La prestació es pot percebre sense haver cotitzat els 15 anys des de la invalidesa
En els darrers mesos m’han arribat al despatx del Col·lectiu Ronda diverses persones amb demandes del SEPE respecte a aquesta situació que analitzarem, en que l’ens gestor reclama judicialment als afectats l’extinció i el retorn per percepcions indegudes d’anys del seu subsidi, tot i que al tractar-se de prestacions molt petites estem davant de situacions socials molt vulnerables. Amb una interpretació molt sorprenent de la norma, el SEPE entén que per poder percebre el subsidi de majors de 52 anys s’han de comptar més de 15 anys de cotització posteriors a una possible declaració d’invalidesa total, i no el còmput total de les seves cotitzacions, fet no contemplat a la norma.
Breu explicació del cas
En tots aquesta casos, l’esquema de l situació és més o menys la següent:
- El treballador ha cotitzat molt més de 15 anys (en els casos que estem tramitant més de 30 anys)
- El treballador es declarat en situació d’Incapacitat Permanent Total amb pensions molt baixes, inferiors a 500 euros.
- En aquesta situació, compatibilitzant aquesta invalidesa total, el treballador torna a treballar a una nova feina amb una nova categoria professional compatible, fins al moment en que es acomiadat.
- El treballador sol·licita i se li reconeix la prestació d’atur contributiu, prestació compatible amb la Incapacitat Permanent i Total reconeguda.
- Al finalitzar la prestació d’atur contributiu el treballador sol·licita el subsidi de majors de 52 anys (ja que està dins els límits de les quanties amb la seva pensió i té més de 15 anys cotitzats), que li és reconeguda
- Anys després, el SEPE reclama que es revoqui la resolució del propi SEPE reconeixent el subsidi de majors de 52 anys argumentant que no compleix el requisit dels 15 anys de cotització, ja que, malgrat tenir-ne més de 30 anys cotitzats, el SEPE només computa els posteriors a la invalidesa.
Normativa i jurisprudència aplicable al cas
La normativa determina a l’article 274.4 GSS que:
«4. Podrán acceder al subsidio los trabajadores mayores de cincuenta y dos años, aun cuando no tengan responsabilidades familiares, siempre que se encuentren en alguno de los supuestos contemplados en los apartados anteriores, hayan cotizado por desempleo al menos durante seis años a lo largo de su vida laboral y acrediten que, en el momento de la solicitud, reúnen todos los requisitos, salvo la edad, para acceder a cualquier tipo de pensión contributiva de jubilación en el sistema de la Seguridad Social»
Per tant, la norma només determina com a requisit per accedir al subsidi de majors de 52 anys que el treballador compti amb els requisits per accedir a la jubilació contributiva, 15 anys, que compleixen aquestes persones de forma sobrada. I en cap cas determina que no es puguin computar a tal efecte les cotitzacions anteriors a la declaració d’invalidesa.
Aquesta situació creada per la «interpretació lliure» del SEPE, no ha estat interpretada encara ni per la Sala Social del Tribunal Suprem, ni per la del TSJ de Catalunya, però si que hi ha algunes sentències del TSJ de Madrid, com la STSJ Madrid, a 26 de mayo de 2021 - ROJ: STSJ M 5345/2021, que literalment determina en un cas idèntic:
«Razonamientos que compartimos no siendo ajustada a derecho la denegación del subsidio por no tener el actor las cotizaciones necesarias para acceder a la pensión de jubilación, dado que si las tiene, como consta en el informe de vida laboral, no desvirtuado por el certificado del INSS obrante al folio 26 del expediente administrativo en el que sí se reconoce que tienen carencia genérica y específica, si bien se consigna a mano que "no desde pensión. Pensionista Invalidez (Inc. Total)", incurriendo pues en la aludida confusión entre el cumplimiento de este requisito con el de las cotizaciones necesarias para devengar la prestación por desempleo contributivo, para cuyo reconocimiento efectivamente no tuvo en cuenta el SPEE las cotizaciones anteriores a la declaración de IPT que ahora si tiene que computar porque han de tomarse en cuenta para lucrar la pensión de jubilación. Por tanto si tiene las cotizaciones necesarias».
En el mateix sentit podem observar dues sentències més de la mateixa Sala Social del TSJ de Madrid en casos idèntics:
- STSJ Madrid, de 01/10/2018, Nº de Recurso: 344/2018. Nº de Resolución: 844/2018 Ponente: LUIS LACAMBRA MORERA
- STSJ Madrid, de 31/03/2016, Nº de Recurso: 857/2015. Nº de Resolución: 260/2016 Ponente: MARIA JOSE HERNANDEZ VITORIA
La Sala Social del Tribunal Suprem no ha analitzat cap cas idèntic, però si que podem fer esment a la sentència del TS, a 11 de abril de 2013 - ROJ: STS 2143/2013 respecte a la prestació d’atur, que entenem es podria aplicar al cas que ens ocupa per analitzar casos semblants:
«Desempleo: Son computables todas las cotizaciones de los últimos seis años, aunque el beneficiario hubiera percibido pensión de incapacidad permanente total, sin que proceda descuento alguno en el periodo que legalmente le corresponda»
(…) «Aquí no estamos ante un caso de coincidencia en el tiempo del derecho a percibir desempleo y pensión de incapacidad permanente, sino del cómputo de las cotizaciones. Respecto de éstas, además de que queda ya definitivamente aceptado por la sentencia recurrida que han de computarse para el desempleo, no existe regla alguna que permita limitar su alcance sobre el efectivo derecho que de ellas se genera. Téngase en cuenta, además, que las prestaciones por desempleo se regulan por un régimen financiero específico, mediante cotización separada, según disponen los arts. 223 a 225 LGSS . Por tanto, acreditado el periodo de cotización, el derecho a la prestación de desempleo ha de fijarse en los términos establecidos en el art. 210.1 LGSS , sin descuento alguno por el hecho de haber sido tales cotizaciones la mismas que permitieron en su día el reconocimiento de la pensión de incapacidad permanente y, sin que quepa en modo alguno la analogía del descuento que la sentencia recurrida realiza, analogía que fue rechazada por esta Sala en la sentencia mencionada incluso para el caso de efectiva superposición de periodos de disfrute»
Per tant, entenc (i esperem) que les demandes del SEPE no haurien de ser estimades, atenent a que aquestes persones compleixen tots els requisits legals per accedir al subsidi de majors de 52 anys, i hem de recalcar l’angoixa que fa patir als afectats una demanda com la del SEPE, en treballadors amb pensions molt baixes.
