Al despatx Col·lectiu Ronda ens han notificat en el darrer mes tres noves sentències (una del TSJC i dues de Jutjats Socials) en que condemnen per exposició a l'amiant a l'empresa JURID IBERICA SA (la "Juri" del Prat de Llobregat, posteriorment HONEYWELL FRICTION ESPAÑA SA i actualment FEDERAL MOGUL). Segons aquestes sentències, les infraccions empresarials de la multinacional haurien causat la mort de dos treballadors, i la invalidesa absoluta d'un tercer, destacant-se especialment la darrera sentència del TSJC.

Per primera vegada a l'Estat espanyol, una sentència ferma (que ha estat recorreguda per Uralita SA fins al Tribunal Suprem i que vam haver de lluitar des del Col·lectiu Ronda també al Jutjat Social i al TSJC) declara que la mort per càncer d'esòfag d'un treballador ha estat causada per l'exposició laboral a l'amiant. Fins ara, aquest tipus de càncer no havia estat reconegut com una de les patologies causades per l'asbest o amiant. Poc a poc es va obrint la porta al reconeixement de noves patologies: la primera va ser l'asbestosis (una pneumoconiosis produïda per amiant, que causa cicatrius al pulmó) que va ser inclosa al Quadre de Malalties Professionals al 1947; posteriorment han estat el càncer de pulmó o el mesotelioma (càncer de pleura) i en els darrers anys es va reconèixer també el càncer de laringe, que també va ser reconegut inicialment per una sentència del Tribunal Suprem, i posteriorment a passar a ser inclosa al Quadre de Malalties Professionals regulat (en el seu redactat actual) al Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre, por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro (hi podeu al seu redactat actualitzar aquí)

És una pregunta que ens arriba de forma reiterada al Col·lectiu Ronda: ha de respectar-se el principi de proporcionalitat representativa de cada sindicat a l’hora de designar els Delegats de Prevenció que conformen el Comitè de Seguretat i Salut?

El cas acostuma a ser més o menys el següent: en un Comitè d’Empresa (representació unitària dels treballadors) hi ha diferents sindicats; la majoria sindical aprova la representació en el Comitè de Seguretat i Salut (a partir d’ara CSS) sense respectar la proporcionalitat (determinant menys Delegats de Prevenció a un o varis sindicats dels que els tocarien en un repartiment proporcional; per exemple, un sindicat té el 40% del Comitè d’Empresa però només el 10% del CSS), o directament deixant fora un sindicat (sense cap Delegat de Prevenció al CSS malgrat tenir el 40% al Comitè d’Empresa)

La resposta no és fàcil, atenent a que la normativa no és clara ni determina cap representativitat, fet pel qual han estat diverses sentències judicials les que han anat conformat la doctrina en aquesta matèria.