així ho desitja, veure’s absorbida, llevat que hi hagi un pacte o acord que ho impedeixi.

Aquest mecanisme d'absorció és el que considera l'Audiència Nacional que s'ha desplegat en el cas analitzat, ja que l'objectiu del SMI - assegurar que en cap cas la prestació laboral a jornada completa es retribueix amb una quantitat inferior a 12.600 euros bruts anuals - està ja satisfet amb els salaris reconeguts als treballadors.

Però davant d'aquest criteri cal argumentar que en el passat el Tribunal Suprem ja ha sentenciat en alguna ocasió (TS Rec. 35/2009) que el procediment d'absorció i compensació només s'admet quan s'hagi fet constar de manera expressa (cosa que no succeeix en el cas analitzat, ja que el conveni especificava que els complements no eren "absorbibles ni compensables"). A més a més, en nombroses sentències prèvies s'ha establert que únicament seran compensables els complements consolidables, és a dir, que tinguin naturalesa salarial i periodicitat fixa, però en cap cas aquells que no ho siguin, ja que la seva meritació està condicionat a la consecució de determinats objectius quantitatius (plus de producció, prima d'objectius, etc.) o bé a les específiques condicions de desenvolupament del treball (plus de penositat, complement de destinació, etc.). De forma explícita, el propi Estatut dels Treballadors esmenta dos complements (el de nocturnitat i el de torns) que en cap cas poden ser objecte d'absorció o compensació. Alhora, els complements considerats extrasalarials (els que no retribueixen sinó que compensen despeses derivades de la pràctica laboral com pot ser un plus transport o algunes dietes) també estarien exempts de sumar a l'hora de determinar la retribució salarial anual amb vista a establir si s'arriba o no la quantia del SMI.

Una polèmica oberta

Com veiem, hi ha arguments de pes suficient tant per ratificar el criteri exhibit per l'Audiència Nacional com per esperar que el Tribunal Suprem ho rectifiqui i variï la interpretació que cal donar a la norma a l'hora d'especificar la manera i abast d'aplicació de la pujada de l'SMI. Una falta de claredat que, sens dubte, hauria esmenar amb urgència el legislador per evitar aquesta permanent situació d'incertesa i inseguretat jurídica que afecta tant a les empreses com als treballadors

L'Audiència Nacional ha dictat una rellevant sentència on considera que el salari mínim interprofessional (SMI) engloba conceptes com complements de conveni o primes salarials fins als 12.600 euros bruts anuals en 14 pagues. D'aquesta manera, desestima la demanda dels representants sindicals d'una empresa que sol·licitaven que a la quantia fixada per al SMI s'afegissin els complements salarials reconeguts per conveni a la plantilla que, en aquest cas, són de lloc de treball, manteniment de vestuari i plus de transport. Davant d'aquesta resolució, els sindicats demandants ja han anunciat la interposició de recurs davant el Tribunal Suprem que serà qui, en última instància, haurà de decidir sobre la qüestió en discussió

Controvèrsia sobre l'aplicació del SMI

Aquesta sentència de l'Audiència Nacional representa un nou i important capítol en la dilatada controvèrsia judicial que des de fa anys envolta, precisament, l'afectació sobre els complements salarials recollits per conveni o contracte en relació als increments l'SMI de les esmentades normes d'absorció i compensació. I cal dir que la qüestió, lluny de ser pacífica, roman lligada a confrontació i ha donat peu a raonaments jurídics de molt diferent signe i, sovint, obertament contraposats.

On rau el nucli de la polèmica?

L'article 27.1 ET estableix que «La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà l'estructura ni la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, siguin superiors a aquell», un precepte que l'Audiència Nacional interpreta en el sentit que "[l’SMI] té per finalitat que cap treballador percebi una retribució inferior al nou SMI, però no que aquest repercuteixi i impliqui l'increment del salari que percebia el treballador, quan aquest segueix sent superior al SMI». A això s'afegeix que en l'apartat 5 de l'article anterior de l'ET, el 26, s'afirma que "operarà la compensació i absorció quan els salaris realment abonats, en el seu conjunt i còmput anual, siguin més favorables per als treballadors que els fixats en l'ordre normatiu o convencional de referència".

De la combinació d'ambdós preceptes conclou l'Audiència Nacional que l'empresa ha actuat de forma ajustada a la normativa no aplicant l'increment de l'SMI en estar exclosa d'aquesta obligació pel fet que els salaris abonats en conjunt i còmput anual superen la quantia del SMI.

S'han de sumar els complements reconeguts a l'import del SMI?

Front a la interpretació realitzada pels magistrats de l'Audiència Nacional és necessari recordar altres apunts legals que podrien validar una tesi contrària. El primer d'ells prové del redactat del Reial Decret dictat pel govern que va servir per incrementar l'import del SMI fins als actuals 900 euros bruts per 14 pagues. En el seu article 2 es pot llegir que "al salari mínim consignat en l'article 1 s'addicionaran, servint el mateix com a mòdul, si escau, i segons el que estableixen els convenis col·lectius i contractes de treball, els complements salarials a què es refereix l'article 26.3 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors", és a dir, els complements salarials fixats en funció de les condicions personals del treballador, la naturalesa concreta del treball realitzat o la situació i resultats de l'empresa. A continuació, en l'article 3 del mateix text, s'especifica que "el salari mínim en còmput anual que es prendrà com a terme de comparació serà el resultat d'addicionar al salari mínim fixat en l'article 1 d'aquest Reial decret les meritacions als quals es refereix l'article 2 ".

Atenent a aquest redactat, sembla més discutible que la configuració de l'SMI es limiti al salari de 900 euros bruts per 14 pagues, sent que, en realitat, l'SMI resulta de l'addició dels complements reconeguts a l'import de 12.600 euros bruts anuals. De fet, la mateixa sentència de l'Audiència Nacional concedeix que de la literalitat d'aquests dos articles podria inferir-se que la pretensió dels representants dels treballadors és totalment correcta.

Què ha resolt fins ara el Tribunal Suprem sobre això?

En Sentència de 19 de juliol de 2010 i fent referència a la seva antiga jurisprudència (TS 1989.04.13) sobre l'assumpte, el Tribunal Suprem va resoldre en analitzar la garantia que suposa el SMI que "el salari mínim interprofessional garanteix un" sòl" irreductible per retribuir la prestació de serveis en la relació laboral. La seva revisió, disposada cada anualitat pel corresponent decret, no ha d'afectar, però, a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals, quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, resultessin superiors a dit "sòl" retributiu considerat també en la seva dimensió anual, si bé de manera completa, ja que el salari mínim interprofessional no només s'integra amb el valor estricte en què quedés fixat, sinó amb el resultat d'addicionar-hi aquells complements que esmenta l'article 3 del respectiu Decret, els quals, al seu torn, han de ser calculats sobre un mòdul constituït pel citat valor estricte. Significa això que per tal que operi la garantia que suposa el salari mínim interprofessional caldrà que, efectuant un judici previ de comparació entre la retribució que per jornada normal i per tots els conceptes vingués percebent el treballador d'acord amb el règim salarial que li fos aplicable i aquella altra que resultés de l'actuació del nou valor del salari mínim interprofessional i complements addicionables a aquest, s'apreciés que el valor d'aquella fos inferior al d'aquesta. "

És evident que la interpretació que fins ara ha fet el Tribunal Suprem es correspon més a la literalitat de la norma que no pas la que realitza l'Audiència Nacional en la seva recent sentència.

I doncs, han de regir en aquest cas les regles de compensació i absorció?

El mecanisme d'absorció i compensació s'activa quan el salari realment abonat per l'empresari, en conjunt i còmput anual, sigui més favorable per al treballador que el reconegut per ordre normativa o conveni col·lectiu. Un exemple clar d'això seria el cas en què un treballador té una categoria professional a la qual per conveni correspon un salari base de 1000 euros. No obstant això, per contracte, el treballador percep mensualment 1150 euros. Transcorregut un any, es renova el conveni d'aplicació i per a la seva categoria laboral es fixa un salari base de 1050 euros. Doncs bé, aquest increment de 50 euros no es traslladarà automàticament al salari del treballador ja que la seva retribució, 1150 euros, segueix sent superior a la reconeguda per conveni i la pujada pot, si l'empresari així ho desitja, veure’s absorbida, llevat que hi hagi un pacte o acord que ho impedeixi.

Aquest mecanisme d'absorció és el que considera l'Audiència Nacional que s'ha desplegat en el cas analitzat, ja que l'objectiu del SMI - assegurar que en cap cas la prestació laboral a jornada completa es retribueix amb una quantitat inferior a 12.600 euros bruts anuals - està ja satisfet amb els salaris reconeguts als treballadors.

Però davant d'aquest criteri cal argumentar que en el passat el Tribunal Suprem ja ha sentenciat en alguna ocasió (TS Rec. 35/2009) que el procediment d'absorció i compensació només s'admet quan s'hagi fet constar de manera expressa (cosa que no succeeix en el cas analitzat, ja que el conveni especificava que els complements no eren "absorbibles ni compensables"). A més a més, en nombroses sentències prèvies s'ha establert que únicament seran compensables els complements consolidables, és a dir, que tinguin naturalesa salarial i periodicitat fixa, però en cap cas aquells que no ho siguin, ja que la seva meritació està condicionat a la consecució de determinats objectius quantitatius (plus de producció, prima d'objectius, etc.) o bé a les específiques condicions de desenvolupament del treball (plus de penositat, complement de destinació, etc.). De forma explícita, el propi Estatut dels Treballadors esmenta dos complements (el de nocturnitat i el de torns) que en cap cas poden ser objecte d'absorció o compensació. Alhora, els complements considerats extrasalarials (els que no retribueixen sinó que compensen despeses derivades de la pràctica laboral com pot ser un plus transport o algunes dietes) també estarien exempts de sumar a l'hora de determinar la retribució salarial anual amb vista a establir si s'arriba o no la quantia del SMI.

Una polèmica oberta

Com veiem, hi ha arguments de pes suficient tant per ratificar el criteri exhibit per l'Audiència Nacional com per esperar que el Tribunal Suprem ho rectifiqui i variï la interpretació que cal donar a la norma a l'hora d'especificar la manera i abast d'aplicació de la pujada de l'SMI. Una falta de claredat que, sens dubte, hauria esmenar amb urgència el legislador per evitar aquesta permanent situació d'incertesa i inseguretat jurídica que afecta tant a les empreses com als treballadors