Una sentència pionera impedeix reduir la pensió d’incapacitat d’una treballadora amb jornada reduïda per cura d’un fill

Es tracta d’una sentència pionera, aconseguida arrel d’una demanda presentada per Col·lectiu Ronda en representació de la treballadora, ja que estableix un precedent en el càlcul de les pensions de les treballadores amb jornada reduïda per cura de menor per entendre que són majoritàriament les dones qui redueixen la jornada laboral per fer-se càrrec de l’atenció de menors i altres obligacions familiars. I conclou que existeix l'obligació d'incorporar la perspectiva de gènere en la interpretació de les normes per garantir la igualtat efectiva i que en aquest cas, s'ha de considerar que l'objectiu de la norma de protegir la conciliació (Art. 237.3 de la LGSS) ha de prevaldre sobre el càlcul literal a partir del salari reduït.

Fins ara, la normativa espanyola aplicada per l'INSS estableix que les pensions per accident de treball s'han de calcular segons el "salari real" que es percep en el moment de l'accident. Per evitar que les mares i pares sortissin perjudicats, la llei preveu un mecanisme de correcció (Art. 237.3 de la LGSS), una mena de "ficció" jurídica que fa que, durant els primers anys de reducció (actualment tres i en el cas que ens ocupa dos), la Seguretat Social computi les cotitzacions com si la persona estigués treballant al 100% de la jornada. El conflicte apareix quan, com en el cas de la treballadora de Sabeco-Alcampo, l'accident es produeix un cop ja han passat aquests primers anys de protecció especial. En aquesta situació, l'INSS aplica de nou el criteri literal del sou reduït. Això va fer que inicialment se li concedís una pensió calculada només sobre la seva mitja jornada, fixant-la en uns 8.341 euros anuals.

La sentència estima la demanda presentada per Col·lectiu Ronda i corregeix aquest criteri en considerar que limitar la protecció a només uns pocs anys és discriminatori. El magistrat conclou que, si el dret a cuidar els fills l'exerceixen majoritàriament les dones, no se les pot penalitzar amb una pensió més baixa pel fet d'haver allargat les cures més enllà del període que marca la llei. Per això, obliga a calcular la pensió basant-se en el salari de jornada completa, elevant la base de càlcul fins als 16.236 euros anuals, pràcticament el doble del que pretenia l'administració.
 

Una sentència pionera en matèria de discriminació per raó de gènere

La sentència és pionera per la perspectiva de gènere amb la que interpreta la normativa. El magistrat considera que no es pot obviar la contundència de les dades estadístiques que desmunten la neutralitat de la norma. En concret, el 90,15% de les persones que demanen reducció de jornada per cura de fills són dones i el 77,17% de les pensions d'incapacitat per accident de treball en aquesta situació afecten dones. Davant d'aquesta evidència, el jutge conclou que la norma espanyola, encara que sembli "neutra", acaba castigant gairebé exclusivament el col·lectiu femení. La sentència destaca que els jutges tenen l'obligació jurídica d'interpretar les lleis amb perspectiva de gènere per garantir una igualtat real

Amb anterioritat a dictar aquesta sentència, el mateix magistrat va plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE per avaluar si el càlcul basat en el sou reduït derivat de la reducció de jornada suposava una discriminació indirecta per sexe. El tribunal europeu va considerar que la normativa espanyola no era contrària a la directiva europea en termes de discriminació per reducció de jornada, adduint que les dades disponibles són massa genèriques per determinar amb exactitud la proporció de treballadors i treballadores perjudicades, que existien precedents que no consideraven discriminatoris els càlculs de la pensió en funció del temps de treball i que una norma que utilitza el salari efectivament percebut a la data de l'accident com a base de càlcul de l’import de la pensió és una mesura neutra que no infringeix directament el principi d'igualtat de tracte. No obstant això, el TJUE va deixar la porta oberta, indicant que si el jutge nacional disposava de dades que acreditessin un perjudici especial per a les treballadores, correspondria al propi tribunal espanyol valorar si la norma tal i com estava plantejada perseguia un objectiu legítim i resultava proporcionada o si, pel contrari, tenia un efecte discriminatori vers les treballadores.
 

Superar una normativa de l'època franquista

La sentència posa el focus en l’obsolescència de la norma que l'administració feia servir per justificar aquesta retallada: un Reglament d’accidents que data de l’any 1956. L'equip jurídic del Col·lectiu Ronda que ha portat el cas —format per les advocades Clara Llena, Sílvia Torné i Ana Abrain— ha defensat amb èxit que els valors d’aquell moment històric, on el paper de la dona en el mercat de treball era totalment marginal, són completament oposats als principis d’igualtat de gènere que vertebren la pràctica jurídica actual.

Destaquen que aquesta decisió és vital perquè corregeix una bretxa de gènere estructural. Segons les lletrades, «la sentència impedeix que les dones que assumeixen les tasques de cura siguin doblement penalitzades: primer, cobrant un sou més baix mentre cuiden dels fills i, segon, rebent una pensió molt més pobra de per vida si pateixen un accident».

Aquesta victòria no només fa justícia a la treballadora afectada, sinó que obre el camí per protegir milers de dones que, fins ara, es trobaven desprotegides pel sistema de la Seguretat Social pel sol fet d'haver exercit el seu dret a la conciliació.