Ampliat el llistat de patologies que permeten accedir anticipadament a la jubilació per raó de discapacitat

El 31 de juliol de 2026 va entrar en vigor el Reial Decret 632/2026, de 29 de juliol, que amplia definitivament el llistat de patologies que poden donar accés a la jubilació anticipada de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 45%.

La mesura modifica l’annex del Reial decret 1851/2009 i culmina el procediment iniciat mesos enrere, quan la Comissió Tècnica encarregada d’avaluar les sol·licituds d’incorporació va informar favorablement sobre onze nous supòsits. La norma és aplicable als fets causants produïts a partir del mateix 31 de juliol de 2026.

Quines patologies s’incorporen?

La reforma incorpora expressament deu noves patologies, en tots els casos patologies cròniques i neurodegeneratives que afecten greument la capacitat laboral i redueixen significativament l'esperança de vida de qui les pateix.
 

• Amiloïdosi per transtiretina variant
• Distròfia miotònica tipus 1 o malaltia de Steinert
• Malaltia de Huntington
• Espina bífida
• Malaltia de Parkinson
• Degeneració corticobasal
• Atròfia multisistèmica
• Paràlisi supranuclear progressiva
• Esclerosi sistèmica
• Malaltia renal crònica en estadi G5

A més a més d’aquestes patologies que fins ara no figuraven al llistat, la nova norma també amplia els supòsits en què les lesions medul·lars poden permetre l’accés anticipat a la jubilació. Fins ara, aquest accés només era possible quan les lesions medul·lars tenien origen traumàtic. Amb la reforma, les lesions medul·lars causants d’incapacitat amb una etologia diferent també justificaran l’accés a la jubilació.

Per tant, tot i que en alguns àmbits es parla de la incorporació d’onze noves patologies, des d’un punt de vista estrictament normatiu la reforma afegeix deu patologies al llistat i amplia l’abast d’una altra que ja hi figurava.

La norma crea també una nova categoria de ’“malalties sistèmiques”, dins de la qual s’inclouen l’esclerosi sistèmica i la malaltia renal crònica en estadi G5. La resta de noves incorporacions es distribueixen entre les categories d’anomalies genètiques i malalties neurològiques.

Què permet aquesta modalitat de jubilació?

Accedir a la jubilació anticipada per causa de discapacitat és un dret que permet reduir l'edat ordinària de jubilació de la persona treballadora sense que s'apliquin penalitzacions econòmiques sobre la quantia de la seva pensió. Això significa que la persona es pot retirar abans de l'edat legalment establerta i cobrar el 100% de la prestació que li correspondria pels anys cotitzats.

Per acollir-se a aquesta modalitat, la Seguretat Social estableix dos supòsits clarament diferenciats segons el grau de discapacitat acreditat: el grau igual o superior al 45% i el grau igual o superior al 65%.

En tots dos casos, tant si s'accedeix per la via del 45% com per la del 65%, la persona sol·licitant ha d’acreditar un període mínim de cotització de 15 anys.

1. Supòsit de discapacitat igual o superior al 45%

Aquesta modalitat està reservada per a persones que tenen un grau de discapacitat del 45% o superior, sempre que aquesta discapacitat estigui provocada per les patologies recollides a l’esmentat llistat. 
 

• Edat mínima de jubilació: L'edat ordinària es pot reduir fins als 56 anys.
  
   

2. Supòsit de discapacitat igual o superior al 65%

Aquesta via és de caràcter general i s'aplica a qualsevol persona que tingui un grau de discapacitat molt elevat, sense dependre d'un llistat mèdic específic.

• Edat mínima de jubilació: Permet anticipar l'edat de jubilació fins als 52 anys.
• Condició indispensable: Cal acreditar oficialment un grau de discapacitat igual o superior al 65%. A diferència de la via anterior, la llei no exigeix que la discapacitat provingui d'una de les patologies concretes abans esmentades, sinó que és suficient amb tenir certificat aquest percentatge global de discapacitat, sigui quina sigui la malaltia o la lesió causant.

Un llistat obert a noves incorporacions

L’ampliació és fruit del nou procediment establert per l’Ordre ISM/444/2025, que permet que associacions, federacions, confederacions i organitzacions representatives de persones afectades sol·licitin la incorporació de noves patologies.

Les propostes són valorades per una comissió tècnica integrada, entre altres persones, per professionals de la medicina i la ciència i per representants de les organitzacions de persones amb discapacitat. La decisió s’ha de fonamentar en evidències científiques que acreditin que la patologia redueix de manera generalitzada i apreciable l’esperança de vida. Per tant, l’annex ja no es concep formalment com una relació immutable, sinó com un instrument susceptible de revisió periòdica. Això hauria de permetre incorporar noves patologies sense haver d’esperar reformes normatives tan espaiades i puntuals com les que s’han produït fins ara.

Més enllà de les incorporacions: què hauria de canviar el sistema?

L’ampliació representa un avenç important per a milers de persones que fins ara quedaven excloses d’aquesta modalitat de jubilació malgrat patir malalties greus, cròniques o neurodegeneratives que limiten severament la capacitat laboral de la persona i tenen incidència directa sobre la seva esperança de vida.

Tanmateix, a hores d’ara, l’accés continua depenent de la inclusió formal de la patologia en un llistat tancat i de l’acreditació de requisits mèdics, administratius i temporals que, en moltes ocasions, poden implicar un seguit de tràmits feixucs i complicats, especialment per a persones amb la salut malmesa. El fet que el llistat sigui ara revisable no elimina el risc que determinades realitats quedin sense protecció durant anys mentre es recopila l’evidència científica i es tramita la incorporació corresponent.

Una política de protecció social coherent hauria d’avançar, com a mínim, en tres direccions:

• Aplicar criteris prou amplis i flexibles per valorar l’impacte real de les malalties sobre l’esperança de vida i la possibilitat realista de mantenir una activitat laboral.
• Integrar efectivament la salut laboral en el sistema de pensions, tenint en compte el desgast físic, les malalties professionals i l’exposició continuada a agents nocius.
• Garantir que la jubilació anticipada per raons de salut mantingui el seu caràcter protector i no comporti penalitzacions econòmiques.

Aquest enfocament permetria donar una resposta més adequada a situacions llargament ignorades, com la de moltes persones exposades a l’amiant o a altres agents cancerígens, i evitaria que el reconeixement dels drets depengués de processos administratius prolongats o de la capacitat de pressió de cada col·lectiu.

Mentre el debat sobre les pensions continuï centrat gairebé exclusivament en l’endarreriment de l’edat de jubilació, persistirà una injustícia de fons: exigir una vida laboral més llarga precisament a les persones que, per la seva salut, la seva discapacitat o les condicions en què han treballat, tenen més dificultats per prolongar-la. Reconèixer aquesta realitat no debilita el sistema de pensions; el fa més just, realista i coherent amb la seva funció de protecció social.