Clam ciutadà i institucional contra la represa per part del Ministeri del projecte d’atermenament del Delta de l’Ebre
Indefensió, manca de respecte al consens territorial en matèria de costes i nova amenaça ambiental. Amb aquests arguments els propietaris del Delta de l’Ebre reiteren el seu rebuig davant la represa del projecte d’atermenament de Deltebre, un procediment que recupera un expedient que ja havia caducat el passat mes de setembre i que no incorpora ni les fases prèvies d’al·legacions ni mesures específiques de protecció d’aquesta zona.
El clam contra aquesta represa s’expressa amb la recollida de firmes de noves al·legacions contra el projecte, promogudes per la Sindicatura de Greuges de Deltebre, amb el suport d’un grup de treball del Consell de Defensa del Territori i la col·laboració de l’Ajuntament.
Els propietaris de finques agrícoles del Delta de l’Ebre ja havien presentat al·legacions en diverses ocasions, la darrera, el mes de juliol passat, sempre expressant el seu malestar per l’impacte negatiu a nivell social i ambiental d’aquest projecte d’atermenament i exigint-ne l’arxivament definitiu. Ara, la represa per part del Ministeri amb un nou expedient que no incorpora cap de les propostes tècniques d’al·legacions anteriors, ha esverat a propietaris i al grup de Treball en defensa del territori, pel que consideren no només una falta de respecte sinó una «nova amenaça» cap a la zona i pel conjunt «i el futur» del Delta. En aquest sentit és amb el que s’ha iniciat la recollida de signatures per a les noves al·legacions contra el projecte, refermant la necessitat de donar-hi una resposta col·lectiva, amb un termini que acabar el proper 27 de febrer.
El projecte, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, pretén redefinir i delimitar el domini públic marítim terrestre del litoral de la zona de Deltebre, incoat pel servei provincial de costes de l’Estat a Tarragona. Els propietaris, representats per l’advocada Mariona Torra i assessorats jurídicament pel Col·lectiu Ronda i per l’advocat urbanista Raimon Soler i Bernat Marco de l’Estudi Jurídic “Aterra”, denuncien de fa anys el projecte perquè, segons ells i avalats amb els estudis tècnics pertinents, pretén incorporar al domini públic marítim-terrestre desenes d’hectàrees de sòl agrícola productiu, sense que això constitueixi una resposta eficaç als reptes que afronta el Delta de l’Ebre. Lluny de contribuir a frenar la regressió del litoral i la salinització del sòl, el projecte del Ministeri, recalquen, «impacta negativament i de manera profunda en el teixit econòmic, social i productiu del territori, amenaçant la continuïtat de l’activitat agrícola i posant en risc l’estabilitat de nombroses explotacions familiars i comunitàries».
Noves al·legacions per reiterar indefensió i l’impacte negatiu de la mesura
Les noves al·legacions, que compten amb el suport institucional, especialment de l’Ajuntament de Deltebre, pretenen tornar a frenar el projecte i posen de manifest la «indefensió» que suposa la posada en marxa d’un nou expedient tenint en compte la caducitat dels tràmits de l'anterior amb les al·legacions ja fetes i conformades per part de la pròpia Administració i quan ja se n’havia demanat el seu arxivament. Un fet que consideren «inadmissible», ja que suposa no revisar ni adequar les demandes dels agents socials, institucionals, econòmics i productius del territori i que, segons les al·legacions, respon a una nul·la voluntat d’acord, amb un clar «component ideològic».
El model d’al·legacions s’ha elaborat perquè la ciutadania i les entitats puguin sumar-se de manera activa a aquesta «acció de defensa del territori». Les al·legacions es poden presentar presencialment a l’Espai d’Atenció Ciutadana (EAC) de l’Ajuntament de Deltebre, o per via telemàtica mitjançant el web municipal. En els documents es demana de nou l’arxivament del projecte.
La petició d’arxiu de l’expedient no és exclusiva del col·lectiu de propietaris. L’Ajuntament de Deltebre, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, així com altres agents del territori com la Comunitat de Regants i la Taula de Consens, ja es van posicionar clarament en contra del projecte i han emès informes negatius que coincideixen a qualificar-lo d’improcedent, innecessari i lesiu per als interessos del Delta i dels seus habitants.
Preservar un espai singular de gran valor ambiental
Els arguments exposats contra el projecte han evidenciat sempre la improcedència de la proposta per motius tècnics, jurídics i ambientals. Els propietaris han denunciat històricament una aplicació arbitrària i incoherent dels criteris de delimitació, assenyalant un greuge comparatiu respecte d’altres zones com l’Albufera de València, on l’Administració ha optat per actuacions que protegeixen els interessos agrícoles i busquen preservar l’equilibri entre activitat econòmica i conservació ambiental. Adverteixen, a més, que la línia de delimitació provisional ha estat traçada sense garantir la deguda seguretat jurídica, amb irregularitats procedimentals greus i sense marcar físicament el traçat sobre el terreny, generant una situació d’indefensió. També es denuncia la utilització del procediment d’atermenament per obtenir servituds de pas i camins d’accés sense seguir els procediments legals d’expropiació.
El procediment impulsat pel Ministeri certifica la inacció històrica de l’Estat espanyol a l’hora de complir el seu deure legal de preservar la integritat del Delta i aplicar les mesures necessàries per fer front a la regressió de la costa, la subsidència del terreny deltaic i la intrusió marina. En aquest sentit, els propietaris ja van interposar una demanda contra l’Estat el juny de 2023 per aquesta mateixa inacció, reclamant responsabilitats i exigint actuacions reals i efectives per protegir un espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic.
En definitiva, segons els afectats, el projecte d’atermenament no només no resol els problemes estructurals del Delta, sinó que els agreuja, i no respon a cap lògica de protecció ambiental real ni constitueix una eina per afrontar els efectes del canvi climàtic sobre el Delta. Els propietaris reclamen una estratègia valenta i coherent de preservació del territori, basada en l’aportació monitoritzada de sorres mitjançant draga marina, la protecció del front litoral i la implementació de mesures estructurals de defensa, tal com preveu l’Estratègia Delta i com es duu a terme en altres països i regions amb contextos similars, com el model holandès.
Amb aquesta nova acció, el col·lectiu de propietaris reitera el seu compromís amb la defensa dels drets legítims de la pagesia, la protecció del territori i l’exigència d’una actuació responsable per part de l’Administració de l’Estat, que s’impliqui veritablement la preservació d’un espai singular d’enorme valor ambiental.