La jubilació parcial és aquella en que el treballador jubilat passa a una jornada parcial (amb un nou contracte a jornada parcial, però mantenint la cotització al 100%) i alhora l’empresa contracta un treballador «jove» rellevista (per això hi ha llocs que se l’anomena jubilació de relleu) que el substitueix. Aquesta modalitat ha patit múltiples reformes des de 2007, que entenc que és impossible resumir en un breu article com el present.
En síntesi del que desenvoluparé a continuació, actualment (i després de múltiples reformes) existeixen dos tipus de jubilació parcial, la «normal» per al conjunt de treballadors (més restringida i amb menys drets) i la específica dels treballadors de la indústria manufacturera (molt més beneficiosa pel jubilat i més barata per l’empresa). El problema és que aquesta jubilació parcial «privilegiada» per la industria manufacturera es va aprovar amb el Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, amb data límit del 1/1/2023, sense que a data d’avui s’hagi aprovat cap ajornament d’aquest privilegi. Aprovarà el govern espanyol alguna norma en aquest àmbit abans de gener de 2023? continuaran l’any vinent els treballadors d’indústries manufactureres amb aquest «privilegi» i només es podran jubilar parcialment amb la forma «normal»?.
Intentaré respondre als dubtes més normals en aquesta modalitat de jubilació i els interrogants que abans he esmentat
Què és la Jubilació Parcial?
És una possibilitat de jubilació anticipada molt beneficiosa pel treballador. En resum hi ha un treballador jubilat parcialment (en un % determinat) que treballa encara parcialment a l’empresa (entre la jubilació parcial i la prestació de serveis a l’empresa parcial ha de sumar el 100%), i a canvi, l’empresa contracta un treballador jove (anomenat «rellevista»)
És una mesura de promoció de l’ocupació de treballadors joves, i dóna la possibilitat de jubilació anticipada sense cap penalització a treballadors a punt de jubilar-se (especialment interessant o utilitzada en feines «dures», com cadenes de muntatge automobilístiques, fundicions, conductors de metro o bus de TMB,...).
Per tant, la jubilació és molt beneficiosa pel treballador que es jubila (percebrà la pensió sense cap penalització per jubilar-se anticipadament), per l’empresa (pot incorporar personal jove que substitueix als més grans fins i tot estalviant) i pel «rellevista» (treballador jove que s’incorpora a l’empresa amb possibilitats de permanència).
Les crítiques li venen de part de les polítiques neoliberals de reducció de la despesa en pensions, i de les darreres reformes legals que intenten evitar les jubilacions anticipades, sent la darrera gran reforma la de 2011.
Com és la jubilació parcial anterior a la llei de 2011 i que actualment s’aplica només a la indústria manufacturera?
Els requisits d’accés a la jubilació parcial anteriors a 2011 són els següents: es pot accedir a partir dels 61 anys, tenint 6 anys d’antiguitat a l’empresa, i amb 30 anys de cotització efectiva. I possibilitava una Jubilació Parcial fins a un màxim del 75%, amb un manteniment de la feina a l’empresa del 25% (es percep el 75% de l’INSS com a jubilació, i es treballa només un 25% de la jornada).
Com és la jubilació parcial actual que s’aplica a la resta de treballadors?
Els requisits s’han endurit molt en diferents reformes legals, i les principals retallades és que s’augmenta l'edat d’accés a la Jubilació Parcial de 61 a 63 anys (amb una transitòria molt llarga, fins 2027), es requereixen ara 33 anys de cotització efectiva i sobretot es donen dos elements que la fan molt difícil:
- La jubilació parcial és molt inferior, només entre el 25% i el 50% (i 75% si el rellevista està a jornada complerta)
- I l'empresa cotitzarà al 100% dels dos treballadors (tant del jubilat com del rellevista, en un augment transitori), fent molt cara aquesta opció per a l’empresa (cal recordar que, si no es diu per Conveni Col·lectiu el contrari, no es pot obligar a l’empresa a fer una Jubilació Parcial, ha d’haver acord tant de l’empresari com del treballador).
Per tant, la Jubilació Parcial actual «normal» és molt més restrictiva i difícil d’aplicar.
La reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018 que permet als treballadors d’indústries manufactureres la jubilació parcial privilegiada anterior a 2011
El Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, determina de forma literal al seu article 1 (únic que modifica la Jubilació Parcial) el següent text:
«6. Se seguirá aplicando la regulación para la modalidad de jubilación parcial con simultánea celebración de contrato de relevo, vigente con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 27/2011, a pensiones causadas antes del 1 de enero de 2023, siempre y cuando se acredite el cumplimiento de los siguientes requisitos:
a) Que el trabajador que solicite el acceso a la jubilación parcial realice directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de maquinaria y equipo industrial en empresas clasificadas como industria manufacturera.»
Per tant, el que fa aquest nou Real Decret és permetre que un col·lectiu molt concret de treballadors es pugui jubilar parcialment amb la normativa anterior a 2011 afegint un nou apartat, el 6è, a la a la disposició transitòria quarta del texto refundido de la LGSS, Real Decreto Legislativo 8/2015.
Per tant, el nou RD no revoca les anteriors normatives, sinó que inclou un nou apartat i una nova possibilitat de jubilar-se de forma parcial amb la normativa anterior a la llei 27/2011, i per tant amb unes condicions molt més positives.
Però aquesta nova norma és alhora molt restrictiva (sobretot respecte a quins col·lectius de treballadors se’ls aplica), malgrat allargar la Jubilació Parcial amb les condicions anteriors a 2011 fins 2023
La norma deixa ben clar que, a més d’altres requisits (antiguitat de 6 mesos, 70% de contractes indefinits a l’empresa,...) només s’aplica a «empresas clasificadas como industria manufacturera», definides com «“aquella que se dedica exclusivamente a la transformación de la materia prima en bienes finales de consumo, listos para su comercialización directa o a través de distribuidores que los aproximan a sus diversos públicos de destino”».
Per tant, no s’aplica a tots els treballadors, sinó única i exclusivament als treballadors de la indústria manufacturera (no afecta per tant a conductors de bus o metro, jardiners o altres indústries), i dins d’aquesta única indústria afectada, aquell treballador que «realice directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de maquinaria y equipo industrial».
Què és una indústria manufacturera?
El terme «indústria manufacturera» és difícil de precisar, i de ben segur que portarà debats, però l’INSS l’està interpretant segons el grup C de la CNAE 2009, que inclou, entre d’altres, la «industria de la alimentación, Fabricación de bebidas, Industria del tabaco, Industria textil, Confección de prendas de vestir, Industria del cuero y del calzado, Industria de la madera y del corcho, excepto muebles; cestería y espartería, Industria del papel, Artes gráficas y reproducción de soportes grabados, Coquerías y refino de petróleo, Industria química, Fabricación de productos farmacéuticos, Fabricación de productos de caucho y plásticos, Fabricación de otros productos minerales no metálicos, Metalurgia; fabricación de productos de hierro, acero y ferroaleaciones, Fabricación de elementos metálicos para la construcción, Fabricación de productos informáticos, electrónicos y ópticos, Fabricación de material y equipo eléctrico, Fabricación de maquinaria y equipo n.c.o.p., Fabricación de vehículos de motor, remolques y semirremolques, Fabricación de otro material de transporte, Fabricación de muebles, Otras industrias manufactureras, Reparación e instalación de maquinaria y equipo»
Que passarà el 1/1/2023 que el Real Decreto-ley 20/2018 determina com a límit de la seva aplicació?
Inicialment però a molts i moltes se’ns va passar que el RDL de 2018 posava una data límit a la seva aplicació, l’1 de gener de 2023.
Tal com hem dit anteriorment els treballadors d'indústries manufactureres es poden jubilar parcialment amb la llei anterior a 2011 per l'article 1 del Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, que modifica l'apartat 6 de la disposició transitòria quarta de la LGSS, que determina les característiques que han de tenir, i diu literalment:
«6. Se seguirá aplicando la regulación para la modalidad de jubilación parcial con simultánea celebración de contrato de relevo, vigente con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, de actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social, a pensiones causadas antes del 1 de enero de 2023”
Per tant, si el govern espanyol no aprova cap norma que ho canvií abans de final d’any de 2022, la jubilació parcial «privilegiada» dels treballadors de la indústria manufacturera desapareixerà, i passarà a ser la jubilació parcial «normal», amb els requisits molt més restrictius i difícils per a treballadors i empresa.
És molt probable que el govern aprovi abans de cap d’any una norma que ajorni el límit de 1/1/2023 fins a un, dos o més anys (com ha fet anteriorment en casos semblants) però també és veritat que la data s’apropa i no ho està fent. La situació crea una normal incertesa en els treballadors afectats, i que els advocats laboralistes estiguem molt atents en les lectures del BOE a l’espera d’aquesta esperada norma. A veure que passa els propers mesos!
