La conversió d’associació a cooperativa

Una fórmula adequada per satisfer necessitats comunes i generar autoocupació

Arriba un moment que moltes associacions es fan la pregunta: i si ens convertim en cooperativa? Però seguidament s’obren moltes altres finestres: Ens cal? Què ens aporta? És un procés complex? Molt resumidament podríem dir que no és un procés senzill però que aporta els seus avantatges i és una fórmula adequada per a aquelles associacions en les quals l’activitat econòmica és present o creixent però que volen mantenir els principis, valors i objectius que les han definit.

El factor fonamental de les associacions són les seves finalitats no lucratives, dutes a terme principalment de forma voluntària per part de la seva base social, així com tenir una base social àmplia i la voluntat de relleu. En les cooperatives, en canvi, és l’activitat que cooperativitzen les persones sòcies per satisfer les seves necessitats comunes (consum, treball, mutualització d’un servei, ús d’habitatge, etc.). No està renyit tenir finalitats no lucratives i desenvolupar una activitat econòmica o negoci. De fet, totes les cooperatives d’iniciativa social que gestionen serveis han de ser entitats sense ànim de lucre. Com també ho són algunes cooperatives de persones consumidores i usuàries, com les de consum ecològic, que tenen com a principal raó de ser una activitat econòmica (compra conjunta). Les tipologies més corrents de cooperatives que s’adopten quan es creen a partir d’una associació són les cooperatives de treball associat, les de persones consumidores i usuàries i les integrals.

Així doncs, aquest és un procés que es recomana a aquelles associacions que funcionen més com una empresa que no pas com a entitat associativa. Una associació no està pensada per realitzar una activitat purament econòmica, tot i que la pot realitzar per acompanyar o complementar l’activitat principal associativa. Transformar-se en cooperativa permet capitalitzar-se, ja que és necessari aportar capital social en la incorporació com a persona sòcia, a diferència de les associacions que no necessiten capital social inicial. Pot ser una injecció de finançament necessària per al desenvolupament de l’activitat econòmica i/o per necessitats d’inversió de l’entitat.

La conversió a cooperativa per a generar autoocupació es dona sobretot quan tot i conservar les finalitats no lucratives i els interessos socials fundacionals, l’associació esdevé un modus vivendi per a les persones sòcies o quan la base social es redueix a les persones que hi treballen. Quan es fa per impulsar un nou servei o negoci és sol fonamentar en què amb el temps han vist incrementada la importància i el pes econòmic o s’ha permès generar llocs de treball vinculats a aquests serveis. També, la conversió es pot donar en associacions de consum que vulguin adequar la seva formula jurídica sobretot si l’activitat principal supera l’interès general, per acollir-se a beneficis fiscals i a la protecció davant els requeriments fiscals o quan les quotes tenen un component de contraprestació de servei.

En l’àmbit laboral, la cooperativa de treball associat pots escollir el règim de la SS, i totes les sòcies treballadores han d’estar donades d’alta en algun dels règims, essent en tot cas el mateix per a totes. Els responsables de les empreses cooperatives, a més, gaudeixen del que s’anomena “responsabilitat limitada al capital aportat” que vol dir que la responsabilitat màxima que se’ls pot reclamar és la quantitat que s’ha aportat en concepte de capital social. En associacions, com que no són una empresa, no hi ha aquesta limitació i per tant això pot generar més inseguretat jurídica a les entitats que fan una activitat purament econòmica a través d’una associació. També hi ha beneficis fiscals en cas d’excedent, condicionats al compliment de certs requisits, pel fet de ser cooperativa.

Per a la transformació a cooperativa cal però acomplir uns passos que no sempre són fàcils i per això sovint es requereix d’un acompanyament. El full de ruta del procediment jurídic, econòmic i laboral d’aquesta transformació passa per:

  1. Redacció dels acords de Junta General de Socis de l’entitat objecte de la transformació, amb el contingut necessari per la correcta transformació en cooperativa, d’acord a la legislació cooperativa sobre el procediment i la proposta de transformació.
  2. Redactar l’objecte social a desenvolupar per la cooperativa, així com les finalitats i activitats a realitzar.
  3. Redactar els estatuts de la futura cooperativa que s’incorporaran a l’escriptura de transformació (condicions d’admissió, aportacions al capital social, tipologia de sòcies, règim sancionador, etc).
  4. Confecció del document informatiu per a comunicar als creditors i deutors sobre el procediment de transformació.
  5. Proposta i redacció de poders a incorporar en l’escriptura de constitució per transformació.
  6. Incorporació del balanç de transformació (tancat el dia abans de l’acord de transformació) a partir de les dades facilitades per l’entitat, per acreditar els actius i passius de l’entitat que es traspassaran en bloc a l’entitat resultant.
  7. Sol·licitud denominació social al Registre de Cooperatives Central
  8. Comunicació a les treballadores assalariades del canvi de forma jurídica.
  9. Formalització de l’acord de transformació en escriptura pública i coordinació amb la notaria corresponent.
  10. Sol·licitud de NIF provisional a Hisenda.
  11. Inscripció de l’escriptura tant al Registre d’associacions com en el Registre de Cooperatives
  12. Sol·licitud de NIF definitiu a Hisenda.

Una fórmula adequada per satisfer necessitats comunes i generar autoocupació

El factor fonamental de les associacions són les seves finalitats no lucratives, dutes a terme principalment de forma voluntària per part de la seva base social, així com tenir una base social àmplia i la voluntat de relleu. En les cooperatives, en canvi, és l’activitat que cooperativitzen les persones sòcies per satisfer les seves necessitats comunes (consum, treball, mutualització d’un servei, ús d’habitatge, etc.). No està renyit tenir finalitats no lucratives i desenvolupar una activitat econòmica o negoci. De fet, totes les cooperatives d’iniciativa social que gestionen serveis han de ser entitats sense ànim de lucre. Com també ho són algunes cooperatives de persones consumidores i usuàries, com les de consum ecològic, que tenen com a principal raó de ser una activitat econòmica (compra conjunta). Les tipologies més corrents de cooperatives que s’adopten quan es creen a partir d’una associació són les cooperatives de treball associat, les de persones consumidores i usuàries i les integrals.

Així doncs, aquest és un procés que es recomana a aquelles associacions que funcionen més com una empresa que no pas com a entitat associativa. Una associació no està pensada per realitzar una activitat purament econòmica, tot i que la pot realitzar per acompanyar o complementar l’activitat principal associativa. Transformar-se en cooperativa permet capitalitzar-se, ja que és necessari aportar capital social en la incorporació com a persona sòcia, a diferència de les associacions que no necessiten capital social inicial. Pot ser una injecció de finançament necessària per al desenvolupament de l’activitat econòmica i/o per necessitats d’inversió de l’entitat.

La conversió a cooperativa per a generar autoocupació es dona sobretot quan tot i conservar les finalitats no lucratives i els interessos socials fundacionals, l’associació esdevé un modus vivendi per a les persones sòcies o quan la base social es redueix a les persones que hi treballen. Quan es fa per impulsar un nou servei o negoci és sol fonamentar en què amb el temps han vist incrementada la importància i el pes econòmic o s’ha permès generar llocs de treball vinculats a aquests serveis. També, la conversió es pot donar en associacions de consum que vulguin adequar la seva formula jurídica sobretot si l’activitat principal supera l’interès general, per acollir-se a beneficis fiscals i a la protecció davant els requeriments fiscals o quan les quotes tenen un component de contraprestació de servei.

En l’àmbit laboral, la cooperativa de treball associat pots escollir el règim de la SS, i totes les sòcies treballadores han d’estar donades d’alta en algun dels règims, essent en tot cas el mateix per a totes. Els responsables de les empreses cooperatives, a més, gaudeixen del que s’anomena “responsabilitat limitada al capital aportat” que vol dir que la responsabilitat màxima que se’ls pot reclamar és la quantitat que s’ha aportat en concepte de capital social. En associacions, com que no són una empresa, no hi ha aquesta limitació i per tant això pot generar més inseguretat jurídica a les entitats que fan una activitat purament econòmica a través d’una associació. També hi ha beneficis fiscals en cas d’excedent, condicionats al compliment de certs requisits, pel fet de ser cooperativa.

Per a la transformació a cooperativa cal però acomplir uns passos que no sempre són fàcils i per això sovint es requereix d’un acompanyament. El full de ruta del procediment jurídic, econòmic i laboral d’aquesta transformació passa per:

  1. Redacció dels acords de Junta General de Socis de l’entitat objecte de la transformació, amb el contingut necessari per la correcta transformació en cooperativa, d’acord a la legislació cooperativa sobre el procediment i la proposta de transformació.
  2. Redactar l’objecte social a desenvolupar per la cooperativa, així com les finalitats i activitats a realitzar.
  3. Redactar els estatuts de la futura cooperativa que s’incorporaran a l’escriptura de transformació (condicions d’admissió, aportacions al capital social, tipologia de sòcies, règim sancionador, etc).
  4. Confecció del document informatiu per a comunicar als creditors i deutors sobre el procediment de transformació.
  5. Proposta i redacció de poders a incorporar en l’escriptura de constitució per transformació.
  6. Incorporació del balanç de transformació (tancat el dia abans de l’acord de transformació) a partir de les dades facilitades per l’entitat, per acreditar els actius i passius de l’entitat que es traspassaran en bloc a l’entitat resultant.
  7. Sol·licitud denominació social al Registre de Cooperatives Central
  8. Comunicació a les treballadores assalariades del canvi de forma jurídica.
  9. Formalització de l’acord de transformació en escriptura pública i coordinació amb la notaria corresponent.
  10. Sol·licitud de NIF provisional a Hisenda.
  11. Inscripció de l’escriptura tant al Registre d’associacions com en el Registre de Cooperatives
  12. Sol·licitud de NIF definitiu a Hisenda.