Condemna a la Generalitat per la manca de mesures en malaltia per amiant a un bomber

Primera sentència condemnatòria en aquest àmbit

Múltiples mitjans de premsa han recollit en els darrers dies la notícia d'una sentència que des del Col·lectiu Ronda vam plantejar on el Jutjat Social 13 de Barcelona ha condemnat a la Generalitat de Catalunya a abonar un recàrrec per manca de mesures de seguretat del 40% a un bomber que va estar exposat a l'amiant sense les mesures legals establertes en matèria de salut laboral.

La notícia la podreu trobar als diaris Ara, El Periodico, 20 minutos o Vilaweb, entre molts d'altres.

El cas analitza la situació d'un bomber que va prestar els seus serveis des de 1/5/1973 a 1/4/1993 al SERVEI DE PREVENCIÓ EXTINCIÓ D'INCENDIS I SALVAMENTS de l'Ajuntament de Barcelona, i des de 1/4/1993 a 28/2/2007 a la DIRECCIÓ GENERAL DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D'INCENDIS I SALVAMENTS.

El treballador va ser reconegut en situació d'INCAPACITAT PERMANENT i ABSOLUTA, sense poder realitzar cap feina, degut a que patia una severa alteració ventilatòria per exposició laboral a l'amiant.

Vam presentar denúncia a la Inspecció de Treball, que va deixar constància de GREUS INFRACCIONS EN MATÈRIA DE SALUT LABORAL PER EXPOSICIÓ A L'AMIANT, declarant literalment que:

- “la máscara comenzó a utilizarse a partir del año 1980 aproximadamente”

- “no consta la existencia de ningún documento que justifique la eliminación como residuo del material empleado con contenido de amianto (ropa, manoplas, piezas de vehiculos,...) La última revisión de la evaluación de riesgos del puesto de trabajo es de julio de 2001. En este documento no se hace constar el riesgo de exposicióna amianto para el puesto de trabajo de bombero”

- “En materia de vigilancia de la salud, la representación de la empresa manifiesta que las pruebas específicas para la aplicación del protocolo médico se realiza a partir de 2008 (…) A nivel documental solo se tiene constancia de un reconocimiento médico en 2005

- (…) durante los años 70-90 en la empresa no se había establecido un protocolo sobre las medidas preventivas a adoptar en caso de actuaciones con posible presencia de amianto

- (…) falta de equipos de protección individual adecuados y por la falta de protocolos de actuación específicos que garantizaran la minimización del riesgo”

Aquestes greus infraccions empresarials, encara més greus al tractar-se d'una administració pública, van donar lloc a la imposició per l'INSS del recàrrec del 40% a la Generalitat, administració que va impugnar judicialment la resolució.

Ara, la sentència del Jutjat Social 13 ratifica la imposició per l'INSS del recàrrec del 40% a la Generalitat, i condemna a abonar aquest augment de totes les prestacions del treballador en un 40%.

Aquest cas és un pas més en el reconeixement dels afectes molt tòxics de l'amiant en múltiples àmbits laborals, com ara els bombers, però també en la producció de frens (com a l'empresa Honeywell del Prat de Llobregat), la fabricació de trens (com a MACOSA-ALSTOM) o el fibrociment (Rocalla o Uralita).

Poc a poc anirem fent visible el veritable genocidi laboral de l'amiant, que ha afectat i està afectant a milers de treballadors a la nostra societat.

Primera sentència condemnatòria en aquest àmbit

El cas analitza la situació d'un bomber que va prestar els seus serveis des de 1/5/1973 a 1/4/1993 al SERVEI DE PREVENCIÓ EXTINCIÓ D'INCENDIS I SALVAMENTS de l'Ajuntament de Barcelona, i des de 1/4/1993 a 28/2/2007 a la DIRECCIÓ GENERAL DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D'INCENDIS I SALVAMENTS.

El treballador va ser reconegut en situació d'INCAPACITAT PERMANENT i ABSOLUTA, sense poder realitzar cap feina, degut a que patia una severa alteració ventilatòria per exposició laboral a l'amiant.

Vam presentar denúncia a la Inspecció de Treball, que va deixar constància de GREUS INFRACCIONS EN MATÈRIA DE SALUT LABORAL PER EXPOSICIÓ A L'AMIANT, declarant literalment que:

- “la máscara comenzó a utilizarse a partir del año 1980 aproximadamente”

- “no consta la existencia de ningún documento que justifique la eliminación como residuo del material empleado con contenido de amianto (ropa, manoplas, piezas de vehiculos,...) La última revisión de la evaluación de riesgos del puesto de trabajo es de julio de 2001. En este documento no se hace constar el riesgo de exposicióna amianto para el puesto de trabajo de bombero”

- “En materia de vigilancia de la salud, la representación de la empresa manifiesta que las pruebas específicas para la aplicación del protocolo médico se realiza a partir de 2008 (…) A nivel documental solo se tiene constancia de un reconocimiento médico en 2005

- (…) durante los años 70-90 en la empresa no se había establecido un protocolo sobre las medidas preventivas a adoptar en caso de actuaciones con posible presencia de amianto

- (…) falta de equipos de protección individual adecuados y por la falta de protocolos de actuación específicos que garantizaran la minimización del riesgo”

Aquestes greus infraccions empresarials, encara més greus al tractar-se d'una administració pública, van donar lloc a la imposició per l'INSS del recàrrec del 40% a la Generalitat, administració que va impugnar judicialment la resolució.

Ara, la sentència del Jutjat Social 13 ratifica la imposició per l'INSS del recàrrec del 40% a la Generalitat, i condemna a abonar aquest augment de totes les prestacions del treballador en un 40%.

Aquest cas és un pas més en el reconeixement dels afectes molt tòxics de l'amiant en múltiples àmbits laborals, com ara els bombers, però també en la producció de frens (com a l'empresa Honeywell del Prat de Llobregat), la fabricació de trens (com a MACOSA-ALSTOM) o el fibrociment (Rocalla o Uralita).

Poc a poc anirem fent visible el veritable genocidi laboral de l'amiant, que ha afectat i està afectant a milers de treballadors a la nostra societat.