Jubilació flexible i demorada: noves possibilitats per compatibilitzar la pensió amb el treball

La jubilació flexible és la modalitat que permet a una persona que ja ha accedit a la pensió reincorporar-se posteriorment al món laboral. Fins ara, aquesta possibilitat quedava limitada al treball per compte d’altri a temps parcial. Però, amb la nova regulació, també es podrà desenvolupar una activitat per compte propi, tot i que amb una condició important: durant els tres anys anteriors a la jubilació, la persona no pot haver estat d’alta com a treballadora autònoma. Mentre mantingui l’activitat per compte propi, es podrà cobrar el 25% de la pensió.

En el cas del treball per compte d’altri, la jornada haurà de representar entre el 33% i el 80% de la jornada d’una treballadora a temps complet. La part de la pensió que es podrà continuar cobrant es reduirà en proporció a la jornada realitzada. Així, per exemple, una persona que treballi el 60% de la jornada percebrà, com a regla general, el 40% de la pensió, a banda del seu salari. Tanmateix, s’ha de tenir en compte una restricció crítica per a les rendes més modestes: durant el període que es combini el treball amb la pensió, se suspendrà el dret a percebre el complement per assolir la pensió mínima.

Cal advertir, però, que d’aquesta modalitat de jubilació flexible en queden expressament exclosos els funcionaris públics acollits als règims especials de Classes Passives, MUFACE, ISFAS i MUGEJU.

Nous incentius per tornar a treballar

Una de les novetats més destacades és la incorporació d’un incentiu econòmic per a les persones que tornin a treballar per compte d’altri després d’haver estat jubilades durant almenys sis mesos.

Quan la nova jornada se situï entre el 33% i menys del 55%, la pensió compatible s’incrementarà amb un 15% addicional. Si la jornada és igual o superior al 55% i no supera el 80%, l’increment serà del 25%. Aquest percentatge es calcularà sobre la pensió que es cobrava abans de tornar a treballar, i no sobre la pensió ja reduïda. És a dir, una persona amb una pensió de 1.000 euros que, després de més de sis mesos jubilada comenci a treballar un 60% de la jornada podrà cobrar el salari corresponent, 400 euros de pensió proporcional i 250 euros addicionals d’incentiu.

Les noves cotitzacions no sempre milloraran la pensió

La nova regulació incorpora, però, una limitació rellevant. Fins ara, les cotitzacions efectuades durant la jubilació flexible podien servir, amb caràcter general, per recalcular i millorar posteriorment la pensió. A partir del 28 d’agost de 2026, aquestes cotitzacions no incrementaran la pensió ja reconeguda. L’única excepció s'aplica a les persones que s’haguessin jubilat anticipadament per una causa no imputable a elles, com pot ser un acomiadament col·lectiu. En aquests casos, les noves cotitzacions sí que es podran tenir en compte per recalcular la base reguladora i el percentatge aplicable quan finalitzi l’activitat laboral.

També s’estableix que la jubilació flexible és incompatible amb el complement generat per haver retardat l’accés a la jubilació. Si aquest complement es percep com un percentatge addicional de pensió, quedarà suspès mentre es treballi. Si s’havia escollit el pagament únic o la modalitat mixta, no es podrà accedir a la jubilació flexible.

D’altra banda, per evitar problemes i contratemps, és important recordar l'obligatorietat d'informar la Seguretat Social amb caràcter previ a l'inici de la feina o activitat autònoma. Si no es realitza aquesta comunicació prèvia, tota la pensió compatible es considerarà cobrada indegudament, fet que obligarà a retornar-la íntegrament, al marge de les sancions administratives que corresponguin.

Canvis en la jubilació demorada

La reforma modifica l’opció mixta del complement per jubilació demorada, que combina un percentatge addicional de pensió amb una quantitat a tant alçat. La principal novetat és que, a més dels anys treballats més enllà de l’edat ordinària de jubilació, es començaran a tenir en compte els semestres complets.

A partir dels nou anys de demora, cinc anys generaran una quantitat a tant alçat i la resta donaran dret a un increment del 4% per cada any complet. Si existeix un semestre complet addicional, s’aplicarà un increment del 2%. Fins ara, aquest règim només s’aplicava a partir dels onze anys complets.

Treballar més temps no pot substituir una protecció social adequada

La reforma obre noves possibilitats per a les persones que, voluntàriament, vulguin mantenir o reprendre una activitat professional després de jubilar-se. Aquesta flexibilitat pot ser positiva si respon a una decisió lliure i permet adaptar la transició cap a la jubilació a les circumstàncies de cada persona.

Tanmateix, resulta discutible que les polítiques públiques insisteixin a incentivar la permanència al món laboral sense abordar amb la mateixa intensitat la suficiència de les pensions i la qualitat de la protecció social. Quan continuar treballant deixa de ser una opció i es converteix en una necessitat econòmica, la suposada flexibilitat pot acabar aprofundint les desigualtats entre les persones que poden retirar-se dignament i les que no.

Aquesta orientació també obliga a valorar els possibles efectes sobre l’ocupació i l’equitat intergeneracional. Prolongar les trajectòries laborals sense polítiques adequades de relleu, creació d’ocupació i redistribució pot dificultar l’accés de les generacions més joves a llocs de treball estables. Afavorir l’envelliment actiu no hauria de significar ajornar el dret a una jubilació suficient, digna i justa.