Una trentena de treballadors de BTV interposa demandes contra l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (participada al 100% per l'Ajuntament de Barcelona) denunciant el que consideren una situació de cessió il·legal de treballadors
Formalment, la plantilla de BTV està integrada en exclusiva pel personal directiu de la cadena, els tècnics informàtics i els integrants del departament comercial. Poc més de 20 persones sobre un equip conformat en la seva totalitat per més de 200. La resta de persones que diàriament fan possible les emissions de la televisió municipal de Barcelona, així com la ràdio municipal Barcelona FM i el portal BTVnotícies.cat no figuren en nòmina de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (ICB) -constituïda pel Consistori barceloní amb la finalitat exclusiva de gestionar BTV- sinó que treballen contractades per BCN Audiovisual SLU -integrant del grup Lavinia- i Antena Local, de Mediapro.
de treballadors. El grup de demandants -s'espera que properament s'ampliï amb la incorporació d'altres membres de les subcontractes- reclama que sigui l'empresa per a la qual treballen qui els contracti. Cal considerar, per exemple, que només recentment l'empresa BCN Audiovisual ha transformat en indefinits els contractes de les persones que treballen a BTV després de llargs períodes -en alguns casos de fins a 10 anys- encadenant contractes eventuals. Tot i així, aquests contractes “indefinits” continuen vinculats a la durada d'uns contractes que s'han de sotmetre a concurs públic periòdicament.
Gestió eficient del pressupost
“Quin sentit té que els diners públics -afirma un representant dels treballadors- serveixin per abonar el marge comercial d'unes empreses privades quan existeix la possibilitat de contractar directament el personal i dedicar aquests diners estalviats a oferir un millor servei a la ciutadania, tal i com correspon a una televisió pública?” Aquesta és la pregunta que permanentment es fa una plantilla condemnada a patir diàriament les disfuncions que comporta la confluència de diferents empreses amb interessos econòmics contraposats en la gestió de l'ens municipal i acostumada a l'angoixa de viure pendents de la durada de les contractes. Al proper mes de juny, precisament, tot just després de les eleccions municipals del 24 de maig, expiren les contractes vigents, pendents de renovació mitjançant un concurs públic que encara no ha estat convocat. “Els mitjans tècnics i materials que fem servir i les instal·lacions on treballem -aprofundeix el representant dels treballadors- són de propietat pública. Les contractes es limiten a exercir el rol d'empreses de treball temporal i subministrar una mà d'obra que, malauradament, acaba sent molt barata per a l'Ajuntament”.
treballadors i treballadores procedents d'empreses subcontractades en resposta a l'evidència que la contracta no era sinó un instrument fraudulent per evitar aplicar als treballadors afectats les mateixes condicions laborals i salarials que regeixen al conveni col·lectiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, esdevenint, per tant, peça fonamental en una estratègia d'extensió de la precarietat. Una situació que presenta evidents paral·lelismes amb la que afecta els treballadors de BTV.
L'exclusiva d'aquestes pràctiques fraudulentes, però, no correspon al sector audiovisual ni als mitjans de titularitat pública. Al conjunt del sector de la comunicació s'està imposant de forma habitual la intermediació de contractes mancades de cap altra raó de ser que la de defugir les obligacions contretes amb els treballadors del mitjà en qüestió, imposant un escenari de creixent desigualtat entre treballadors que realitzen idèntiques tasques i transformant la pràctica periodística i el treball al sector de la comunicació en camp abonat per a la inestabilitat i la precarietat com a únic horitzó professional.
