Hi ha dos tipus de persones que poden estar afectades: les víctimes laborals i les anomenades víctimes passives. Normalment s'associa l'amiant només a la construcció però pot estar presents en altre tipus d'indústries i a més ser causant ambiental d'intoxicació.
Víctimes laborals
Hi ha professionals que poden haver comportat un risc raonable d'haver causat exposicions puntuals o continuades a l'amiant. En línies generals, l'amiant ha estat utilitzat massivament en l'àmbit de la construcció i en la fabricació de tot tipus d'objectes o components on poguessin resultar útils les seves especials característiques de resistència al fregament i a les altes temperatures. Són aquestes qualitats les que han fet, precisament, que es fes servir de forma molt intensa en la indústria de l'automoció –pastilles de fre, per exemple–, per a la fabricació de materials ignífugs, en el sector de la metal·lúrgia, la mineria o per part de la indústria naviliera. Tot i així, la principal funció és la utilització de l'amiant en l'àmbit de la construcció. La pràctica totalitat d'edificis construïts des dels anys 60 i 70 fins a finals dels 90 inclouen quantitats importants d'amiant concentrades, especialment, en tot allò que té a veure amb les instal·lacions d'aigua i llum, cobertes i revestiments exteriors (els tabics pluvials, per exemple), aïllants tèrmics a les parets, etc.
El grup de víctimes laborals de l'amiant està integrat per:
a) persones que han treballat a fàbriques on es manipulava amiant directament per produir derivats de l'amiant com el fibrociment -les canonades i els dipòsits d'aigua, per exemple- o la uralita. És el cas dels treballadors i treballadores de fàbriques com ara la URALITA o ROCALLA.
b) persones que han treballat en llocs que no estaven dedicats a la creació de derivats de l'amiant, però on es feien servir components fabricats amb amiant, Aquí el ventall és amplíssim, però cal estar sempre atents a sectors com la metal·lúrgia, l'automoció o el món ferroviari.
c) persones que en l'exercici de la seva professió han fet servir components derivats de l'amiant com a part del seu equipament o de les eines necessàries per desenvolupar-les. Aquest és el cas dels bombers, per exemple, que han fet servir materials ignífugs fabricats amb amiant.
d) professionals de la construcció, les obres públiques i els enderrocaments. Com ja hem comentat, aquesta gent s'ha vist greument exposada a l'amiant present als edificis on han treballat.
e) Gent que no ha treballat en contacte aparent amb l'amiant ni han fet servir components fabricats amb aquest material però que han treballat en espais o edificacions que contenien amiant i s'han pogut veure afectades per la degradació del material –quan es degraden desprenen fibres que poden provocar les malalties– o per la realització d'obres, reformes o tasques de manteniment que hagin afavorit la presència de fibres a l'amiant.
Víctimes passives
a) víctimes passives domèstiques: gent que s'ha vist exposada a l'amiant a la seva pròpia llar com a conseqüència d'haver conviscut amb persones que sí treballaven amb amiant i han portat les fibres a casa, enganxades a la roba o al cabell, principalment. És el cas típic que t'esmentàvem de les dones dels treballadors que es feien càrrec de la neteja de la roba de feina, malgrat la normativa indicava que aquesta neteja era responsabilitat de l'empresa.
b) víctimes passives ambientals: en aquest cas, l'exposició a l'amiant és accidental o bé per haver residit prop d'alguna fàbrica on es feia servir amiant o per haver patit exposició a restes disseminades al medi com poden ser abocadors il·legals o procedents d'edificis propers.