L'amiant pot causar càncer d'esòfag

El Tribunal Suprem situa l'amiant en l'origen del càncer d'esòfag dun ex-trebalador de Rocalla

El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs interposat per l'empresa URALITA S.A. contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que acreditava l'origen laboral per exposició a l'amiant del càncer d'esòfag d'un ex-treballador de la històrica Rocalla de Castelldefels.

Per primera vegada a l'Estat espanyol, el Tribunal Suprem confirma de forma definitiva que l'exposició a l'amiant està en l'origen del càncer d'esòfag causant de la mort d'un ex-treballador de la fàbrica de Rocalla a Castelldefels, dedicat durant més de 20 anys a la fabricació de fibrociment, un dels principals productes derivats de l'asbest.

L'Alt Tribunal ha desestimat el recurs interposat per URALITA SA, empresa que va absorbir la històrica Rocalla, contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que considerava acreditat l'origen laboral de la patologia del difunt com a conseqüència de l'exposició continuada a les fibres d'asbest presents en el seu lloc de treball. La resolució de TSJC ratificava, al seu torn, una sentència prèvia del Jutjat Social 3 de Barcelona en idèntic sentit.

Evidència científica suficient

Actualment, el càncer d'esòfag no figura entre les patologies que el Quadre de Malalties Professionals considera relacionades amb l'exposició a l'amiant. Aquest, però, no pot ser considerat un argument suficient en sí mateix per descartar l'origen professional de la malaltia. En relació a aquesta eventualitat, la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona que ara ha esdevingut definitivament ferma recorda que la Recomanació de la Comissió Europea 20003/70 CE insta als tribunals nacionals i a les entitats gestores de la Seguretat Social de tots els Estats membres a prendre en consideració «els coneixements actuals i els criteris científics contrastats per avaluar si s'ha de considerar o no [una patologia] com a malaltia professional». En aquest sentit, la sentència acredita l'existència d'«evidència científica suficient» que situa l'amiant en l'origen de diverses formes de càncer, incloent-ho el càncer d'esòfag, i altres «processos malignes» que afecten òrgans com ara el còlon, l'estòmac o la laringe. Precisament, també una sentència pionera aconseguida per Col·lectiu Ronda davant el TSJC que acreditava el nexe causal entre la inhalació de fibres d'asbest i el càncer de laringe d'un ex-treballador exposat a l'amiant va propiciar la incorporació l'any 2015 al Quadre de Malalties Professionals de l'amiant com a probable origen d'aquesta greu afecció.

Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, destaca la «cabdal importància» de la decisió del Tribunal Suprem. «Segons dades de la UE -explica l'advocat-Espanya és el país que menys casos d'asbestosi i càncers provocats per exposició laboral a l'amiant reconeix. Eurogip va fer públic un informe en què, entre d'altres dades, es deia que en el període comprés entre 1980 i 2003, a Alemanya es van reconèixer 51.582 casos de malalties professionals relacionades amb l'amiant, mentre que a Espanya, en aquests mateixos anys, només es van reconèixer 406, és a dir, 127 vegades menys. I aquesta diferència no es pot explicar per una menor taxa d'exposició, doncs Alemanya va importar més o menys el doble d'amiant que Espanya. És a dir, seguint la mateixa proporció, a l'Estat espanyol s'haurien hagut de reconèixer gairebé 13.000 casos i, per tant, es pot concloure que el 97% de les persones afectades per l'exposició a l'amiant a Espanya no han vist reconeguda la seva situació i s'han vist privats dels seus drets». Per a l'advocat, la resolució del Suprem contribueix a pal·liar aquesta situació d'endèmica infradiagnosi «enfortint la tesi de que el barem i Quadre de Malalties Professionals no pot esdevenir una cotilla que limiti els drets i s'han d'analitzar tots els casos a la llum de l'evidència mèdica i científica i no en base a una regulació que requereix d'una reformulació profunda. Això es fa especialment necessari en el cas de les malalties relacionades amb l'amiant, doncs no deixen de publicar-se estudis que relacionen aquest mineral amb un nombre cada vegada major de patologies i afectacions, evidenciant encara més el seu caràcter nociu i la irresponsabilitat d'empreses com URALITA que van permetre que els seus treballadors estiguessin desprotegits front a l'exposició a l'asbest».

El Tribunal Suprem situa l'amiant en l'origen del càncer d'esòfag dun ex-trebalador de Rocalla

Per primera vegada a l'Estat espanyol, el Tribunal Suprem confirma de forma definitiva que l'exposició a l'amiant està en l'origen del càncer d'esòfag causant de la mort d'un ex-treballador de la fàbrica de Rocalla a Castelldefels, dedicat durant més de 20 anys a la fabricació de fibrociment, un dels principals productes derivats de l'asbest.

L'Alt Tribunal ha desestimat el recurs interposat per URALITA SA, empresa que va absorbir la històrica Rocalla, contra la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que considerava acreditat l'origen laboral de la patologia del difunt com a conseqüència de l'exposició continuada a les fibres d'asbest presents en el seu lloc de treball. La resolució de TSJC ratificava, al seu torn, una sentència prèvia del Jutjat Social 3 de Barcelona en idèntic sentit.

Evidència científica suficient

Actualment, el càncer d'esòfag no figura entre les patologies que el Quadre de Malalties Professionals considera relacionades amb l'exposició a l'amiant. Aquest, però, no pot ser considerat un argument suficient en sí mateix per descartar l'origen professional de la malaltia. En relació a aquesta eventualitat, la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona que ara ha esdevingut definitivament ferma recorda que la Recomanació de la Comissió Europea 20003/70 CE insta als tribunals nacionals i a les entitats gestores de la Seguretat Social de tots els Estats membres a prendre en consideració «els coneixements actuals i els criteris científics contrastats per avaluar si s'ha de considerar o no [una patologia] com a malaltia professional». En aquest sentit, la sentència acredita l'existència d'«evidència científica suficient» que situa l'amiant en l'origen de diverses formes de càncer, incloent-ho el càncer d'esòfag, i altres «processos malignes» que afecten òrgans com ara el còlon, l'estòmac o la laringe. Precisament, també una sentència pionera aconseguida per Col·lectiu Ronda davant el TSJC que acreditava el nexe causal entre la inhalació de fibres d'asbest i el càncer de laringe d'un ex-treballador exposat a l'amiant va propiciar la incorporació l'any 2015 al Quadre de Malalties Professionals de l'amiant com a probable origen d'aquesta greu afecció.

Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, destaca la «cabdal importància» de la decisió del Tribunal Suprem. «Segons dades de la UE -explica l'advocat-Espanya és el país que menys casos d'asbestosi i càncers provocats per exposició laboral a l'amiant reconeix. Eurogip va fer públic un informe en què, entre d'altres dades, es deia que en el període comprés entre 1980 i 2003, a Alemanya es van reconèixer 51.582 casos de malalties professionals relacionades amb l'amiant, mentre que a Espanya, en aquests mateixos anys, només es van reconèixer 406, és a dir, 127 vegades menys. I aquesta diferència no es pot explicar per una menor taxa d'exposició, doncs Alemanya va importar més o menys el doble d'amiant que Espanya. És a dir, seguint la mateixa proporció, a l'Estat espanyol s'haurien hagut de reconèixer gairebé 13.000 casos i, per tant, es pot concloure que el 97% de les persones afectades per l'exposició a l'amiant a Espanya no han vist reconeguda la seva situació i s'han vist privats dels seus drets». Per a l'advocat, la resolució del Suprem contribueix a pal·liar aquesta situació d'endèmica infradiagnosi «enfortint la tesi de que el barem i Quadre de Malalties Professionals no pot esdevenir una cotilla que limiti els drets i s'han d'analitzar tots els casos a la llum de l'evidència mèdica i científica i no en base a una regulació que requereix d'una reformulació profunda. Això es fa especialment necessari en el cas de les malalties relacionades amb l'amiant, doncs no deixen de publicar-se estudis que relacionen aquest mineral amb un nombre cada vegada major de patologies i afectacions, evidenciant encara més el seu caràcter nociu i la irresponsabilitat d'empreses com URALITA que van permetre que els seus treballadors estiguessin desprotegits front a l'exposició a l'asbest».