Herències: conceptes bàsics

• [Traducción al castellano]

La mort és, indefectiblement, una experiència lligada a la vida. Una certesa que molt sovint preferim ignorar i arraconar en algun lloc que ens permeti no pensar-hi gaire, com si d'aquesta forma ens fos possible esquivar-la. No és estrany, doncs, que arribat el moment d'una defunció apareguin tot tipus de problemes, conflictes i dubtes lligats al fet que la persona finada no havia adoptat en vida les disposicions necessàries sobre el repartiment dels seus béns.
La primera i més elemental d'aquestes disposicions necessàries és el testament, on podrem establir qui són els nostres hereus i si després de la mort el repartiment dels nostres béns es farà a parts iguals o d'alguna altra forma.
En cas que la persona difunta no deixi testament, serà la llei en vigor l'encarregada de disposar a qui corresponen les obligacions i els drets que atorga la condició d'hereu o hereva. Pel que fa a aquest punt cal tenir present que la llei reguladora pot variar d'una comunitat autònoma a un altra en funció de si aquesta disposa o no de dret propi. En el cas de Catalunya, per exemple, s'aplica el contingut del Codi Civil català, tant pels catalans de naixement com per a les persones en situació de veïnatge civil per haver residit a casa nostra de forma permanent i perllongada.

Legítima i desheretament
Com dèiem, al testament podem determinar com es farà el repartiment dels nostres béns i entre qui, però amb algunes limitacions. La principal, sens dubte, la famosa legítima, un dels conceptes lligats al dret successori que més consultes i dubtes genera.
de la herència del difunt (a Catalunya, una quarta part; al Codi civil espanyol, una terç), al marge de que aquesta fos o no la seva voluntat. És, per tant, una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la legítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l'existència d'una causa legal per poder fer-ho. És el que s'anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d'aliments per part del legitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l'absència manifesta i continuada de relació familiar.
oferim assessorament legal en l'àmbit del Dret Successori i intervenim en la resolució d'aquests desagradables conflictes, ja sigui extrajudicialment o, si fos necessari, als tribunals.

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 

<script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>

• Altres continguts destacats del grup Jurídic Social