El TSJ d'Extremadura reconeix els serveis prestats a l’escola concertada a efectes del càlcul de triennis i sexennis

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Extremadura ha dictat una sentència de gran rellevància en què, per primera vegada, reconeix el drets dels docents de l’escola pública a que s’incorpori el temps de servei prestat a les escoles concertades a efectes del càlcul dels triennis i sexennis.

La resolució del tribunal extremeny resol la reclamació d’un docent que sol·licitava que se li comptabilitzés la seva experiència prèvia al col·legi concertat Santa Cecilia de Cáceres a l’hora de calcular el nombre de triennis i sexennis que li corresponia cobrar en la seva condició de funcionària. Com és del tot habitual, l’Administració es va negar a acollir la petició del professor argumentant que el temps treballat en un centre privat no es pot equiparar al període de servei en el sector públic en tractar-se d’una institució de titularitat privada aliena a l’estructura de la funció pública. Però front a aquesta interpretació restrictiva del concepte d’homologabilitat dels serveis prestats amb anterioritat a adquirir la condició de funcionària, la sentència valora que els centres concertats participen de la prestació del servei públic d’educació en igualtat de condicions i responsabilitats que els centres públics i que, per tant, seguint el principi d’igualtat i no discriminació, corresponen els mateixos drets a les treballadores d’un i altre sector, sense distinció motivada en la titularitat pública o privada de l’escola.

Serveis prestats a les «esferes de l’Administració»

La sentència, que resol la reclamació del docent equiparant els drets entre funcionàries de l’escola pública i docents de l’escola privada, fonamenta el seu criteri en la interpretació de dues normes: la Llei 70/1978, de reconeixement de serveis previs a l'Administració Pública, i la Llei Orgànica 2/2006 d'Educació (LOE).
 

  • L'article 1.2 de la Llei 70/1978 estableix que  els serveis prestats en administracions diferents i aquells que s’ha desenvolupat a les «esferes de l’Administració pública» han de ser reconeguts als efectes que correspongui. La sala contenciosa administrativa del TSJ considera que els centres concertats desenvolupen la seva activitat i s’ubiquen, precisament, a les «esferes» atès que actuen com a col·legis públics, supeditats a la supervisió i control de l’Administració i sense que hi hagi distincions en les característiques de l’impartició de l’ensenyament.
     
  • L'article 108.4 de la Llei Orgànica 2/2006 d'Educació (LOE) reconeix de forma explícita que la prestació del servei públic d’educació es realitza de forma conjunta a través de la xarxa de centres públics i de centres privats concertats. A criteri del tribunal, que compartim plenament, el fet que la principal norma rectora del sector educatiu inclogui com a premissa que ambdues tipologies de centres es troben al mateix nivell de responsabilitat sobre el dret fonamental a l’Educació demostra la voluntat del legislador d'equiparar ambdós models i, per tant, d'assegurar que els seus treballadors gaudeixin dels mateixos drets.


Un precedent important al sector educatiu

A partir d’aquesta interpretació, la resolució invoca el principi d’igualtat per concloure que no es pot dispensar un tracte diferenciat ni establir distincions arbitràries entre treballadors que han exercit funcions equivalents en el sector públic, tot i que aquestes s'hagin desenvolupat en entitats amb estructures jurídiques diferents. Per tant, la meritació dels triennis, que és un concepte retributiu que valora i recompensa l’experiència en la pràctica docent, no pot excloure el període d’exercici a l’escola concertada quan les funcions han estat completament anàlogues i equiparables a la dels professionals de l’escola pública.

Per a les professores i professors que abans d’incorporar-se com a funcionàries al sector públic van treballar com a docents en escoles concertades, aquesta sentència obre la porta a fonamentar amb més solidesa una reclamació que pot tenir un impacte significatiu en la seva retribució.


Altres problemàtiques relacionades amb el càlcul dels triennis

De fet, el sector educatiu no és l’únic on existeixen conflictes recurrents relacionats amb el càlcul i el reconeixement dels triennis, especialment en el cas de les persones que abans de ser funcionàries van treballar per a la mateixa o per una altra administració com a personal laboral. La manca de reconeixement dels triennis meritats abans d’adquirir la condició de funcionària, com és el cas abordat a la sentència del TSJ d’Extremadura, o la reducció de l’import corresponent a aquests triennis amb posterioritat a incorporar-se a l’escala funcionarial són problemàtiques habituals que afecten milers de professionals de la funció pública.

Des del Col·lectiu Ronda, des de fa temps  treballem activament en defensa de les persones afectades per aquestes pràctiques de l’Administració que atempten contra el dret de funcionaris i funcionàries a percebre la retribució que veritablement els correspon i veure reconeguda íntegrament la seva experiència docent.

Si creus que els teus triennis poden haver estat mal calculats o no s’estan reconeixent tal i com correspon, contacta’ns. Et podem ajudar!