Coronavirus: Mesures de protecció als consumidors


L'allau de novetats legislatives per fer front a la situació generada per l'expansió del coronavirus també abasta els drets dels consumidors perjudicats per la cancel·lació de serveis o la impossibilitat de gaudir de béns adquirits

L’Article 36 del Real Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, preveu mesures de protecció a aquelles persones que com a conseqüència de la vigència de la declaració de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues haguéssin comprat béns, o bé haguéssin o tinguessin ja contractada una prestació de serveis o un viatge combinat per tal d'afavorir les opcions de recuperar els diners, ajornar el servei, o obtenir bons per a prestacions futures.

Cal tenir present, però, que aquestes noves mesures no reparen en la seva integritat l'interès dels consumidors afectats. Entenem que la primera opció pel consumidor perjudicat per la impossibilitat de gaudir del bé o el servei contractat sempre hauria de ser l'oferiment de recuperar els diners de tal forma que es preservi la seva llibertat per triar què vol fer de futur. En canvi, les mesures adoptades obliguen en primera instància als consumidors a obtenir un ajornament del servei o un val per realitzar-lo més endavant.

Un cop feta aquesta reflexió genèrica prèvia, analitzem quines són les mesures previstes:

-Respecte els contractes de compravenda de béns i de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu:

 a) dret a obtenir una proposta de revisió, que pot ser l’emissió d’un val substituitu al reemborsament

En aquest sentit, s'estableix que les propostes que es puguin fer les parts interessades han de respectar i retaurar la reciprocitat dels interessos, sense resultar perjudicial per a cap de les dues parts. Així, per exemple, si s'ha contractat un servei per realitzar-lo en una data concreta que perd tot el seu sentit o interès pel consumidor si es fa en una data posterior, caldria entendre que la proposta d'ajornament no respectaria l'obligació de protegir equilibradament l'interès d'ambdues parts. Però recordeu, aquesta protecció de l'interès no es refereix en exclusiva al consumidor sinó també al prestador de servei o comercialitzador del bé.

 b) dret a resoldre el contracte durant 14 dies des de la publicació d’aquesta mesura. Aquesta possibilitat només existirà quan la proposta de revisió no compleixi la seva finalitat o si transcorreguts 60 dies des del dia que no es pot dur a terme l’execució del contracte no existeix acord entre les parts sobre la proposta de reparació. En aquest cas s’entendrà que no hi ha proposta de revisió.

 
En el supòsit que la proposta de revisió no sigui acceptada per les parts o bé no satisfagui l'obligació de restaurar els interessos d’ambdues parts, el contracte esdevindrà d'impossible acompliment i es generarà el deure de retornar les sumes abonades en el termini màxim de 14 dies des que es constata la impossibilitat de complir el contracte. A aquestes sumes abonades caldrà descomptar les despeses en què s'hagi pogut incórrer. Un aspecte aquest que la normativa aprovada no detalla, doncs no indica ni defineix quines són aquestes despeses a descomptar.

-Contractes de prestació de serveis de tracte successiu

Els contractes de tracte successiu són aquells que vinculen les parts implicades durant un determinat lapse de temps. És a dir, per exemple, una prestació de servei que no és puntual i aillada sinó perllongada i continuada. Aixi succeeix, per exemple, amb les vendes a termini, els arrendaments o les subscripcions.

En aquests casos, s'ha de fer l'oferiment de recuperar de forma diferida el servei que ara no podem gaudir. Si el consumidor no pogués o no acceptés l'oferiment, correspondrà:

a) devolució dels imports ja abonats equivalents al període durant el qual no s'ha ofert el servei.

b) minorar les quantotats de les futures quotes, sempre que aquesta opció sigui acceptada pel consumidor.

c) no cobrar més mensualitats fins que el servei pugui prestar-se amb normalitat, sense que això pugui donar lloc a la rescissió del contracte, exceptuant que hi hagi acord entre les parts en aquest sentit.

-Contractes de viatge combinat cancel·lat

 a) Possibilitat de lliurar un val per ser utilitzat en el termini d’un any des de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues. Aquest val serà per una quantia igual al reemborsament que hagués correspost. Si transcorregut aquest any no s’ha pogut fer efectiu el val, es podrà demanar el reemborsament complet.

Cal remarcar que no es diu res sobre les despeses de gestió dels canvis o del preu dels nous serveis i, per tant, entenem que existeix la possibilitat que s'imposi als consumidors l’assumpció de costos en el moment que s’executi el val i s’agafin els nous vols.

Un altre element de desprotecció pels consumidors és que la norma assenyala que el val substitutiu haurà de comptar amb el recolzament financer que garantitzi la seva execució, però no existeix la forma per tal que els propis consumidors puguin saber o tenir garantia de l'existència d'aquest recolzament financer.

 b) Reemborsament total si se sol·licita la resolució del contracte pel fet de concòrrer circumstàncies inevitables i extraordinàries en el lloc de destinació o voltants que afectin de manera significativa l’execució del viatge combinat o el transport de pasatgers a la pròpia destinació. En cas que el proveïdor de serveis hagués procedit a retornar parcialment la quantia del servei, la part remanent s'haura de retornar al consumidor perjudicat en el termini màxim de 60 dies des de a resolució del contracte.

Una mesura que novament arriba tard, doncs les cancel·lacions en la seva majoria s’estan produint per les companyies proveeïdores dels serveis, per tant es deixa al consumidor amb poques opcions més enllà d’acceptar les propostes que els proveïdors els traslladin. És a dir, si emeten un val, l'única protecció als consumidors seran les mesures establertes en aquest Reial Decret. Sens dubte, més que allò que algunes companyies oferien fins ara, però segueix sense establir-se la devolució dels diners com a norma.

L’Article 36 del Real Decret-Llei 11/2020, de 31 de març, pel que s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, preveu mesures de protecció a aquelles persones que com a conseqüència de la vigència de la declaració de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues haguéssin comprat béns, o bé haguéssin o tinguessin ja contractada una prestació de serveis o un viatge combinat per tal d'afavorir les opcions de recuperar els diners, ajornar el servei, o obtenir bons per a prestacions futures.

Cal tenir present, però, que aquestes noves mesures no reparen en la seva integritat l'interès dels consumidors afectats. Entenem que la primera opció pel consumidor perjudicat per la impossibilitat de gaudir del bé o el servei contractat sempre hauria de ser l'oferiment de recuperar els diners de tal forma que es preservi la seva llibertat per triar què vol fer de futur. En canvi, les mesures adoptades obliguen en primera instància als consumidors a obtenir un ajornament del servei o un val per realitzar-lo més endavant.

Un cop feta aquesta reflexió genèrica prèvia, analitzem quines són les mesures previstes:

-Respecte els contractes de compravenda de béns i de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu:

 a) dret a obtenir una proposta de revisió, que pot ser l’emissió d’un val substituitu al reemborsament

En aquest sentit, s'estableix que les propostes que es puguin fer les parts interessades han de respectar i retaurar la reciprocitat dels interessos, sense resultar perjudicial per a cap de les dues parts. Així, per exemple, si s'ha contractat un servei per realitzar-lo en una data concreta que perd tot el seu sentit o interès pel consumidor si es fa en una data posterior, caldria entendre que la proposta d'ajornament no respectaria l'obligació de protegir equilibradament l'interès d'ambdues parts. Però recordeu, aquesta protecció de l'interès no es refereix en exclusiva al consumidor sinó també al prestador de servei o comercialitzador del bé.

 b) dret a resoldre el contracte durant 14 dies des de la publicació d’aquesta mesura. Aquesta possibilitat només existirà quan la proposta de revisió no compleixi la seva finalitat o si transcorreguts 60 dies des del dia que no es pot dur a terme l’execució del contracte no existeix acord entre les parts sobre la proposta de reparació. En aquest cas s’entendrà que no hi ha proposta de revisió.

 
En el supòsit que la proposta de revisió no sigui acceptada per les parts o bé no satisfagui l'obligació de restaurar els interessos d’ambdues parts, el contracte esdevindrà d'impossible acompliment i es generarà el deure de retornar les sumes abonades en el termini màxim de 14 dies des que es constata la impossibilitat de complir el contracte. A aquestes sumes abonades caldrà descomptar les despeses en què s'hagi pogut incórrer. Un aspecte aquest que la normativa aprovada no detalla, doncs no indica ni defineix quines són aquestes despeses a descomptar.

-Contractes de prestació de serveis de tracte successiu

Els contractes de tracte successiu són aquells que vinculen les parts implicades durant un determinat lapse de temps. És a dir, per exemple, una prestació de servei que no és puntual i aillada sinó perllongada i continuada. Aixi succeeix, per exemple, amb les vendes a termini, els arrendaments o les subscripcions.

En aquests casos, s'ha de fer l'oferiment de recuperar de forma diferida el servei que ara no podem gaudir. Si el consumidor no pogués o no acceptés l'oferiment, correspondrà:

a) devolució dels imports ja abonats equivalents al període durant el qual no s'ha ofert el servei.

b) minorar les quantotats de les futures quotes, sempre que aquesta opció sigui acceptada pel consumidor.

c) no cobrar més mensualitats fins que el servei pugui prestar-se amb normalitat, sense que això pugui donar lloc a la rescissió del contracte, exceptuant que hi hagi acord entre les parts en aquest sentit.

-Contractes de viatge combinat cancel·lat

 a) Possibilitat de lliurar un val per ser utilitzat en el termini d’un any des de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues. Aquest val serà per una quantia igual al reemborsament que hagués correspost. Si transcorregut aquest any no s’ha pogut fer efectiu el val, es podrà demanar el reemborsament complet.

Cal remarcar que no es diu res sobre les despeses de gestió dels canvis o del preu dels nous serveis i, per tant, entenem que existeix la possibilitat que s'imposi als consumidors l’assumpció de costos en el moment que s’executi el val i s’agafin els nous vols.

Un altre element de desprotecció pels consumidors és que la norma assenyala que el val substitutiu haurà de comptar amb el recolzament financer que garantitzi la seva execució, però no existeix la forma per tal que els propis consumidors puguin saber o tenir garantia de l'existència d'aquest recolzament financer.

 b) Reemborsament total si se sol·licita la resolució del contracte pel fet de concòrrer circumstàncies inevitables i extraordinàries en el lloc de destinació o voltants que afectin de manera significativa l’execució del viatge combinat o el transport de pasatgers a la pròpia destinació. En cas que el proveïdor de serveis hagués procedit a retornar parcialment la quantia del servei, la part remanent s'haura de retornar al consumidor perjudicat en el termini màxim de 60 dies des de a resolució del contracte.

Una mesura que novament arriba tard, doncs les cancel·lacions en la seva majoria s’estan produint per les companyies proveeïdores dels serveis, per tant es deixa al consumidor amb poques opcions més enllà d’acceptar les propostes que els proveïdors els traslladin. És a dir, si emeten un val, l'única protecció als consumidors seran les mesures establertes en aquest Reial Decret. Sens dubte, més que allò que algunes companyies oferien fins ara, però segueix sense establir-se la devolució dels diners com a norma.