Cop a la reforma

22 de desembre de 2014

Una important i recent sentència del Tribunal Suprem estableix, tal i com sempre hem defensat des del Col·lectiu Ronda, que les condicions salarials i laborals regulades per convenis col·lectius que han decaigut es mantenen vigents en tant no es negociï un nou conveni.

22/012/2014

Entre els molts efectes perniciosos de la l’entrada en vigor de la Llei 3/2012 -la reforma laboral impulsada pel govern del PP- un dels més inquietants va ser la limitació a un únic any de la ultraactivitat dels convenis col·lectius, és a dir, del període durant el qual les condicions laborals i salarials incloses en un conveni mantenen la seva vigència malgrat hagi estat denunciat o assolit la data d'expiració sense acord entre les parts per a la seva pròrroga o renovació.

que mantingués la vigència, tal i com podria ser, per exemple, el conveni sectorial. El text legislatiu, però, no mostra la mateixa claredat a l’hora d’indicar com procedir en cas que no hi hagi cap conveni superior de referència. Aquesta circumstància ha estat aprofitada des de determinats sectors per defensar que, en aquest cas, les condicions laborals dels treballadors que haguessin estat sota l’empara d’un conveni extingit haurien de passar a regir-se a través de l’Estatut dels Treballadors, malgrat l’evidència de la intolerable inseguretat jurídica que suposaria intentar regular la complexitat de les relacions laborals en un centre qualsevol de treball amb les directrius d’un text que no és més que un pacte de mínims i compendi de generalitats.

Defensar la vigència
La resolució del Tribunal Suprem és de cabdal importància en defensa de la institució de la negociació col·lectiva atès que considera, tal i com ha estat sempre el nostre criteri, que les condicions laborals i salarials regulades per un conveni col·lectiu es mantenen més enllà de la data d’expiració d’aquest en haver estat incorporades al patrimoni contractual del treballador. Dit d’altra forma, el conveni pot haver decaigut, però això no significa que  ho hagin fet també els contractes subscrits pels treballadors i les treballadores on es recullen, de forma individualitzada i pactada, unes condicions laborals que tenen, tal i com afirma la sentencia del Suprem, “naturalesa jurídica contractual des del moment de la seva constitució”.

Límit a l’abús
Amb la seva resolució, el Tribunal Suprem denega la possibilitat, tan anhelada per determinats sectors empresarials, de poder modificar la remuneració o les condicions laborals dels treballadors com a conseqüència automàtica de l’expiració d’un conveni. Circumstància aquesta que, és evident, estaria a l’abast de la voluntat de qualsevol empresa simplement negant-se a negociar i deixant passar el temps fins a la data de finalització de la ultraactivitat, tal i com es podria pensar que era voluntat del legislador que succeís.

No ha d’estranyar, doncs, que en el text de la seva resolució, el propi Tribunal Suprem recordi a qui correspongui que la legislació vigent ja contempla quins són els mecanismes als quals ha de recórrer una empresa que consideri necessari introduir modificacions en aquests àmbits si existeixen raons provades d’índole econòmica, productiva, organitzativa o tècnica  que així ho requereixin.  Uns mecanismes que, no cal dir, han d’estar subjectes a validació judicial i no pas ser un recurs a l’abast del lliure arbitri de les empreses. En cas contrari, estaríem parlant de la defunció oficial del concepte de negociació col·lectiva i de la negació efectiva del dret dels treballadors i les treballadores a actuar de forma conjunta en la consecució de les millors condicions laborals possibles. Un atac en tota regla a la institució jurídica del conveni col·lectiu que ha estat, i probablement continuarà sent, la nostra principal font de drets laborals.

en profit de l’estament empresarial evidencia el fracàs absolut en tant que exercici legislatiu d’una llei que en la seva vocació de desprotegir de la classe treballadora ha superat reiteradament els límits de la legalitat. Així s’han encarregat d’evidenciar-ho les nombroses sentències referides a diferents aspectes de la reforma que han introduït límits a mesures que deriven de la Llei 3/2012 com ara l’abusiu període de prova d’un any introduït al denominat contracte de suport als emprenedors o la gran quantitat d’expedients d’acomiadament col·lectiu considerats nuls pels tribunals.

Esperem que noves sentències continuïn edificant límits per a l’ambició desreguladora de la reforma laboral i els seus nocius efectes.

Et pot interessar:

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>


 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>