Celebració del Dia Internacional del Treball
Col·lectiu Ronda tornarà a participar enguany de la jornada mundial de mobilització amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en el període comprés entre 2008 i 2017, les empreses de l'Estat Espanyol han augmentat les seves rendes un 58% fins a assolir la xifra de 267.680 milions. És a dir, en aquests anys de crisi les empreses han obtingut 98.474 milions més respecte els prop de 170.000 milions que ostentaven a finals de 2008. I no és pas l'únic indicador que assenyala que per a bona part de l'estament empresarial aquests darrers 9 anys han estat més marcats per les llums que no pas per les ombres, com en canvi sí ha passat amb el conjunt de la ciutadania. En el decurs d'aquest període, les empreses també han aconseguit reduir en més de 55.000 milions la factura de la despesa en concepte de pagaments d'interessos per l'accés al finançament. I encara més, en menys d'una dècada, la partida destinada al pagament de salaris ha minvat en més de 10.000 milions sense que els índex de producció hagin caigut.
Així doncs, transcorreguts 9 anys de crisi per a una majoria però no per a tots, les empreses espanyoles guanyen més que mai, es reparteixen majors dividends, produeixen tant o més del que produïen i gasten en salaris molt menys del que gastaven l'any 2008.
Per contra, els treballadors i treballadores han vist com aquest període s'envoltava d'una foscor sense treva. Respecte 2008, els nostres salaris s'han reduït, la precarietat en forma de temporalitat i parcialitat s'ha estès sense fre, hem vist parcialment desactivats instruments de cabdal importància per a la preservació i millora de les condicions laborals com són elements bàsics de la negociació col·lectiva i assistim a un aparentment inexorable procés de degradació del marc assistencial públic (educació, sanitat, prestacions, jubilació...) a major glòria (i benefici) del sector privat.
És hora -i mai ha deixat de ser-ho- d'exigir que per a nosaltres, treballadors i treballadores, arribi també la llum que de fa any il·lumina els comptes de beneficis de les empreses.
El primer de maig torna a ser moment de sortir al carrer i posar-nos dempeus davant l'accentuació de la tendència a fer del marc de relacions laborals una esfera d'explotació i desequilibri. Moment d'alçar la veu contra l'asfixia imposada per unes estructures econòmiques configurades definitivament com a mecanismes d'opressió i explotació que ja ni tan sols senten, per innecessari i superflu, la necessitat de dissimular el seu objectiu únic de maximització del guany empresarial.
La Diada mundial del treball pertany, evidentment, al terreny nebulós d'allò simbòlic. Però no es pot menystenir el valor del símbol. No podem renunciar a la seva celebració i caure en el parany de la desesperança. Ans al contrari, necessitem del símbol per evidenciar que no acceptarem silenciats i amb l'esperit somort esdevenir perpetus ostatges d'un sistema que ens fa servir com a veritable combustible inanimat per alimentar les calderes de la seva ambició sense límits. Cal recuperar el símbol, reapropiar-se'l com a classe treballadora i omplir-lo de nou de contingut, arraconant les complicitats indignes de les grans centrals sindicals que el primer de maig s'ufanen a les capçaleres de les manifestacions abans de tornar a arraconar pancartes i ambicions allà on no molestin, almenys fins el proper primer de maig.
Cal sortir al carrer i transformar el primer de maig en l'avantsala dels dies de lluita que estan per venir amb l'exigència de treball, salaris i pensions dignes. Cal reverdir el convenciment que mitjançant l'organització als centres de treball i la reivindicació social podem recuperar tot allò que hem perdut als darrers anys i conquerir tot allò que mai hem tingut.
