Víctimes passives de l’amiant

URALITA S.A.

El Col·lectiu Ronda demanda l’empresa URALITA i exigeix el pagament d’una indemnització d’un milió d’euros a dues dones afectades per l’amiant com a conseqüència de conviure amb treballadors de les fàbriques de Cerdanyola i Castelldefels.

Malgrat l’evident perillositat que comporta la manipulació d’amiant, les infraccions de la Normativa de Seguretat i Higiene en el Treball per part de l’empresa URALITA S.A. han estat, durant dècades, una constant, tal i com ho afirmen nombroses resolucions judicials.

Un dels incompliments que, malauradament, han passat més desapercebuts fins ara, és tot allò que fa referència a l’estricte protocol - sistemàticament ignorat- referent al rentat de la roba de treball dels empleats i empleades de fàbriques com la d’Uralita a Cerdanyola o la Rocalla de Castelldefels. La normativa establia amb claredat que en els casos de centres productius on hi hagués manipulació d’amiant, l’empresa havia de fer-se càrrec de la neteja d’aquesta roba. Una tasca que, a més a més, havia de recaure de forma inexcusable en personal de la pròpia companyia degudament format. Anant més enllà, el reglament també incloïa altres mesures destinades a minimitzar el risc que la roba impregnada de fibres d’amiant podia suposar per als treballadors i treballadores i les persones del seu voltant com, per exemple, l'obligació de disposar de dues taquilles diferents de tal forma que la roba de carrer mai no pogués quedar exposada a l’amiant.

La bugada, a casa

Aquest entramat normatiu, però, va ser ignorat per URALITA S.A. Amb un menyspreu absolut per la salut i la vida dels seus treballadors i de les seves famílies, l’empresa obligava la plantilla a fer-se càrrec pels seus propis mitjans del rentat de la roba de treball.

És així com les persones que es guanyaven la vida a les fàbriques d’URALITA, desconeixedores del risc que representaven aquell munt de fibres que els cobria al final de la seva jornada, posaven en perill la seva vida i la dels seus familiars, especialment dones que es feien càrrec de forma totalment gratuïta d’una tasca de neteja que requeria de formació específica i que era responsabilitat exclusivitat de l’empresa.

Un milió d’euros d’indemnització

En representació de dues d’aquestes dones víctimes passives de l’amiant, el Col·lectiu Ronda ha interposat una nova demanda contra URALITA S.A. exigint que es reconegui la responsabilitat de l’empresa en casos com el seu.

Malauradament, per a una d’elles és massa tard, doncs l’exposició a l’amiant que va patir des de petita pel fet que el seu pare treballés durant 29 anys a la Rocalla de Castelldefels ha derivat en greus afectacions pulmonars que –com també li va succeir al seu pare- han acabat per provocar-li la mort.

La segona de les víctimes que representa el Col·lectiu Ronda pateix un mesotelioma pleural irreversible, una dolença que el món de la medicina relaciona de forma inequívoca amb l’exposició a l’amiant. En aquest cas, l’afectada també va conviure durant cinc anys amb familiars que treballaven a la fàbrica d’Uralita a Cerdanyola i va tenir la seva residència a només 3 quilòmetres de la factoria, dins del radi de cinc quilòmetres que tota mena d’estudis relacionen amb possibles afectacions i risc per a les persones que hi viuen.

La llarga lluita

El casos dels afectats i afectades que no van tenir relació laboral amb la manipulació d’amiant són només un altre capítol (un de malauradament massa ignorat) de l’exigència que al Col·lectiu Ronda mantenim des de fa dècades de justícia i reconeixement per a les persones amb la vida estroncada per l’amiant i la irresponsabilitat d’empreses com la URALITA.

Una lluita a favor de les víctimes que malgrat les enormes dificultats dóna fruit i ha contribuït a fer que URALITA i altres companyies relacionades amb l’amiant siguin, cada vegada de forma més freqüent, condemnades als tribunals.

Enllaços d'interès:

URALITA S.A.

La fàbrica d'Uralita a Cerdanyola. Fotograma del documental 'Exposats a l'amiant'

Malgrat l’evident perillositat que comporta la manipulació d’amiant, les infraccions de la Normativa de Seguretat i Higiene en el Treball per part de l’empresa URALITA S.A. han estat, durant dècades, una constant, tal i com ho afirmen nombroses resolucions judicials.

Un dels incompliments que, malauradament, han passat més desapercebuts fins ara, és tot allò que fa referència a l’estricte protocol - sistemàticament ignorat- referent al rentat de la roba de treball dels empleats i empleades de fàbriques com la d’Uralita a Cerdanyola o la Rocalla de Castelldefels. La normativa establia amb claredat que en els casos de centres productius on hi hagués manipulació d’amiant, l’empresa havia de fer-se càrrec de la neteja d’aquesta roba. Una tasca que, a més a més, havia de recaure de forma inexcusable en personal de la pròpia companyia degudament format. Anant més enllà, el reglament també incloïa altres mesures destinades a minimitzar el risc que la roba impregnada de fibres d’amiant podia suposar per als treballadors i treballadores i les persones del seu voltant com, per exemple, l'obligació de disposar de dues taquilles diferents de tal forma que la roba de carrer mai no pogués quedar exposada a l’amiant.

La bugada, a casa

Aquest entramat normatiu, però, va ser ignorat per URALITA S.A. Amb un menyspreu absolut per la salut i la vida dels seus treballadors i de les seves famílies, l’empresa obligava la plantilla a fer-se càrrec pels seus propis mitjans del rentat de la roba de treball.

És així com les persones que es guanyaven la vida a les fàbriques d’URALITA, desconeixedores del risc que representaven aquell munt de fibres que els cobria al final de la seva jornada, posaven en perill la seva vida i la dels seus familiars, especialment dones que es feien càrrec de forma totalment gratuïta d’una tasca de neteja que requeria de formació específica i que era responsabilitat exclusivitat de l’empresa.

Un milió d’euros d’indemnització

En representació de dues d’aquestes dones víctimes passives de l’amiant, el Col·lectiu Ronda ha interposat una nova demanda contra URALITA S.A. exigint que es reconegui la responsabilitat de l’empresa en casos com el seu.

Malauradament, per a una d’elles és massa tard, doncs l’exposició a l’amiant que va patir des de petita pel fet que el seu pare treballés durant 29 anys a la Rocalla de Castelldefels ha derivat en greus afectacions pulmonars que –com també li va succeir al seu pare- han acabat per provocar-li la mort.

La segona de les víctimes que representa el Col·lectiu Ronda pateix un mesotelioma pleural irreversible, una dolença que el món de la medicina relaciona de forma inequívoca amb l’exposició a l’amiant. En aquest cas, l’afectada també va conviure durant cinc anys amb familiars que treballaven a la fàbrica d’Uralita a Cerdanyola i va tenir la seva residència a només 3 quilòmetres de la factoria, dins del radi de cinc quilòmetres que tota mena d’estudis relacionen amb possibles afectacions i risc per a les persones que hi viuen.

La llarga lluita

El casos dels afectats i afectades que no van tenir relació laboral amb la manipulació d’amiant són només un altre capítol (un de malauradament massa ignorat) de l’exigència que al Col·lectiu Ronda mantenim des de fa dècades de justícia i reconeixement per a les persones amb la vida estroncada per l’amiant i la irresponsabilitat d’empreses com la URALITA.

Una lluita a favor de les víctimes que malgrat les enormes dificultats dóna fruit i ha contribuït a fer que URALITA i altres companyies relacionades amb l’amiant siguin, cada vegada de forma més freqüent, condemnades als tribunals.

Enllaços d'interès: