La manca d’assistència al lloc de treball per atendre l’eutanàsia d’un animal de companyia pot estar justificada
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ratifica íntegrament la sentència que declarava improcedent l’acomiadament per acumulació de suposades absències injustificades d’una treballadora i recorda que les obligacions legals d’atenció que recauen sobre les persones que tenen cura d'animals de companyia també s’han de tenir en compte a l’hora d’aplicar les normes laborals
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat íntegrament la sentència del Jutjat Social 25 de Barcelona que considerava justificada l’absència d’una treballadora que es va veure obligada a acudir d’urgència al centre veterinari perquè s’apliqués l’eutanàsia a la seva gossa arran d’un empitjorament crític i sobrevingut del seu estat de salut. La resolució confirmada sostenia que malgrat «no existeix un permís o llicència a l'Estatut dels Treballadors ni al Conveni [del sector del contact center]» que respongui a la necessitat imperiosa d’atendre un animal a càrrec, aquesta atenció forma part de les responsabilitats i obligacions legalment establertes pels propietaris d’animals de companyia a banda de l’existència de «raons humanitàries, ètiques i morals [que] justifiquen que s'hagi prioritzat la salut d'un animal domèstic que pràcticament agonitzava com a a conseqüència del seu precari estat de salut a causa de la seva edat respecte de la obligació d'acudir al lloc de treball».
Més enllà de confirmar el criteri del jutjat, el TSJC aprofundeix en la necessitat d’interpretar les normes laborals atenent el canvi social i cultural que s’ha produït en el decurs del temps a l’hora d’entendre la nostra relació amb els animals de companyia. Una transformació que, com analitza el TSJC, ha tingut també reflex en l’ordenament jurídic, amb el reconeixement dels animals com a éssers dotats de sensibilitat i l’establiment d’obligacions de cura i protecció per a les persones que en són responsables. En aquest sentit, la resolució del TSJC recorda que la Llei de Benestar Animal, 7/2023, no tan sols estableix l’obligació de prestar cures al teu animal sinó també «a mantenir unes condicions de vida dignes, que garanteixin el seu benestar, drets i desenvolupament saludable i prestar a l'animal les cures sanitàries necessàries per garantir la seva salut i en tot cas les estipulades com a obligatòries».
Sent així, la Sala considera que l’absència de la treballadora del lloc de treball considerada injustificada per part de l’empresa en la data en què aquesta va haver de sotmetre la seva gossa a una procediment d’eutanàsia urgent, responia a una «causa de compliment obligat[...] de caràcter urgent i sobrevingut, que justifica la seva absència a la feina». Un raonament que impedeix computar aquell dia com una inassistència injustificada a efectes disciplinaris, encara que ni l’Estatut dels Treballadors ni el conveni col·lectiu prevegin un permís específic per a aquestes situacions.
Animals sensibles i una nova realitat social
La sentència recorda que les normes aplicables al cas «s’han d’analitzar de conformitat amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades, tal com obliga l’article 3.1 del Codi civil». En aquest sentit, el tribunal es fa ressò d’una realitat en què «un gran nombre de persones senten que els seus animals domèstics formen part del seu nucli» i relaciona aquesta consideració amb les reformes legislatives que han reforçat la protecció dels animals durant els darrers anys.
Així, el TSJC remarca que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea obliga els Estats membres de la UE a legislar prenent en consideració l’obligació de garantir plenament a través de les seves polítiques el benestar animal i la consideració d’aquests com a éssers sensibles. Un imperatiu que, en el cas de l’Estat espanyol, s’ha traduït, entre d’altres, en la reforma del Codi Civil operada l’any 2021 per tal de qualificar els animals «ja no com a simples coses o béns mobles, sinó com a éssers que senten» i l’aprovació, dos anys després de la Llei 7/2023, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que es marca com a objectiu «no tant garantir el benestar dels animals avaluant les condicions que se’ls ofereixen, sinó regular el reconeixement i la protecció de la dignitat dels animals per part de la societat».
A criteri del TSJC, aquestes modificacions en les consideracions legals sobre la naturalesa mateixa dels animals comporten, pels propietaris d’animals de companyia, responsabilitats concretes que no poden ser ignorades ni desateses. La Sala recorda que la legislació obliga les persones que tenen cura d’un animal a «mantenir-los en unes condicions de vida dignes, que garanteixin el seu benestar, drets i desenvolupament saludable» i a «prestar a l’animal les cures sanitàries necessàries per garantir la seva salut». Obligacions que el tribunal té en compte a l’hora de valorar la necessitat de la treballadora d’atendre la seva gossa davant una situació de patiment que no es podia ajornar.
No es podia esperar que acabés la jornada laboral
L’origen del conflicte es troba en la decisió de l’empresa d’acomiadar la treballadora per haver acumulat quatre suposades absències injustificades en un mes. Una d’aquestes corresponia al 29 de novembre de 2024, quan l’empitjorament del precari estat de salut de la gossa va obligar a avançar l’atenció veterinària i aplicar d’urgència l’eutanàsia per raons humanitàries amb l’objectiu de posar fi a l’agonia i el patiment de l’animal.
El TSJC considera que els fets acrediten que l’estat de l’animal justificava «la necessitat de no demorar fins que finalitzés la jornada laboral de la part actora posar fi al patiment del seu gos». Per tant, rebutja l’argument de l’empresa segons el qual l’atenció es podia haver fet fora de l’horari laboral i la inassistència podia ser considerada com a injustificada a efectes disciplinaris.
Al marge de considerar justificada aquesta absència, la Sala confirma també el criteri de la sentència d’instància que acreditava que una altra de les suposades absències declarades per l’empresa era, en realitat, un retard, i que només dues inassistències es podien considerar injustificades. Una xifra inferior a les tres en un mateix mes que exigeix el conveni del sector del contact center per tipificar la falta molt greu invocada per l’empresa.
«El reconeixement dels animals com a éssers sensibles ha de tenir conseqüències en la manera d’aplicar el dret laboral»
Albert Vallribera, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la treballadora, considera que la confirmació del TSJC reforça la importància d’una resolució que incorpora a l’àmbit laboral les conseqüències d’un canvi jurídic i social profund en relació a com entenem el nostre vincle amb els animals que acompanyen, la responsabilitat que ostentem com a cuidadores i la condició de titulars de drets que correspon als animals de companyia com a éssers vius.
«Si reconeixem que els animals són éssers sensibles i establim l’obligació legal de tenir-ne cura i garantir les condicions per a una existència digna i respectuosa —reflexiona l’advocat—, aquesta responsabilitat també s’ha de prendre en consideració i valorar en aquelles ocasions en què quan una persona es veu obligada a absentar-se de la feina per atendre una situació urgent i sobrevinguda. La necessitat d’evitar el patiment d’un animal amb qui convivim té una dimensió afectiva evident, però també una dimensió jurídica que l’empresa no pot ignorar quan valora aquests fets».
Per a Vallribera, el caràcter innovador de la sentència rau precisament en aquesta connexió: «El TSJC explica per què el reconeixement dels animals com a éssers sensibles ha de tenir conseqüències en la manera d’aplicar el dret laboral. Les obligacions de cura formen part de la realitat en què vivim i el poder disciplinari de l’empresa s’ha d’exercir atenent les circumstàncies concretes i la urgència de la situació».
L’advocat considera, però, que cal avançar en una regulació específica que aporti seguretat a les persones treballadores. «La sentència justifica aquesta absència a efectes disciplinaris, però encara ens falta una regulació que estableixi com s’han d’atendre aquestes necessitats excepcionals, urgents i acreditades. Cal que les persones que tenen un animal a càrrec puguin saber com actuar davant una situació com aquesta, sense que la seva protecció depengui de la liberalitat de l’empresa o d’haver de discutir judicialment un acomiadament».