Les sòcies d'una cooperativa tenen dret a fer vaga?
Les persones sòcies treballadores de les cooperatives no tenen reconegut expressament el dret de vaga en els mateixos termes que les assalariades. Tanmateix, la legislació catalana i les pràctiques del cooperativisme ofereixen mecanismes per participar en les convocatòries de vaga general, tant individualment com de manera col·lectiva.
El dret de vaga és un dret fonamental reconegut a l'article 28.2 de la Constitució. Però la seva aplicació a les persones sòcies treballadores de les cooperatives planteja algunes particularitats, perquè la seva no és una relació laboral ordinària amb l'empresa, sinó que té naturalesa societària. És a dir, les sòcies treballadores ostenten de forma simultània i indestriable una doble condició: aporten el seu treball a l'activitat de la cooperativa i, alhora, participen en la seva propietat i gestió democràtica. Són treballadores i empresàries al mateix temps i aquesta singularitat explica que el seu dret de vaga no estigui expressament regulat, una situació que continua generant debat jurídic.
Per contra, on no existeix cap tipus de dubte ni incertesa jurídica és en referència a les persones assalariades que mantenen una relació laboral amb la cooperativa. Com qualsevol altra persona que treballa per compte d’altri, les treballadores d’una cooperativa que no són sòcies de la mateixa tenen plenament reconegut el dret de vaga, sense cap restricció ni particularitat respecte el marc normatiu general.
Com poden fer vaga les persones sòcies treballadores?
La Llei 12/2015, de cooperatives de Catalunya, atorga àmplies facultats a les cooperatives per regular les condicions de prestació del treball mitjançant els estatuts o el reglament de règim intern. Per tant, les cooperatives poden establir les condicions en què les persones sòcies treballadores poden participar en una convocatòria de vaga.
Però, què passa si la cooperativa no ha regulat aquesta possibilitat?
En absència de normativa interna que estableixi amb claredat si les sòcies de la cooperativa poden participar de la convocatòria de vaga, un primer argument a favor d’aquesta possibilitat el trobaríem en la jurisprudència del Tribunal Suprem que, en més d’una ocasió, s’ha pronunciat a favor de la tesi de que les sòcies cooperativistes són titulars del dret de llibertat sindical. A criteri de l’Alt Tribunal, malgrat la condició de sòcia implica l’existència d’un vincle societari amb la cooperativa, el doble vessant com a treballadora implica que poden existir interessos laborals propis que requereixin d’instruments col·lectius per a la seva defensa o reivindicació. Per tant, tot i no referir-se explícitament al dret de vaga, el reconeixement del dret de llibertat sindical podria considerar-se que comprèn el dret a participar d’una vaga.
A banda del criteri exhibit pel Tribunal Suprem, els usos i costums cooperatius poden oferir arguments per defensar el dret a secundar una vaga. La legislació catalana reconeix els costums cooperatius entre les fonts del dret aplicables als conflictes entre les cooperatives i les seves persones sòcies. Així, l'existència d'una pràctica consolidada de participació en vagues pot invocar-se per justificar-ne l'exercici, encara que aquesta interpretació no està exempta de controvèrsia jurídica i, probablement, no desactivaria la possibilitat de conflicte entre les persones sòcies o entre algunes de les sòcies i el conjunt de la cooperativa en cas de desacord manifest.
Quines conseqüències té secundar la vaga per a una persona sòcia?
Aclarida la qüestió de si la cooperativa reconeix o no el dret de les seves sòcies a participar d’una vaga, convé analitzar algunes qüestions pràctiques de gran rellevància relacionades amb la Seguretat Social i la bestreta laboral que perceben les sòcies treballadores.
Pel que fa a la Seguretat Social, és recomanable deixar constància de la jornada de vaga i consultar amb la cooperativa la possibilitat de comunicar-la a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Cal tenir present que les cooperatives de treball associat poden tenir les persones sòcies enquadrades en el règim general o en el règim especial de treballadors autònoms, i que els procediments i les conseqüències de l'aturada poden variar segons el règim aplicable. Per aquest motiu, és convenient verificar com s'ha de tramitar la comunicació en cada cas.
Pel que fa a les conseqüències econòmiques, les persones sòcies treballadores no perceben pròpiament un salari, sinó una bestreta laboral, la regulació de la qual correspon a la cooperativa. Quan una persona sòcia participa en una vaga, és habitual que es deixi de percebre l'import corresponent a la jornada no treballada, d'acord amb els criteris establerts per l'entitat.
En aquests casos, algunes cooperatives opten per destinar una quantitat equivalent a l'import de les bestretes no percebudes a iniciatives vinculades a les reivindicacions de la vaga, com ara les caixes de resistència dels sindicats o col·lectius convocants. Aquesta aportació no és una obligació legal ni es produeix automàticament, sinó que requereix una decisió de la cooperativa adoptada d'acord amb les seves normes internes.
Pot una cooperativa decidir aturar tota la seva activitat?
Més enllà de les decisions individuals de les persones sòcies, una cooperativa també pot acordar col·lectivament cessar temporalment la seva activitat per donar suport a una vaga general, seguint els procediments de decisió previstos en les seves normes internes.
Aquesta decisió pot anar acompanyada d'un posicionament públic de suport a les reivindicacions de la mobilització i no exigeix, amb caràcter general, un registre administratiu específic pel simple fet d'adoptar l'acord.
Cal no confondre aquesta suspensió voluntària de l'activitat amb un tancament patronal, una figura jurídica diferent, vinculada a determinades situacions i circumstàncies molt concretes en el context d’un conflicte laboral i sotmesa a requisits legals específics.
En qualsevol cas, la decisió de cessar l'activitat ha de respectar les obligacions legals de la cooperativa, especialment quan presta serveis públics essencials, així com els drets de les persones, sòcies o assalariades, que no vulguin secundar la vaga.
En definitiva, tot i les particularitats jurídiques de les persones sòcies treballadores, el model cooperatiu disposa de mecanismes per participar en les mobilitzacions laborals. La regulació interna, els usos i costums del cooperativisme i els acords democràtics constitueixen eines importants per facilitar aquesta participació.
El dret de vaga, una eina de defensa col·lectiva
La manca d'una regulació expressa del dret de vaga de les sòcies treballadores no significa que les cooperatives hagin de quedar al marge de les mobilitzacions laborals. La regulació interna, els usos i costums del cooperativisme i els mecanismes de decisió democràtica ofereixen vies per participar-hi i oferir garanties al seu exercici, tot i que persisteixen incerteses jurídiques que seria convenient resoldre.
Més enllà d'aquestes particularitats, la vaga continua sent un instrument fonamental per defensar els drets de les persones treballadores, reivindicar millores laborals i socials i donar resposta col·lectiva a problemes que sovint van més enllà d'una empresa o un sector concret. Uns objectius que també formen part dels principis del cooperativisme, un model empresarial que situa el treball, la solidaritat i la participació democràtica al centre de la seva activitat.