Accident de treball els efectes d'una vacuna COVID defectuosa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat el primer de l’Estat espanyol a dictar una sentència reconeixent com a accident de treball les lesions i patologies derivades de l’administració d’una dosi pertanyent a un lot defectuós de la vacunes contra la Covid-19 desenvolupada per Astrazeneca. La treballadora, membre del col·lectiu docent, va ser vacunada prematurament al febrer de 2021 atenent a la seva condició de personal essencial, juntament amb integrants dels cossos i forces de seguretat i personal d’emergències, malgrat per la seva edat, no li hagués correspost vacunar-se fins a al mes de juny. La vacuna emprada en aquell moment, en què encara existien dificultats de subministrament, va ser la desenvolupada per Astrazeneca i, concretament, les pertanyents al lot ABV5300 que va ser distribuïdes a 17 països de la UE, incloent-hi 228.000 dosis facilitades a diferents comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.

Tan sols unes setmanes després d’iniciar-se la campanya de vacunació entre el personal essencial amb les dosis corresponents a l’esmentat lot, les autoritats europees, catalanes i estatals van emetre una alerta de seguretat i van procedir a la paralització del subministrament en constar que diferents persones tractades amb aquesta vacuna a països com Àustria, el Regne Unit o Dinamarca, entre d’altres, van patir casos de trombosi, amb especial incidència entre dones de menys de 60 anys.

Precisament, trombosi juntament amb altres alteracions de diversa consideració, formen part de les afectacions experimentades per la professora en els dies posteriors a l’administració de la vacuna i que van obligar-la a a romandre en situació d’incapacitat temporal entre l’ 1 de març de 2021 i el 22 d’agost de 2022. Més d’un any de baixa mèdica que tant l’INSS com, posteriorment, el Jutjat Social 2 de Tarragona es van negar a considerar derivat de contingència professional, en sentit contrari a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, a instàncies de Col·lectiu Ronda, considera que es tracta d’un accident de treball.

Causalitat indirecta

 

En la seva sentència, el TSJC recorda que per tal de valorar l’existència d’un accident de treball no és necessari que la feina «sigui la causa determinant» sinó que és suficient amb l’existència d’una «causalitat indirecta» de tal forma que es pugui concloure que els fets causants deriven de l’activitat professional. En aquest sentit, la resolució recorda que «es va prioritzar la vacunació [a les docents] per raó de la feina que desenvolupaven, i això amb independència que, efectivament, la vacunació fos voluntària, atès que, certament, la inclusió de l’actora en el col·lectiu a prioritzar tenia com a finalitat protegir l’alumnat, la població en contacte amb aquest personal i, evidentment, l’actora en particular». Sent així, el TSJC conclou que la trombosi i el conjunt d’afectacions que encara avui afecten a la professora «es va produir amb ocasió de la feina, ja que, si no hagués pertangut al col·lectiu docent, no se li hauria administrat la vacuna d’AstraZeneca el febrer de 2021, causant del procés d’incapacitat temporal (IT).»

Pilar Casas, advocada de Col·lectiu Ronda que ha representat la professora tarragonina en aquest procediment que ha conduït al reconeixement dels fets com accident de treball, assenyala la transcendència d’una sentència que reconeix, per primera vegada per part d’un Tribunal Superior de Justícia, l’origen professional de les afectacions causades pel lot defectuós de vacunes. « A Espanya, abans de la immobilització d’aquestes dosis per part de les autoritats sanitàries, la vacuna defectuosa es va aplicar a un gran nombre de treballadors i treballadores que en aquell moment inicial de la pandèmia desenvolupaven funcions essencials que implicaven un elevat risc d’exposició al virus», explica l’advocada. «Totes aquestes persones -afegeix Casas- han patit la possibilitat de desenvolupar trombosi i altres alteracions severes, en la majoria de casos com a conseqüència de la urgència en accelerar els processos de vacunació atès que per edat, no els corresponia encara vacunar-se». En aquest sentit, l’advocada de Col·lectiu Ronda valora que «és de justícia reconèixer els drets que els corresponen a totes aquestes professionals que han vist afectada la seva salut, en alguns casos de forma permanent, com a conseqüència d’unes vacunes que era urgent fabricar i distribuir entre les persones que desenvolupaven tasques absolutament necessàries per la societat». Casas recorda que, fins ara, «a la immensa majoria de les afectades no se li està reconeixent l’origen professional de les afectacions causades per la vacuna defectuosa amb les conseqüències econòmiques que això té per a la persona, especialment en casos d’incapacitat permanent. Per això és tan important que comencin a ser els Tribunals Superiors de Justícia i esperem que aviat també el Tribunal Suprem qui reconegui allò que l’INSS ens nega a admtre, amb el conseqüent perjudici per a les afectades».