Cartagena i amiant: drets de les víctimes

Sessió informativa a Cartagena (Múrcia) sobre els drets de les víctimes de l'amiant

El proper 14 de març, l'equip d'advocades de Col·lectiu Ronda oferirà una sessió informativa gratuïta en col·laboració amb APENA  adreçada al conjunt de la població de Cartagena per explicar quines conseqüències pot tenir l'exposició a l'amiant i com poden exercir els seus drets.

Segons les dades revelades pels estudis del doctor López Abente, expert en oncologia i salut ambiental de l'Institut de Salut Carlos III, la Comunitat de Múrcia va registrar entre els anys 2000 i 2015 un total de 169 casos de mesotelioma o càncer de pleura, una malaltia mortal que té com a única causa coneguda la inhalació de fibres d'amiant. Amb tot, una xifra que només ofereix tot just una pinzellada de la veritable dimensió del problema de salut pública que deriva de la presència de nombroses i importants indústries que han fet un ús intensiu d'aquest mineral ubicades a la zona de Cartagena com ara Repsol o, especialment, Navantia. En primer lloc, perquè hi ha una situació endèmica d'infradiagnòstic d'aquesta patologia en el conjunt d'Espanya que permet imaginar que la xifra real d'afectats és sensiblement superior i en segon lloc, perquè el mesotelioma no és en absolut l'única de les malalties potencialment mortíferes que provoca la inhalació de l'asbest. Entre les patologies que poden tenir origen en l'exposició a l'amiant també hi ha el càncer de pulmó o, després de ser reconegudes per primera vegada en sengles sentències aconseguides per Col·lectiu Ronda, el càncer de laringe i d'esòfag, a més a més de l'asbestosi.

La xifra de 169 víctimes refereix en exclusiva als casos registrats de mesotelioma, però si contemplem el conjunt de patologies que tenen causa en l'amiant, les dades parlen de més de 400 casos. Un càlcul forçosament incomplet si tenim en compte que, segons denúncia dels responsables d'APENA, empreses com REPSOL no col·laboren amb les autoritats laborals i sanitàries a l'hora de facilitar, per exemple, llistats complets dels treballadors que han pogut estar exposats a l'amiant en els seus llocs de treball. Una actitud que ha estat recollida per la pròpia Fiscalia després que Inspecció de Treball constatés a l'octubre de 2018 que l'amiant seguia present a la refineria d'Escombreras i que ha donat pas a una denúncia contra la multinacional per la possible comissió dels delictes de lesions i homicidi per imprudència greu i contra els drets dels treballadors. Així, mentre la Comunitat de Múrcia considera que els treballadors exposats al mineral podrien ser una mica més de 3000, des d'APENA s'eleva aquest nombre fins a superar els 8000, la majoria sense estar sotmesos a controls adequats de vigilància de la salut i, en els casos d'incapacitat permanent o defunció, sense haver accedit ni a les prestacions ni a les compensacions econòmiques que els correspondrien -tant a les pròpies víctimes com als seus famílies- en la seva condició d'afectats per malalties d'origen professional.

Per a Marta Barrera, advocada de Col·lectiu Ronda experta en la defensa dels treballadors afectats per l'amiant, la situació que es viu a Cartagena «és un autèntic drama que, tot i la recent intervenció de Fiscalia, es troba ocult a tots els nivells: clínic, judicial, administratiu i mediàtic ». En la seva opinió, la ciutat murciana constitueix l'epicentre d'un gravíssim problema de salut «com a conseqüència de la confluència en l'espai d'importants indústries pertanyents a sectors que han fet un ús molt intensiu durant dècades de l'amiant. En aquest sentit, sense cap dubte, Navantia és el principal focus d'afectació».

Cartagena i la indústria naviliera

La literatura científica internacional fa dècada que assenyala l'enorme risc d'exposició incontrolada que afecta els empleats de la indústria naviliera que desenvolupen les seves funcions en dàrsenes i drassanes, en contacte amb uns vaixells plens d'elements fabricats amb amiant o que contenen aquest element entre els seus components. I és, precisament, l'activitat de construcció i reparació de vaixells un dels veritables pilars econòmics de la ciutat a través de la presència en les seves instal·lacions portuàries de l'empresa pública Navantia, hereva de les antigues Izar i Bazán, on el en el decurs del temps han treballat milers de cartageners.

Segons recull l'Atles municipal del Càncer a Espanya, les altres ciutats que acullen els centres operatius de Navantia -Ferrol i Cadis- mostren uns índexs de prevalença de les patologies causades per l'amiant que només admeten comparació amb ciutats com Getafe a Madrid o Cerdanyola, a Barcelona, ​​on es van ubicar les principals fàbriques de l'empresa URALITA, un dels majors productors mundials de productes derivats de l'amiant. I Cartagena no suposa cap excepció a aquesta situació generalitzada que vincula la indústria naval amb l'amiant i el seu tràgic rastre de mort i malaltia.

«A Cartagena no hi ha una menor incidència de l'afectació per amiant procedent de Navantia i la indústria naviliera respecte a Cadis o Ferrol -explica la advocada- però en canvi, resulta summament sorprenent el baixíssim índex de reconeixement d'incapacitats per malaltia professional i prestacions de viduïtat així com les poques sentències dictades pels jutjats de la ciutat admetent la responsabilitat de l'empresa sobre aquestes malalties i defuncions. A dia d'avui, a Galícia s'han celebrat ja 161 judicis per aquesta causa referents a les instal·lacions de Ferrol mentre que a Cartagena, tot just són 19 judicis celebrats. I això malgrat que la dimensió d'ambdós centres no és tan diferent. Però l'estadística diu que a Galícia s'ha interposat una demanda per cada 11 treballadors emprats en Navantia mentre que a Cartagena tan sols hi ha una reclamació cada 60 treballadors, sense que hi hagi cap causa objectiva per a això».

Esther Costa és també advocada de Col·lectiu Ronda, especialista en les anomenades víctimes domèstiques -afectades pel fet de conviure amb persones en contacte amb l'amiant en el seu àmbit laboral- i ambientals - afectades pel fet de residir o treballar en un punt proper als llocs on s'utilitzava el material-. De fet, Costa forma part de l'equip de Col·lectiu Ronda que va obtenir la primera sentència dictada a Espanya que va responsabilitzar a l'empresa URALITA per les patologies d'un grup de veïns de la ciutat catalana de Cerdanyola. Per a Costa, la situació que es dóna a Cartagena resulta de molt difícil explicació. «No tan sols estem davant d'ínfimes xifres de diagnòstic i reconeixement de malalties causades per l'amiant entre els empleats de Navantia, Repsol i altres empreses locals com Enfersa o l'antiga Valeo. Igual de greu és que s'està ignorant completament al col·lectiu de víctimes ambientals i, sobretot, domèstiques».

Dels 169 casos registrats de mesotelioma entre els anys 2000 i 2015 que esmentàvem a l'inici, 44 corresponen a dones. En la seva immensa majoria, dones i familiars d'empleats d'aquestes indústries que s'han vist exposades a l'amiant en la seva pròpia llar, a través de les fibres que impregnen la roba de treball dels seus esposos i familiars. «D'aquests 44 casos documentats -analitza Costa- cap d'ells ha estat objecte de reclamació tot i que la jurisprudència sobre això és molt sòlida, incloses nombroses sentències del Tribunal Suprem. Eren les empreses les que estaven obligades per llei a fer-se càrrec de la neteja d'aquesta roba contaminada per evitar, precisament, que l'amiant pogués arribar a les cases dels empleats i posar en risc a tota la seva família i aquesta obligació es va incomplir sistemàticament. Sistemàtica i en el cas de Cartagena, impunement. Totes aquestes dones són víctimes també i les empreses són responsables de les seves malalties i defuncions. Tant les que han patit mesotelioma com les moltes altres que no apareixen en l'estadística oficial com a víctimes de l'amiant pel fet de no patir una malaltia tan evidentment vinculada a l'amiant com pot ser, per exemple, el càncer de pulmó».

El fosc túnel del temps

«A Espanya, fa dècades que lluitem en els tribunals per aconseguir que les víctimes de l'amiant obtinguin el reconeixement, les prestacions i les indemnitzacions que els corresponen a ells i les seves famílies. En aquest temps, s'ha passat de la impunitat més absoluta a acumular un dels corpus jurisprudencials més sòlids del món sencer. Ja ningú nega que l'amiant és nociu, que l'exposició dels treballadors es va fer vulnerant les normatives vigents des dels anys 40 en matèria de prevenció i salut laboral, que l'asbest és causant d'una àmplia tipologia de càncers i que correspon a les empreses compensar el dany causat. No obstant això, acostar-se a la situació que es viu a Cartagena és com viatjar a través d'una màquina del temps fins els dies més foscos del principi de la lluita contra l'amiant. Els cartageners i les cartageneres no mereixen el tracte que se'ls està dispensant. A Múrcia, únicament APENA està lluitant per tota aquesta gent que pateix i la que patirà en el futur, ja que aquestes malalties poden trigar fins a 40 anys a manifestar-se. El que aquí es viu no té parangó amb la situació de cap de les altres ciutats espanyoles que han estat exposades a l'amiant, la indefensió i la manca de reconeixement són quasi absolutes. S'ha condemnat a la gent de Cartagena a la condició de ciutadans de segona o de tercera».

Sessió informativa a Cartagena (Múrcia) sobre els drets de les víctimes de l'amiant

Segons les dades revelades pels estudis del doctor López Abente, expert en oncologia i salut ambiental de l'Institut de Salut Carlos III, la Comunitat de Múrcia va registrar entre els anys 2000 i 2015 un total de 169 casos de mesotelioma o càncer de pleura, una malaltia mortal que té com a única causa coneguda la inhalació de fibres d'amiant. Amb tot, una xifra que només ofereix tot just una pinzellada de la veritable dimensió del problema de salut pública que deriva de la presència de nombroses i importants indústries que han fet un ús intensiu d'aquest mineral ubicades a la zona de Cartagena com ara Repsol o, especialment, Navantia. En primer lloc, perquè hi ha una situació endèmica d'infradiagnòstic d'aquesta patologia en el conjunt d'Espanya que permet imaginar que la xifra real d'afectats és sensiblement superior i en segon lloc, perquè el mesotelioma no és en absolut l'única de les malalties potencialment mortíferes que provoca la inhalació de l'asbest. Entre les patologies que poden tenir origen en l'exposició a l'amiant també hi ha el càncer de pulmó o, després de ser reconegudes per primera vegada en sengles sentències aconseguides per Col·lectiu Ronda, el càncer de laringe i d'esòfag, a més a més de l'asbestosi.

La xifra de 169 víctimes refereix en exclusiva als casos registrats de mesotelioma, però si contemplem el conjunt de patologies que tenen causa en l'amiant, les dades parlen de més de 400 casos. Un càlcul forçosament incomplet si tenim en compte que, segons denúncia dels responsables d'APENA, empreses com REPSOL no col·laboren amb les autoritats laborals i sanitàries a l'hora de facilitar, per exemple, llistats complets dels treballadors que han pogut estar exposats a l'amiant en els seus llocs de treball. Una actitud que ha estat recollida per la pròpia Fiscalia després que Inspecció de Treball constatés a l'octubre de 2018 que l'amiant seguia present a la refineria d'Escombreras i que ha donat pas a una denúncia contra la multinacional per la possible comissió dels delictes de lesions i homicidi per imprudència greu i contra els drets dels treballadors. Així, mentre la Comunitat de Múrcia considera que els treballadors exposats al mineral podrien ser una mica més de 3000, des d'APENA s'eleva aquest nombre fins a superar els 8000, la majoria sense estar sotmesos a controls adequats de vigilància de la salut i, en els casos d'incapacitat permanent o defunció, sense haver accedit ni a les prestacions ni a les compensacions econòmiques que els correspondrien -tant a les pròpies víctimes com als seus famílies- en la seva condició d'afectats per malalties d'origen professional.

Per a Marta Barrera, advocada de Col·lectiu Ronda experta en la defensa dels treballadors afectats per l'amiant, la situació que es viu a Cartagena «és un autèntic drama que, tot i la recent intervenció de Fiscalia, es troba ocult a tots els nivells: clínic, judicial, administratiu i mediàtic ». En la seva opinió, la ciutat murciana constitueix l'epicentre d'un gravíssim problema de salut «com a conseqüència de la confluència en l'espai d'importants indústries pertanyents a sectors que han fet un ús molt intensiu durant dècades de l'amiant. En aquest sentit, sense cap dubte, Navantia és el principal focus d'afectació».

Cartagena i la indústria naviliera

La literatura científica internacional fa dècada que assenyala l'enorme risc d'exposició incontrolada que afecta els empleats de la indústria naviliera que desenvolupen les seves funcions en dàrsenes i drassanes, en contacte amb uns vaixells plens d'elements fabricats amb amiant o que contenen aquest element entre els seus components. I és, precisament, l'activitat de construcció i reparació de vaixells un dels veritables pilars econòmics de la ciutat a través de la presència en les seves instal·lacions portuàries de l'empresa pública Navantia, hereva de les antigues Izar i Bazán, on el en el decurs del temps han treballat milers de cartageners.

Segons recull l'Atles municipal del Càncer a Espanya, les altres ciutats que acullen els centres operatius de Navantia -Ferrol i Cadis- mostren uns índexs de prevalença de les patologies causades per l'amiant que només admeten comparació amb ciutats com Getafe a Madrid o Cerdanyola, a Barcelona, ​​on es van ubicar les principals fàbriques de l'empresa URALITA, un dels majors productors mundials de productes derivats de l'amiant. I Cartagena no suposa cap excepció a aquesta situació generalitzada que vincula la indústria naval amb l'amiant i el seu tràgic rastre de mort i malaltia.

«A Cartagena no hi ha una menor incidència de l'afectació per amiant procedent de Navantia i la indústria naviliera respecte a Cadis o Ferrol -explica la advocada- però en canvi, resulta summament sorprenent el baixíssim índex de reconeixement d'incapacitats per malaltia professional i prestacions de viduïtat així com les poques sentències dictades pels jutjats de la ciutat admetent la responsabilitat de l'empresa sobre aquestes malalties i defuncions. A dia d'avui, a Galícia s'han celebrat ja 161 judicis per aquesta causa referents a les instal·lacions de Ferrol mentre que a Cartagena, tot just són 19 judicis celebrats. I això malgrat que la dimensió d'ambdós centres no és tan diferent. Però l'estadística diu que a Galícia s'ha interposat una demanda per cada 11 treballadors emprats en Navantia mentre que a Cartagena tan sols hi ha una reclamació cada 60 treballadors, sense que hi hagi cap causa objectiva per a això».

Esther Costa és també advocada de Col·lectiu Ronda, especialista en les anomenades víctimes domèstiques -afectades pel fet de conviure amb persones en contacte amb l'amiant en el seu àmbit laboral- i ambientals - afectades pel fet de residir o treballar en un punt proper als llocs on s'utilitzava el material-. De fet, Costa forma part de l'equip de Col·lectiu Ronda que va obtenir la primera sentència dictada a Espanya que va responsabilitzar a l'empresa URALITA per les patologies d'un grup de veïns de la ciutat catalana de Cerdanyola. Per a Costa, la situació que es dóna a Cartagena resulta de molt difícil explicació. «No tan sols estem davant d'ínfimes xifres de diagnòstic i reconeixement de malalties causades per l'amiant entre els empleats de Navantia, Repsol i altres empreses locals com Enfersa o l'antiga Valeo. Igual de greu és que s'està ignorant completament al col·lectiu de víctimes ambientals i, sobretot, domèstiques».

Dels 169 casos registrats de mesotelioma entre els anys 2000 i 2015 que esmentàvem a l'inici, 44 corresponen a dones. En la seva immensa majoria, dones i familiars d'empleats d'aquestes indústries que s'han vist exposades a l'amiant en la seva pròpia llar, a través de les fibres que impregnen la roba de treball dels seus esposos i familiars. «D'aquests 44 casos documentats -analitza Costa- cap d'ells ha estat objecte de reclamació tot i que la jurisprudència sobre això és molt sòlida, incloses nombroses sentències del Tribunal Suprem. Eren les empreses les que estaven obligades per llei a fer-se càrrec de la neteja d'aquesta roba contaminada per evitar, precisament, que l'amiant pogués arribar a les cases dels empleats i posar en risc a tota la seva família i aquesta obligació es va incomplir sistemàticament. Sistemàtica i en el cas de Cartagena, impunement. Totes aquestes dones són víctimes també i les empreses són responsables de les seves malalties i defuncions. Tant les que han patit mesotelioma com les moltes altres que no apareixen en l'estadística oficial com a víctimes de l'amiant pel fet de no patir una malaltia tan evidentment vinculada a l'amiant com pot ser, per exemple, el càncer de pulmó».

El fosc túnel del temps

«A Espanya, fa dècades que lluitem en els tribunals per aconseguir que les víctimes de l'amiant obtinguin el reconeixement, les prestacions i les indemnitzacions que els corresponen a ells i les seves famílies. En aquest temps, s'ha passat de la impunitat més absoluta a acumular un dels corpus jurisprudencials més sòlids del món sencer. Ja ningú nega que l'amiant és nociu, que l'exposició dels treballadors es va fer vulnerant les normatives vigents des dels anys 40 en matèria de prevenció i salut laboral, que l'asbest és causant d'una àmplia tipologia de càncers i que correspon a les empreses compensar el dany causat. No obstant això, acostar-se a la situació que es viu a Cartagena és com viatjar a través d'una màquina del temps fins els dies més foscos del principi de la lluita contra l'amiant. Els cartageners i les cartageneres no mereixen el tracte que se'ls està dispensant. A Múrcia, únicament APENA està lluitant per tota aquesta gent que pateix i la que patirà en el futur, ja que aquestes malalties poden trigar fins a 40 anys a manifestar-se. El que aquí es viu no té parangó amb la situació de cap de les altres ciutats espanyoles que han estat exposades a l'amiant, la indefensió i la manca de reconeixement són quasi absolutes. S'ha condemnat a la gent de Cartagena a la condició de ciutadans de segona o de tercera».