Targetes de crèdit revolving: nova regulació per a un producte molt perillós


El Banc d’Espanya ha fet públiques les noves exigències de transparència i informació que imposa a les entitats que comercialitzen targetes revolving, un producte que només a l’estat espanyol genera operacions per un valor de més de 86.000 milions d’euros

.....................................

El proper dia 6 d’octubre entraran en vigor i seran d’obligat compliment per a les entitats les noves disposicions aprovades pel Banc d’Espanya respecte la comercialització de les populars targetes de crèdit «revolving». Com ja hem explicat en alguna ocasió anterior, aquest producte de crèdit que ha estat ofert no tan sols per bancs sinó també per les principals cadenes i marques comercials, permet fer pagaments a l’instant i fraccionar en petites quotes la seva devolució. Malauradament, però, l’aparent comoditat d’aquestes quotes molt reduïdes combinada amb l’aplicació d’uns elevadíssims interessos acostumen a tenir com a conseqüència el creixement imparable del deute contret inicialment, fins el punt que la quantitat que acabem retornant és desproporcionadament elevada o, fins i tot, acaba esdevenint un crèdit impossible de retornar.

Les noves mesures concreten i detallen quina és la informació que les entitats han de proporcionar a les persones interessades en aquest producte en relació als interessos que s’aplicaran, quina serà l’evolució del deute atenent a l’import de les quotes a abonar, quan trigarem a retornar el crèdit i quin serà la quantia total que acabarem pagant, incloent-hi principal i interessos. És a dir, el Banc d’Espanya trasllada a l’àmbit concret de les targetes revolving l’obligació genèrica que la legislació imposa a les entitats en matèria de transparència i informació a l’hora de comercialitzar un determinat producte financer. Una obligació que, sempre paga la pena recordar-ho, implica que la contractació de qualsevol producte financer pot ser nul·la si la informació que se’ns va facilitar a l’hora de contractar-lo era insuficient per permetre’ns entendre les característiques i, sobretot, les conseqüències econòmiques de la seva contractació.

Els consumidors necessiten més protecció

Les novetats anunciades pel Banc d’Espanya arriben en un moment de gran preocupació per l’impacte creixent d’aquestes targetes de crèdit sobre l’economia de centenars de milers de famílies. L’any 2021, les targetes revolving van ser, per primera vegada, el producte financer que va generar més procediments judicials, superant els casos relacionats amb les hipoteques multidivisa que als darrers anys havien estat les grans protagonistes de la litigiositat en l’àmbit bancari. I la tendència no és a la baixa. Durant els 6 primers mesos de 2021, es van registrar 2755 milions d’operacions relacionades amb targetes revolving, un 60% més que al mateix període de l’any anterior i per un import un 41% superior, implicant gairebé 86.000 milions d’euros.

L’actuació dels tribunals

D’ençà que el Tribunal Suprem clarifiqués quan es podia parlar d’usura o interessos abusius en aquest tipus de crèdit, els procediments judicials s’han multiplicat, amb sentències favorables als consumidors en més d’un 90% dels casos. I aquest ha de ser el camí a seguir pels tribunals per evitar que aquest producte acabi provocant, com ja està fent-ho, una enorme crisi de deute i un escenari de vulneració sistemàtica i generalitzada dels drets dels usuaris d’unes targetes que, sota una aparença favorable, amaguen un terrible parany.

.....................................

El proper dia 6 d’octubre entraran en vigor i seran d’obligat compliment per a les entitats les noves disposicions aprovades pel Banc d’Espanya respecte la comercialització de les populars targetes de crèdit «revolving». Com ja hem explicat en alguna ocasió anterior, aquest producte de crèdit que ha estat ofert no tan sols per bancs sinó també per les principals cadenes i marques comercials, permet fer pagaments a l’instant i fraccionar en petites quotes la seva devolució. Malauradament, però, l’aparent comoditat d’aquestes quotes molt reduïdes combinada amb l’aplicació d’uns elevadíssims interessos acostumen a tenir com a conseqüència el creixement imparable del deute contret inicialment, fins el punt que la quantitat que acabem retornant és desproporcionadament elevada o, fins i tot, acaba esdevenint un crèdit impossible de retornar.

Les noves mesures concreten i detallen quina és la informació que les entitats han de proporcionar a les persones interessades en aquest producte en relació als interessos que s’aplicaran, quina serà l’evolució del deute atenent a l’import de les quotes a abonar, quan trigarem a retornar el crèdit i quin serà la quantia total que acabarem pagant, incloent-hi principal i interessos. És a dir, el Banc d’Espanya trasllada a l’àmbit concret de les targetes revolving l’obligació genèrica que la legislació imposa a les entitats en matèria de transparència i informació a l’hora de comercialitzar un determinat producte financer. Una obligació que, sempre paga la pena recordar-ho, implica que la contractació de qualsevol producte financer pot ser nul·la si la informació que se’ns va facilitar a l’hora de contractar-lo era insuficient per permetre’ns entendre les característiques i, sobretot, les conseqüències econòmiques de la seva contractació.

Els consumidors necessiten més protecció

Les novetats anunciades pel Banc d’Espanya arriben en un moment de gran preocupació per l’impacte creixent d’aquestes targetes de crèdit sobre l’economia de centenars de milers de famílies. L’any 2021, les targetes revolving van ser, per primera vegada, el producte financer que va generar més procediments judicials, superant els casos relacionats amb les hipoteques multidivisa que als darrers anys havien estat les grans protagonistes de la litigiositat en l’àmbit bancari. I la tendència no és a la baixa. Durant els 6 primers mesos de 2021, es van registrar 2755 milions d’operacions relacionades amb targetes revolving, un 60% més que al mateix període de l’any anterior i per un import un 41% superior, implicant gairebé 86.000 milions d’euros.

L’actuació dels tribunals

D’ençà que el Tribunal Suprem clarifiqués quan es podia parlar d’usura o interessos abusius en aquest tipus de crèdit, els procediments judicials s’han multiplicat, amb sentències favorables als consumidors en més d’un 90% dels casos. I aquest ha de ser el camí a seguir pels tribunals per evitar que aquest producte acabi provocant, com ja està fent-ho, una enorme crisi de deute i un escenari de vulneració sistemàtica i generalitzada dels drets dels usuaris d’unes targetes que, sota una aparença favorable, amaguen un terrible parany.