Condemnen a l'INSS a pagar la invalidesa a un conductor de bus al que l'ICAM va donar l'alta

Un cas paradigmàtic de l'actuació economicista de l'INSS i l'ICAM, i de la falta d'escrúpols de TMB

En una sentència comunicada aquest mateix febrer, el Jutjat Social nº 4 de Barcelona condemna a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a abonar la prestació d'Incapacitat Permanent i Total a en Vicente Curto, conductor d'autobusos de TMB.

La història d'aquest treballador de TMB, en Vicente Curto, ja la vaig explicar a un article el passat desembre en aquest article a L'Accent

En resum, l'ICAM li va donar l'alta després de 18 mesos de baixa, a pesar de determinar que no poder conduir autobusos, fet determinat a més per múltiples informes dels metges especialistes de la sanitat pública. Al tornar a l'empresa, la direcció de TMB el va intentar acomiadar, donant lloc a protestes i una convocatòria de vaga del sindicalisme combatiu, tant des de COS, Bescanvi Sindical com CGT (i fins i tot una protesta del grup municipal de la CUP) que finalment va aconseguir aturar la mesura, però TMB va encomanar a en Vicente a conduir autobusos de línia, a pesar de que el propi Servei Mèdic el va determinar «No Apte».

En un primer judici, el Jutjat Social 14, en sentència de setembre passat, va condemnar a TMB a adequar el lloc de treball d'en Curto, destinant-lo a una feina que no sigui la de conduir autobusos en línia, per ser un perill per a la seva pròpia integritat física, i per a tercers (usuaris del bus, companys de TMB o altres conductors).

Finalment, aquesta darrera sentència del Jutjat Social nº 4 de Barcelona declara a en Curto en situació d'Incapacitat Permanent i Total i condemna a l'INSS a abonar la prestació corresponent.

Amb aquesta sentència (i a l'espera de possibles recursos de l'INSS), en Vicente, lluitador del sindicalisme combatiu de TMB i ara també de la PAICAM, finalment veurà acabada la carrera de despropòsits que ha viscut en els darrers mesos: iniciada per una alta mèdica totalment injusta de l'ICAM (amb criteris únicament economicistes), seguida per un intent d'acomiadament de TMB (empresa pública sense cap sensibilitat cap als seus treballadors en situació delicada de salut) i un INSS que en judici va defensar que conduir autobusos 7 hores seguides no requeria cap esforç físic especial.

Aquest cop, i de forma totalment merescuda pel combatiu company Vicente, s'ha fet justícia, i han donat fruït també les mobilitzacions dels treballadors de TMB contra les altes injustes.

Un cas paradigmàtic de l'actuació economicista de l'INSS i l'ICAM, i de la falta d'escrúpols de TMB

La història d'aquest treballador de TMB, en Vicente Curto, ja la vaig explicar a un article el passat desembre en aquest article a L'Accent

En resum, l'ICAM li va donar l'alta després de 18 mesos de baixa, a pesar de determinar que no poder conduir autobusos, fet determinat a més per múltiples informes dels metges especialistes de la sanitat pública. Al tornar a l'empresa, la direcció de TMB el va intentar acomiadar, donant lloc a protestes i una convocatòria de vaga del sindicalisme combatiu, tant des de COS, Bescanvi Sindical com CGT (i fins i tot una protesta del grup municipal de la CUP) que finalment va aconseguir aturar la mesura, però TMB va encomanar a en Vicente a conduir autobusos de línia, a pesar de que el propi Servei Mèdic el va determinar «No Apte».

En un primer judici, el Jutjat Social 14, en sentència de setembre passat, va condemnar a TMB a adequar el lloc de treball d'en Curto, destinant-lo a una feina que no sigui la de conduir autobusos en línia, per ser un perill per a la seva pròpia integritat física, i per a tercers (usuaris del bus, companys de TMB o altres conductors).

Finalment, aquesta darrera sentència del Jutjat Social nº 4 de Barcelona declara a en Curto en situació d'Incapacitat Permanent i Total i condemna a l'INSS a abonar la prestació corresponent.

Amb aquesta sentència (i a l'espera de possibles recursos de l'INSS), en Vicente, lluitador del sindicalisme combatiu de TMB i ara també de la PAICAM, finalment veurà acabada la carrera de despropòsits que ha viscut en els darrers mesos: iniciada per una alta mèdica totalment injusta de l'ICAM (amb criteris únicament economicistes), seguida per un intent d'acomiadament de TMB (empresa pública sense cap sensibilitat cap als seus treballadors en situació delicada de salut) i un INSS que en judici va defensar que conduir autobusos 7 hores seguides no requeria cap esforç físic especial.

Aquest cop, i de forma totalment merescuda pel combatiu company Vicente, s'ha fet justícia, i han donat fruït també les mobilitzacions dels treballadors de TMB contra les altes injustes.