El límit de la paciència
El dret de reunió i de manifestació formen part del nostre catàleg de llibertats bàsiques i drets fonamentals. Pretendre introduir-hi limitacions artificioses que no troben sosteniment en el nostre ordenament jurídic és una forma injustificable d'atemptar contra la legalitat vigent
Coacció, violència, feixisme mal dissimulat, amenaça i, fins i tot, terrorisme. Aquests i altres termes igualment durs i agreujants han estat emprats per alguns representants de la classe política i del periodisme per referir-se a la pràctica de l'escrache. Una contundència que, no cal dir-ho, ha estat absent dels seus discursos quan es referien a les pràctiques hipotecàries absolutament abusives del nostre sector financer. Potser considerant, cal suposar, que instar desnonaments o aplicar interessos lleonins atempta menys contra la dignitat de les persones que el fet de manifestar-se pacíficament davant dels domicilis i llocs de treball d'alguns d'aquells polítics que han respost amb un silenci indiferent i amb cruel desdeny a la voluntat popular encarnada en un milió i mig de signatures. Polítics que no han dubtat a posar mordassa i manilles a l'esperança d'unes persones que amb les seves signatures i constants mobilitzacions pretenien demostrar que era cert, que no era un miratge i els ciutadans disposaven d'un mecanisme efectiu per projectar els seus interessos i exercir veritable i real sobirania. Il·lusió vana, ja ho veuen. Finalment caldrà assumir que, efectivament, només era un miratge. |
no només ha sofert l'oprobi del menyspreu de la classe política; no només ha quedat exiliada del propòsit de retornar la implacable legalitat vigent en matèria de desnonaments al camí del sentit comú i el respecte a la dignitat. Més enllà d'això, les persones que han participat en aquests escraches després de veure com se'ls tancaven les portes legalment establertes per alçar la veu han patit un altre greuge, aquest de més concret. El Ministeri de l'Interior va donar instruccions a les forces i cossos de seguretat d'identificar i detenir als participants en uns actes de protesta que frívolament equipara amb el delicte d'assetjament. Sortosament, el Sindicat Unificat de Policia i associacions com ara Jutges per a la Democràcia han sortit al pas d'aquesta desraó jurídica per denunciar que el Codi Penal, ja prou sever, no es pot deformar segons convingui per transformar en delicte allò que, sempre i quan no hi hagi coaccions ni amenaces a la integritat física, es troba emparat en la llibertat d'expressió. |
per tal d'estrangular fins a l'asfíxia la llibertat de crítica, amenaçant amb sancions a ciutadans i ciutadanes que no han comès cap delicte ni infracció administrativa |
més que en el fet que la l'acció es desenvolupa en les immediacions del lloc de treball o de la llar de la persona a qui es vol denunciar. És, doncs, una protesta pacífica que, tret del supòsit en què l'escrache derivi en actituds amenaçadores o s'incorri en alguna forma de coacció o intimidació violenta, constitueix una expectativa lògica i legítima de la ciutadania. El dret de reunió i de manifestació formen part del nostre catàleg de llibertats bàsiques i drets fonamentals. Pretendre introduir-hi limitacions artificioses que no troben sosteniment en el nostre ordenament jurídic és una forma injustificable d'atemptar contra la legalitat vigent i menyscabar els principis suposadament democràtics de la nostra societat. |
Comparteix aquesta informació! |
<span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span> |
<script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script> |
Et pot interessar: |
|