Breu anàlisi de la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, de medidas urgentes para el impulso de la competitividad económica en el sector de la industria y el comercio en España

En els darrers dies m’han arribat des de múltiples seccions sindicals dubtes referents a com s’aplica i fins on arriba la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018. Amb aquest breu text intento aclarir que significa aquesta nova norma.

La Jubilació Parcial permetia fins a la llei de 27/2011 als treballadors jubilar-se parcialment als 61 anys percebent el 100% (un 85% de la jubilació pagada per l'INSS, i pagant l'empresa el 15% del salari) i havent de treballar només un 15% de jornada. Aquesta modalitat era àmpliament utilitzada a múltiples sectors, i també en feines amb especials requisits, com conductors de busos de TMB, treballadors del Metro de Barcelona, jardiners de Parcs i Jardins, o indústria automobilística, entre tants altres exemples propers.

A canvi, el treballador jubilat jubilat parcialment era substituït per un treballador jove 8anomenat rellevista), com a mesura contra l'atur juvenil. Aquest canvi també beneficiava a l'empresa, ja que podia renovar la plantilla amb persones joves sense cap cost.

Però des de l'INSS es veia amb reticències aquesta Jubilació Parcial, que permetia jubilacions anticipades molt beneficioses.

I amb les reformes de la llei 27/2011 (de Zapatero) i del RD 5/2013 (de Rajoy) es va restringir molt l´ús de la Jubilació Parcial, afegint requisits cada cop més restrictius, i alhora augmentant l'edat de poder-hi accedir de 61 a 63 anys, reduït la possibilitat de reducció de jornada del 85% al 75% i al 50%, entre d'altres mesures, i alhora fent abonar a l'empresa de forma paulatina el 100% del pagament del 100% de la cotització del jubilat parcialment, fent que li sortís molt més car el cost empresarial.

Poc a poc es vol acabar amb la Jubilació Parcial.     

Una sèrie de darreres sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem han canviat la doctrina respecte als requisits per accedir a la prestació de viudetat per ser víctima de violència de gènere. Un canvi que al meu entendre és molt positiu, i està en sintonia amb aquesta greu i crònica realitat social, i més encara quan s'avaluen situacions que es van donar fa dècades, moments en que les víctimes de violència de gènere encara tenien menys cobertura social i legal que en l'actualitat.

Fins ara, una part important de la jurisprudència exigia la existència de sentència condemnatòria de l'ex-marit per violència de gènere o ordres judicials d'allunyament o protecció, per a que la dona pugui ser beneficiària d'aquesta prestació de la Seguretat Social. Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha declarat que la existència de denúncies "constituye un serio indicio de que la misma ha existido, sin que ello suponga que estamos, ante un medio de prueba plena sino que ha de contextualizarse con el resto de la crónica judicial de lo acaecido".

Aquest important canvi de doctrina, a partir d'un excel·lent recurs de cassació per a la unificació de doctrina estimat a la companya advocada Àngels Homedes del Col·lectiu Ronda, significarà que moltes dones que han hagut de patir aquestes realitats puguin accedir almenys a les pensions de viudetat que la llei contempla.

He aprofitat que en breu haig de fer un judici d'un cas amb aquestes característiques per fer un recull de la jurisprudència sobre aquesta temàtica.

El Metro de Barcelona (empresa FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA SA) i la companyia asseguradora (MAPFRE) han pactat el passat 22 de febrer de 2018, abans d'entrar a judici, abonar 100.000 euros entre totes dues mercantils a un treballador d'una subcontrata que havia tingut un greu accident de treball mentre netejava les instal·lacions del metro per les nits. Aquest acord es dona després de que el TSJC ens va notificar l'any passat una sentència del 3 de maig de 2017 que va imposar de forma solidària el 30% el Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat contra el FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA SA i una empresa subcontractada dedicada a la neteja del Metro, MANTYLIN SA, en el cas de les greus infraccions empresarials que van donar lloc a l'Accident de Treball d'un netejador a la parada de metro de Pau de la Línia 4.