En aquest article intentaré contestar una pregunta que ja se’ns ha presentat al despatx en diverses ocasions. Ha de retornar el treballador el recàrrec per manca de mesures de seguretat que ha cobrat si posteriorment una sentència revoca aquest recàrrec? Us faré spoiler; la doctrina del Tribunal Suprem diu que no, malgrat l’INSS ho reclama pràcticament sempre.
He cregut interessant comentar aquesta situació, doncs és més habitual del que sembla. Normalment els fets són els següents:
- Un treballador pateix un Accident de Treball o una Malaltia Professional
- En base a un informe de la Inspecció de Treball l’INSS imposa a l’empresa un recàrrec per manca de mesures de seguretat del 30% al 50%, per entendre que la causa de l’accident o malaltia ha estat una infracció empresarial.
- L’INSS, a través de la TGSS, recapta de l’empresa la quantia a abonar al treballador per recàrrec.
- Un cop abonat per l’empresa, el treballador percep el recàrrec del 30% al 50% sobre la prestació professional reconeguda, que pot ser una baixa, invalidesa o viudetat.
- Una posterior sentència revoca el recàrrec al entendre que no hi ha hagut manca de mesures de seguretat de l’empresa, o a vegades també pot passar que una posterior sentència determini com a derivada de malaltia comuna alguna de les prestacions reconegudes com a professionals, i per tant no se’ls aplica tampoc el recàrrec.
En aquests casos, l’INSS de forma automàtica reclama al treballador les quanties abonades com a recàrrec per entendre que són un cobrament indegut, ja que l’empresa té el dret a reclamar el que ha abonat com a recàrrec, i l’INSS l’obligació de retorna-ho a l’empresa.
El dubte en aquesta situació és: ha de retornar el treballador el recàrrec per manca de mesures de seguretat que ha cobrat si posteriorment una sentència revoca aquest recàrrec? I si és que no, qui assumirà aquesta quantia abonada al treballador si l’empresa té dret a que li retornin tot el que ha abonat?
Jurisprudència del Tribunal Suprem en la matèria
Tal com he comentat, la jurisprudència en la matèria és clara, i la podem observar especialment en la Sentència del Tribunal Suprem del 15/11/2005, Fecha: 15/11/2005, Nº de Recurso: 4045/2004. Ponente: AURELIO DESDENTADO BONETE, que literalment determina:
“SEGUNDO.- La cuestión que suscita el presente recurso ha sido ya resuelta por la Sala en sus sentencias de 14 de marzo de 1994 y 31 de octubre de 2001 . La primera resolución considera que, pese a su derogación por el Real Decreto Legislativo 36/1978 y Real Decreto 2609/1982 , hay que considerar vigente la regla que contenía el artículo 144 de la Ley General de la Seguridad Social de 1974 , a tenor del cual la ejecutividad de las resoluciones adiministrativas que reconocían el derecho a las prestaciones determinaba que si, como consecuencia de su revocación judicial, se anularan derechos reconocidos en vía administrativa, el beneficiario no quedaría obligado a reintegrar lo percibido, asumiendo esta obligación el Fondo de Garantía de Accidentes de Trabajo. La sentencia de 31 de octubre de 2001 completa este razonamiento, señalando que en el régimen vigente nos encontramos ante la misma situación, pues, de una parte, la ejecutividad de las resoluciones administrativas sigue afirmándose en el artículo 6.4 del Real Decreto 1300/1995 y, por otra, el artículo 91.3 del Reglamento General de Recaudación de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto 1637/1995 , establece que "cuando una sentencia firme se anulare o se redujere la cuantía de los derechos reconocidos por resolución administrativa o judicial, la Mutua o, en su caso, la empresa recurrente tendrá derecho a que se le devuelva la totalidad o parte alícuota, respectivamente, del capital que haya ingresado para satisfacer aquellos derechos, sin detracción de la parte correspondiente a las prestaciones satisfechas a los beneficiarios, que quedan exentos de efectuar devolución alguna".
En idèntic sentit podem observar la Sentència del Tribunal Suprem del 3/5/2006, Nº de Recurso: 1333/2005, Ponente: LUIS RAMON MARTINEZ GARRIDO
“PRIMERO.- 1. El objeto de la presente sentencia es decidir el alcance de la obligación de reintegro de la Tesorería de la Seguridad Social, respecto al importe de un recargo por falta de medidas de seguridad de un accidente que había sido declarado en vía administrativa y anulado en la judicial.
(…) Los términos del precepto aparecen claros: si la sentencia definitiva anula la resolución administrativa que reconoció el derecho, hay que devolver la totalidad de lo ingresado, "sin detracción de la parte correspondiente a las prestaciones satisfechas a los beneficiarios", debiendo entenderse la referencia a prestaciones como comprensiva de los derechos aunque no fueran prestaciones, lo que sucede con el recargo por falta de medidas de seguridad.
I com no podia ser d’una altre manera, també la Sala Social del TSJC reiteradament ha fallat en el mateix senti, a la Sentència del TSJC del 3/10/2018, Nº de Recurso: 3020/2018, Ponente: FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS, i a la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 16/2/2006, Nº de Recurso: 9877/2004, Nº de Resolución: 1488/2006, entre d’altres.
Per tant, la conclusió és clara: el treballador no ha de retornar el percebut en concepte de recàrrec per manca de mesures de seguretat si aquesta és revocada posteriorment per sentència; l’empresa si té dret a recuperar tot el que ha abonat de l’INSS, i l’entitat gestora ha d’assumir aquestes quanties a costa del Fons de Garantia d’Accidents de Treball. En paraules d’un jutge que es va trobar en un cas com aquest fa poc, es pot afirmar que és aplicable el refrany «Santa Rita, Santa Rita, ....»
