Es reconeix el dret de l'artista jubilada a compatibilitzar la seva activitat artística amb el total de la pensió de jubilació
La sentència revoca les retencions practicades per l’INSS, que detreia de l’import de la pensió les quanties corresponents al percentatge de demora (un 4% addicional per any d’endarreriment en l’accés a la jubilació respecte l’edat ordinària) en considerar el seu cobrament incompatible amb el manteniment de l’activitat artística.
El Jutjat Social núm. 32 de Barcelona ha donat la raó a una artista jubilada que reclamava la plena compatibilitat entre la seva pensió, incloent-hi el percentatge de demora, i l’activitat artística que encara desenvolupa. La sentència revoca l’actuació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que descomptava de l’import de la pensió les quanties corresponents a aquest percentatge argumentant que la seva percepció és incompatible amb el manteniment de l’activitat artística.
A instàncies de Col·lectiu Ronda, la jutgessa ha establert que el percentatge de demora, que és l’increment del 4% que s’afegeix a l’import de la pensió de jubilació per cada any d’endarreriment en l’accés a la jubilació respecte l’edat ordinària, forma part íntegra de la quantia de la pensió i, per tant, no pot ser exclòs de la compatibilitat que la legislació vigent reconeix als artistes per prosseguir amb la seva activitat després d’accedir a la jubilació.
Impacte econòmic en el sector artístic
La decisió té una forta rellevància econòmica pels professionals del sector. Per a la demandant, que fins ara havia fet feines puntuals artístiques, suposa recuperar els diners descomptats de l’import de la seva pensió per l’INSS -quantitats que oscil·laven entre els 106 i els 215 euros a cadascuna de les sis resolucions dictades per l’ens públic entre juliol de 2023 i maig de 2025- mentre que pel conjunt dels professionals dedicats a la creació i l’activitat artística representa un reforçament significatiu del principi d’igualtat, atès que, en contra del criteri aplicat per l’INSS, estableix amb rotunditat la plena compatibilitat del percentatge de demora amb la jubilació activa, tal i com succeeix amb la resta de règims de la Seguretat Social on existeix aquesta modalitat de jubilació. Així doncs, tal i com valora la sentència, «no sembla raonable que es bonifiqui per una banda als artistes que accedeixen a la jubilació després de l’edat ordinària i, tanmateix, es detregui després per exercir l’activitat quan precisament es busca la plena compatibilitat entre la prestació i l’activitat artística».
El canvi normatiu del Reial Decret Llei 1/2023
La sentència aprofundeix en les implicacions del Reial Decret Llei 1/2023, que aplica part dels acords assolits a l’Estatut de l’Artista, que, entre d’altres qüestions rellevants, incorporava un seguit de reformes i millores en l’àmbit de la protecció social de creadors i professionals de l’activitat artística. Un dels aspectes reformats mitjançant aquesta normativa era, precisament, el de la compatibilitat entre l’accés a la jubilació i l’activitat remunerada que, amb anterioritat, era tan sols parcial i limitada, atès que només contemplava la possibilitat de simultaniejar la condició de jubilat i l’activitat artística en aquells casos en què aquesta generés ingressos en concepte de drets d’autor. La reforma de 2023, amb les modificacions introduïdes en el text de la Llei General de la Seguretat Social, va concretar el dret a percebre la pensió de jubilació amb el desenvolupament d’una activitat artística, fos per compte propi o d’altri, sense vincular-ho a cobraments vinculats a la propietat intel·lectual i en qualsevol disciplina i especialitat, incloent-hi dramatúrgia, música, dansa, arts visuals, direcció, guió o activitats tècniques vinculades. D’aquesta forma, tal i com recorda la sentència, la norma pretenia superar les limitacions de la regulació anteriorment vigent «que s’ha mostrar insuficient per permetre que tot el cabdal intel·lectual reverteixi a la societat ja que se centrava només en la creació artística que genera drets de propietat intel·lectual».
La dificultat de jubilar-se com a artista
Malgrat la sentència encara no és ferma i pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Pilar Casas, advocada del Col·lectiu Ronda que ha representat l’artista demandant en aquest procediment, valora «la importància d’una resolució que avantposa l’objectiu perseguit per la norma aprovada el 2023 de facilitar que les artistes puguin seguir aportant el seu talent a la societat sense renunciar a la pensió meritada amb les seves cotitzacions front als criteris economicistes i restrictius de l’INSS». L’advocada recorda que les professionals de la creació i l’art, incloent-hi tot el personal tècnic que fa possible la realització d’espectacles, «es troben amb moltes dificultats per poder accedir a una pensió de jubilació digna, especialment pel que fa a l’acreditació dels períodes mínims de cotització, com a conseqüència de la intermitència de la pròpia activitat o l’extensió encara avui de la precarietat i l’economia submergida que, malauradament, continua afectant el sector». En aquest sentit, Pilar Casas considera que «per a moltes creadores, el perllongament de la vida laboral més enllà de l’edat de jubilació no és tan sols una vocació sinó que, en molts casos, esdevé una veritable necessitat de complementar els ingressos procedents d’una pensió insuficient com a conseqüència de la històrica debilitat dels sistemes de protecció social pel que fa a un sector on l’ocupació estable i sostinguda en el temps és una veritable raresa». Sent així, l’advocada de Col·lectiu Ronda celebra «que es comencin a dictar sentències que obliguin l’INSS a rectificar unes pràctiques que atempten contra la sostenibilitat econòmica dels artistes jubilats i dificulten que el conjunt de la societat pugui gaudir del seu talent creatiu».