El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya posa en qüestió que l’actual regulació de la durada del permís per naixement s’adeqüi al contingut de la Constitució espanyola pel fet de no contemplar la possibilitat que les progenitores en solitari puguin estendre la durada del permís per naixement i gaudir de les 16 setmanes que correspondrien a l’altra progenitora.
..............................................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que l’actual regulació de la durada del permís per naixement podria contravenir diferents preceptes de la Constitució espanyola. Així ho ha traslladat mitjançant una providència on, abans de dictar sentència resolent el recurs contra la sentència del JS 34 de Barcelona, atorga un termini de 10 dies per tal que les parts personades en el procediment al·leguin el que millor considerin sobre el possible plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat tal i com és preceptiu «quan un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pot ser contrària a la Constitució».
El TSJC valora que el contingut del RDL 6/2019 podria contravenir diferents preceptes constitucionals atenent al fet que «a les famílies biparentals la mare i el progenitor diferent de la mare biològica gaudeixen cadascun de 16 setmanes (un total de 32 setmanes) de suspensió del contracte i prestació de Seguretat Social, mentre que en el cas de les famílies monoparentals, la titular de les quals és en més del 80% de supòsits una dona, i en conseqüència els menors fills de famílies monoparentals reben, d'acord amb la normativa esmentada, la meitat del temps de cures protegides per l'acció protectora de la Seguretat Social». Sent així, el TSJC esmenta tres articles de la Constitució espanyola que podrien ser vulnerats per la legislació vigent:
- Art. 14 CE, que garanteix la igualtat de tracte i prohibeix la discriminació (directa i/o indirecta i/o per associació) per raó de gènere i d'estat civil o per altres circumstàncies socials . Així mateix, en relació amb l'art. 39 CE garanteix el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral, el gaudi de la qual s'ha de garantir en condicions d'igualtat i no discriminació
- Art. 39 CE que assegura la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la seva filiació i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil.
- Art. 41 CE, que imposa als poders públics el manteniment d'un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans/es, que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat.
Crítiques prèvies del TSJC a la legislació estatal
L’anunci d’una qüestió d’inconstitucionalitat se situa en la línia jurisprudencial exhibida anteriorment pel TSJC en relació a l’extensió del permís per naixement en el cas de les famílies monoparentals. Així, per exemple, a l’octubre de 2022 dictava, també a instàncies del Col·lectiu Ronda, la primera sentència que reconeixia el dret a estendre aquest permís invocant la necessitat de «privilegiar l’interès superior del menor» i denunciant la imposició d’«un tracte diferenciat entre famílies biparentals i monoparentals sense causa justificativa» amb la conseqüència de generar una situació «pejorativa per a les famílies monoparentals». Posteriorment, al novembre del mateix any, la Sala Social del TSJC reunida en ple modificava el criteri exhibit un mes abans i determinava que l’extensió del permís havia de ser completa, és a dir sumant les 16 setmanes de permís d’un eventual segon progenitor a les 16 setmanes de permís propi, sense descomptar el temps corresponent al puerperi de la mare biològica. En aquesta segona i important sentència, el TSJC valorava que la norma espanyola i el criteri de l’INSS contrari a reconèixer el dret a acumular el permís per naixement vulnera el contingut d’un amplíssim ventall de normativa estatal i supranacional que obliga a prevenir i corregir situacions d’exclusió o vulnerabilitat que puguin afectar els nounats derivades de la condició dels seus progenitors. I en aquest sentit, la sentència apreciava una «insuficiència de tuteles legals» i «ajuts específics» per a les mares en solitari a l’hora de garantir que els seus fills i filles podien rebre la mateixa atenció que obtindrien en el context d’una família biparental.
El Tribunal Suprem tanca la porta
El criteri del TSJC i el d’altres Tribunals Superiors de Justícia de diferents comunitats autònomes partidaris de l’extensió del permís no ha estat, malauradament, compartit pel Tribunal Suprem. El passat mes de març, l’Alt Tribunal va acabar pronunciat-se sobre la qüestió a instàncies de la Fiscalia i concloent que la norma espanyola, que no contempla que el progenitor o la progenitora pugui gaudir d’un permís que vagi més enllà de les 16 setmanes que li són reconegudes, no vulnera ni la Constitució ni la diferent normativa supranacional invocada pels tribunals en reiterades sentències. La sentència, que va comptar amb un vot particular discrepant, sostenia que «és al legislador [i no als tribunals] a qui li competeix ponderar els diferents interessos en joc (corresponsabilitat en la cura del nen, interès del menor, interès del progenitor) i decidir sobre això la solució més convenient».
Vulneració de la Constitució
Olga Marquina, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la sentència que ha originat el recurs pendent de resolució per part del TSJC, considera que la presentació d’una qüestió d’inconstitucionalitat «és absolutament necessària per redreçar la situació actual, en què les limitacions de la normativa vigent està atemptant greument contra el dret de les mares en solitari però, molt especialment, contra els drets dels menors, a qui se’ls nega un temps d’atenció i cura del que sí poden gaudir els nadons nascuts en el context de famílies biparentals». Per a l’advocada, el Tribunal Suprem s’equivoca quan «no tan sols no aprecia vulneració de principis constitucionals, com sí fa el TSJC, sinó també altres normes i tractats vinculants per a l’Estat espanyol que clarament proscriuen tractaments diferenciats sense casa objectiva i justificada que puguin resultar en un tracte pejoratiu vers els infants». Així, entre d’altres, l’advocada de Col·lectiu Ronda cita la «Convenció de la ONU de drets dels infants» que manifesta, en el seu article 2, que "els Estats adoptaran totes les mesures apropiades per a garantir que el nen es vegi protegit contra tota forma de discriminació o càstig per causa de la condició ( ... ) deis seus pares, els seus tutors o els seus familiars" o la legislació comunitària que insta els estats membres de la UE a adoptar dins el seu marc legislatiu «ajuts específics» per evitar que els nounats puguin veure’s afectats per situacions d’especial vulnerabilitat que derivin de la condició dels progenitors.
Marquina afirma que el RDL 6/2019 «està afectat de deficiències que no s’han corregit i ignora el fet que més d’un 80% de les famílies monoparentals estan constituïdes per una dona i la seva descendència i que, per tant, cap la possibilitat que de les 16 setmanes de permís que se li reconeixen únicament a la mare, hi hagi un període que aquesta necessiti dedicar al seu propi restabliment físic després del part, minvant encara més l’atenció rebuda pel menor». Per a la lletrada, estem, doncs, davant un cas evident de discriminació indirecta per raó de gènere «atès que és una norma només aparentment neutre, quan en realitat genera un perjudici a les mares en solitari i els seus fills i filles».
