Amiant: el tabaquisme no atenua la responsabilitat

El TS nega que el tabaquisme sigui un atenuant a l'hora d'indemnitzar un afectat per l'amiant

El Tribunal Suprem desestima un recurs interposat per URALITA S.A. i estableix que la condició de fumador o ex-fumador d'un treballador afectat per l'exposició a l'amiant en el seu lloc de treball no atenua ni minimitza en cap cas la responsabilitat de l'empresa per les conseqüències de l'exposició a l'amiant

El Tribunal Suprem considera «irrellevant» la condició de fumador o ex-fumador a l'hora de determinar l'origen professional i la quantia del recàrrec a aplicar sobre les prestacions de la seguretat social que tenen origen en malalties d'origen laboral que afecten a persones que han patit exposició a les fibres d'amiant en el seu centre de treball en situació d'incompliment empresarial de la normativa de prevenció i protecció de la salut.

 La sentència del Suprem desestima el recurs interposat per URALITA S.A. contra la resolució prèvia del Jutjat Social núm. 4 Barcelona – ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda- que obligava l'empresa a indemnitzar amb 342.000 euros en concepte de danys i perjudicis un extreballador de Rocalla S.A. (Castelldefels) afectat per un càncer de pulmó. Amb anterioritat, l'INSS havia reconegut l'origen laboral de la patologia per exposició a l'amiant i imposat a un recàrrec de prestacions del 50% a Uralita com a successora de Rocalla per incompliment de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos i salut laboral. L'extreballador havia prestat serveis per a Rocalla durant 23 anys, entre 1969 i 1992, i va ser declarat en situació d'incapacitat permanent absoluta l'any 2013.

 Recurs per la unificació de doctrina

 
 El recurs elevat per URALITA contra aquesta decisió pretenia que el Suprem rectifiqués el criteri del TSJC en apreciar que existia contradicció entre aquest i l'exhibit per altres tribunals superiors de justícia de l'Estat. Concretament, l'empresa aportava per a la seva valoració una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia en la qual, davant una situació essencialment idèntica -treballador exposat a l'amiant en situació d'incompliment de la norma de prevenció amb càncer de pulmó i condició de fumador habitual- el tribunal optava per reduir en un 50% la quantia de la indemnització inicialment fixada com a conseqüència de «detraure la [part] corresponent a l'hàbit del tabac».

 
 El Suprem, però, en una sentència que unifica criteri i fixa jurisprudència, considera injustificada l'actuació del tribunal gallec i ratifica plenament la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A criteri de l'Alt Tribunal «allò determinant i excloent en aquest cas és que es tracta d'una contingència professional constatada que, per si mateixa, té entitat suficient per generar la incapacitat laboral del treballador i fins i tot la seva mort, a partir del qual resulta irrellevant que fos així mateix fumador». En aquest sentit, la sentència recorda que «ha estat acreditat que l'empresa va incomplir, si més no sigui en major o menor grau, el deure d'adoptar les mesures [de seguretat] pertinents al respecte i no va oferir l'obligada assistència a la salut del seu treballador, quedant fixada la seva responsabilitat i el consegüent deute indemnitzatori [...] Hem d'entendre que l'exposició continuada durant molt de temps a l'amiant resulta determinant, i en tot cas suficient, per generar el sinistre, de tal forma que fins i tot la imprudència del treballador no tindria transcendència».

 
 Defugir la responsabilitat

 
 Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la sentència que està en l'origen de la present decisió del Suprem, valora la cabdal importància d'aquesta resolució per tal de «tancar vies de fugida per a les empreses que, com és el cas d'URALITA, han incomplert reiteradament durant dècades la seva obligació de protegir la salut dels treballadors malgrat tenir absoluta consciència de la perillositat que comporta l'exposició incontrolada a l'amiant». Per a l'advocat, Uralita intenta «deformar el contingut de la normativa en benefici propi. La legislació estableix que el càncer de pulmó en un treballador exposat a l'amiant té la presumpció de laboralitat, especialment quan s'acredita l'incompliment del deure de protegir la salut dels treballadors per part de les empreses. En aquest sentit, pretendre minorar la pròpia responsabilitat i l'obligació de reparar econòmicament el dany causat escudant-se en els hàbits de les pròpies víctimes és una actitud del tot reprovable. El Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer de la OMS considera l'amiant com a agent cancerígen de primer grau i, per tant, no té cap fonament pretendre reduir l'evidència de la seva condició d'origen del càncer de pulmó. I no només de pulmó o de pleura, que han estat les formes de càncer tradicionalment vinculades amb l'amiant, sinó que també hem aconseguit que el propi Suprem reconegui l'origen laboral per exposició a l'asbest d'un càncer d'esòfag i que s'incorpori al quadre de malalties professionals el càncer de laringe com a patologia derivada de la inhalació de fibres d'amiant».

El TS nega que el tabaquisme sigui un atenuant a l'hora d'indemnitzar un afectat per l'amiant

El Tribunal Suprem considera «irrellevant» la condició de fumador o ex-fumador a l'hora de determinar l'origen professional i la quantia del recàrrec a aplicar sobre les prestacions de la seguretat social que tenen origen en malalties d'origen laboral que afecten a persones que han patit exposició a les fibres d'amiant en el seu centre de treball en situació d'incompliment empresarial de la normativa de prevenció i protecció de la salut.

 La sentència del Suprem desestima el recurs interposat per URALITA S.A. contra la resolució prèvia del Jutjat Social núm. 4 Barcelona – ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda- que obligava l'empresa a indemnitzar amb 342.000 euros en concepte de danys i perjudicis un extreballador de Rocalla S.A. (Castelldefels) afectat per un càncer de pulmó. Amb anterioritat, l'INSS havia reconegut l'origen laboral de la patologia per exposició a l'amiant i imposat a un recàrrec de prestacions del 50% a Uralita com a successora de Rocalla per incompliment de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos i salut laboral. L'extreballador havia prestat serveis per a Rocalla durant 23 anys, entre 1969 i 1992, i va ser declarat en situació d'incapacitat permanent absoluta l'any 2013.

 Recurs per la unificació de doctrina

 
 El recurs elevat per URALITA contra aquesta decisió pretenia que el Suprem rectifiqués el criteri del TSJC en apreciar que existia contradicció entre aquest i l'exhibit per altres tribunals superiors de justícia de l'Estat. Concretament, l'empresa aportava per a la seva valoració una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia en la qual, davant una situació essencialment idèntica -treballador exposat a l'amiant en situació d'incompliment de la norma de prevenció amb càncer de pulmó i condició de fumador habitual- el tribunal optava per reduir en un 50% la quantia de la indemnització inicialment fixada com a conseqüència de «detraure la [part] corresponent a l'hàbit del tabac».

 
 El Suprem, però, en una sentència que unifica criteri i fixa jurisprudència, considera injustificada l'actuació del tribunal gallec i ratifica plenament la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A criteri de l'Alt Tribunal «allò determinant i excloent en aquest cas és que es tracta d'una contingència professional constatada que, per si mateixa, té entitat suficient per generar la incapacitat laboral del treballador i fins i tot la seva mort, a partir del qual resulta irrellevant que fos així mateix fumador». En aquest sentit, la sentència recorda que «ha estat acreditat que l'empresa va incomplir, si més no sigui en major o menor grau, el deure d'adoptar les mesures [de seguretat] pertinents al respecte i no va oferir l'obligada assistència a la salut del seu treballador, quedant fixada la seva responsabilitat i el consegüent deute indemnitzatori [...] Hem d'entendre que l'exposició continuada durant molt de temps a l'amiant resulta determinant, i en tot cas suficient, per generar el sinistre, de tal forma que fins i tot la imprudència del treballador no tindria transcendència».

 
 Defugir la responsabilitat

 
 Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la sentència que està en l'origen de la present decisió del Suprem, valora la cabdal importància d'aquesta resolució per tal de «tancar vies de fugida per a les empreses que, com és el cas d'URALITA, han incomplert reiteradament durant dècades la seva obligació de protegir la salut dels treballadors malgrat tenir absoluta consciència de la perillositat que comporta l'exposició incontrolada a l'amiant». Per a l'advocat, Uralita intenta «deformar el contingut de la normativa en benefici propi. La legislació estableix que el càncer de pulmó en un treballador exposat a l'amiant té la presumpció de laboralitat, especialment quan s'acredita l'incompliment del deure de protegir la salut dels treballadors per part de les empreses. En aquest sentit, pretendre minorar la pròpia responsabilitat i l'obligació de reparar econòmicament el dany causat escudant-se en els hàbits de les pròpies víctimes és una actitud del tot reprovable. El Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer de la OMS considera l'amiant com a agent cancerígen de primer grau i, per tant, no té cap fonament pretendre reduir l'evidència de la seva condició d'origen del càncer de pulmó. I no només de pulmó o de pleura, que han estat les formes de càncer tradicionalment vinculades amb l'amiant, sinó que també hem aconseguit que el propi Suprem reconegui l'origen laboral per exposició a l'asbest d'un càncer d'esòfag i que s'incorpori al quadre de malalties professionals el càncer de laringe com a patologia derivada de la inhalació de fibres d'amiant».