Pensions d’invalidesa i viduïtat per Covid_19. Quina contingència correspon?

Anàlisi de l’advocat Jaume Cortés d’on caldria englobar les prestacions derivades del coronavirus

L’arribada del virus de la Covid_19 ens ha desestabilitzat de moltes maneres, sobretot perquè al ser desconegut i propagar-se tan ràpidament ha fet prendre mesures excepcionals decretant l’estat d’alarma i paralitzant bona part de l’activitat, per intentar pal·liar els efectes devastadors que pot causar sobre la salut de les persones, en forma de malalties greus, invalidants o fins i tot la mort. En aquest context tan nou toca analitzar en quin tipus de contingència caldria englobar les prestacions i pensions que es derivin d’aquesta pandèmia.

Es coneixen ja, casos de seqüeles pulmonars amb efectes invalidants per pneumònia o fibrosi entre d’altres alteracions, però també alteracions en el sistema nerviós central i patologies neurològiques com ara encefalopaties, ictus, crisis epilèptiques, malalties hepàtiques o cardiopaties isquèmiques. La Covid_19 està causant i sembla que causarà durant els propers mesos un augment de les prestacions per Incapacitat Temporal (IT), però també, malauradament, pensions de viduïtat o d’invalidesa.

Totes les prestacions i pensions de la Seguretat Social es poden englobar en quatre contingències: accident de treball, malaltia professional, accident no laboral o malaltia comuna (aquesta darrera, el calaix de sastre de totes les pensions que no són cap de les tres anteriors). L’enquadrament en cadascuna d’aquestes contingències no es baladí: de la seva definició se’n poden generar molts beneficis o perjudicis per a la persona afectada. En tots els casos és imprescindible estar afiliat/da a la Seguretat Social i estar en situació d’alta o assimilat/da a l’alta. La diferència està en què en els tres primers supòsits (accident de treball, malaltia professional o accident no laboral) no es necessita un període de carència, i en canvi per la malaltia comuna sí, i aquest període va en funció de l’edat (com més gran és la persona, més anys de cotització es necessiten per cobrar la pensió). I és per aquest motiu, pels majors o menors beneficis que pot tenir la persona afectada, que els advocats que ens dediquem a defensar les persones treballadores ens plantegem qüestions com aconseguir que es reconegui com a accident de treball, malaltia professional o accident no laboral les afectacions per la Covid_19.

D’entrada, però, hem d’excloure d’aquest debat la baixa mèdica per aquelles persones que s’han vist forçades a quedar-se a casa per raons sanitàries ja que, malgrat que el govern hagi decidit que aquestes es tramitin com accident de treball, no són pròpiament prestacions per IT (ja que molts no tenen símptomes) ni és, de fet, un accident de treball. Però si que és possible que una persona s’hagi infectat pel virus al seu centre de treball, o en ocasió de la seva feina. D’entrada, per a tot el col·lectiu sanitari que hagi estat infectat pel virus i causi una prestació d’invalidesa, aquesta serà considerada com a malaltia professional i tindrà dret a tota la protecció social prevista pels casos de contingència professional, protecció que va més enllà de la pensió d’invalidesa o viduïtat, abraçant també el recàrrec per manca de mesures de seguretat i la indemnització per danys i perjudicis, si és el cas que l’empresari no ha complert amb les mesures de prevenció de riscos.

Qualsevol altre treballador que pugui demostrar que ha estat infectat en el seu lloc de treball podrà gaudir de la prestació com a accident de treball. Aquí, però, no actuarà la presumpció iuris et de iure (presumpció d’un fet acreditat pel qual no existeix dubte) com en el cal del personal sanitari, sinó que caldrà demostrar-ho (demostrar l’existència del virus al centre de treball i les previsions dels empresaris).

Finalment, però, queda el col·lectiu més important, que és tota la resta de població, activa o en situació d’atur que, per diferents motius, no han cotitzat el temps necessari per tenir dret a una pensió i que durant aquests dies han estat contagiats pel virus i estant patint una patologia greu i invalidant o han patit la mort de la parella. Podríem justificar que la infecció per Covid_19 és un accident no laboral? Si fos així, persones que tinguessin només uns pocs anys cotitzats i emmalaltissin per aquest motius, podrien cobrar una pensió d’invalidesa, o les parelles d’una persona que hagi mort en aquestes circumstàncies, una de viduïtat. Com a advocat especialista en Seguretat Social considero que sí, que la contingència d’una persona afectada per la pandèmia durant l’estat d’alarma cal que es consideri accident no laboral. En primer lloc perquè, segons el meu criteri, aquesta no és malaltia comuna: els efectes d’aquest virus avui són imprevisibles, no hi ha tractament segur ni definitiu, ni tan sols els malalts han tingut el dret a ser atesos amb tots els mitjans necessaris ni els coneixements suficients ,i, tot plegat ha generat una situació excepcional, d’estat d’alarma. I en segon lloc, perquè la interpretació que han fet els tribunals del concepte d’accident no laboral s’adiu amb la situació d’una persona infectada per Covid_19: considera el TSJC que és accident no laboral: «la reacció del cos a un virus que no era previsible ni probable, sinó imprevisible, i la malaltia conseqüent no va ser producte d’un procés d’alteració de la salut lent i degeneratiu previsible, sinó que es va expressar de forma imprevista i danyós».

Potser d'aquí uns mesos aquesta situació canviarà, i aquest nou virus passarà a formar part de la llista de malalties conegudes, tindrem una vacuna, o un tractament, i potser una assistència mèdica ajustada. Quan tot això passi, podrem acceptar que la invalidesa per Covid_19 és per malaltia comuna, com ara ho podrien ser altres malalties també víriques, però fora del marc excepcional de l’estat d’alarma i sota uns paràmetres de previsibilitat.

Anàlisi de l’advocat Jaume Cortés d’on caldria englobar les prestacions derivades del coronavirus

Es coneixen ja, casos de seqüeles pulmonars amb efectes invalidants per pneumònia o fibrosi entre d’altres alteracions, però també alteracions en el sistema nerviós central i patologies neurològiques com ara encefalopaties, ictus, crisis epilèptiques, malalties hepàtiques o cardiopaties isquèmiques. La Covid_19 està causant i sembla que causarà durant els propers mesos un augment de les prestacions per Incapacitat Temporal (IT), però també, malauradament, pensions de viduïtat o d’invalidesa.

Totes les prestacions i pensions de la Seguretat Social es poden englobar en quatre contingències: accident de treball, malaltia professional, accident no laboral o malaltia comuna (aquesta darrera, el calaix de sastre de totes les pensions que no són cap de les tres anteriors). L’enquadrament en cadascuna d’aquestes contingències no es baladí: de la seva definició se’n poden generar molts beneficis o perjudicis per a la persona afectada. En tots els casos és imprescindible estar afiliat/da a la Seguretat Social i estar en situació d’alta o assimilat/da a l’alta. La diferència està en què en els tres primers supòsits (accident de treball, malaltia professional o accident no laboral) no es necessita un període de carència, i en canvi per la malaltia comuna sí, i aquest període va en funció de l’edat (com més gran és la persona, més anys de cotització es necessiten per cobrar la pensió). I és per aquest motiu, pels majors o menors beneficis que pot tenir la persona afectada, que els advocats que ens dediquem a defensar les persones treballadores ens plantegem qüestions com aconseguir que es reconegui com a accident de treball, malaltia professional o accident no laboral les afectacions per la Covid_19.

D’entrada, però, hem d’excloure d’aquest debat la baixa mèdica per aquelles persones que s’han vist forçades a quedar-se a casa per raons sanitàries ja que, malgrat que el govern hagi decidit que aquestes es tramitin com accident de treball, no són pròpiament prestacions per IT (ja que molts no tenen símptomes) ni és, de fet, un accident de treball. Però si que és possible que una persona s’hagi infectat pel virus al seu centre de treball, o en ocasió de la seva feina. D’entrada, per a tot el col·lectiu sanitari que hagi estat infectat pel virus i causi una prestació d’invalidesa, aquesta serà considerada com a malaltia professional i tindrà dret a tota la protecció social prevista pels casos de contingència professional, protecció que va més enllà de la pensió d’invalidesa o viduïtat, abraçant també el recàrrec per manca de mesures de seguretat i la indemnització per danys i perjudicis, si és el cas que l’empresari no ha complert amb les mesures de prevenció de riscos.

Qualsevol altre treballador que pugui demostrar que ha estat infectat en el seu lloc de treball podrà gaudir de la prestació com a accident de treball. Aquí, però, no actuarà la presumpció iuris et de iure (presumpció d’un fet acreditat pel qual no existeix dubte) com en el cal del personal sanitari, sinó que caldrà demostrar-ho (demostrar l’existència del virus al centre de treball i les previsions dels empresaris).

Finalment, però, queda el col·lectiu més important, que és tota la resta de població, activa o en situació d’atur que, per diferents motius, no han cotitzat el temps necessari per tenir dret a una pensió i que durant aquests dies han estat contagiats pel virus i estant patint una patologia greu i invalidant o han patit la mort de la parella. Podríem justificar que la infecció per Covid_19 és un accident no laboral? Si fos així, persones que tinguessin només uns pocs anys cotitzats i emmalaltissin per aquest motius, podrien cobrar una pensió d’invalidesa, o les parelles d’una persona que hagi mort en aquestes circumstàncies, una de viduïtat. Com a advocat especialista en Seguretat Social considero que sí, que la contingència d’una persona afectada per la pandèmia durant l’estat d’alarma cal que es consideri accident no laboral. En primer lloc perquè, segons el meu criteri, aquesta no és malaltia comuna: els efectes d’aquest virus avui són imprevisibles, no hi ha tractament segur ni definitiu, ni tan sols els malalts han tingut el dret a ser atesos amb tots els mitjans necessaris ni els coneixements suficients ,i, tot plegat ha generat una situació excepcional, d’estat d’alarma. I en segon lloc, perquè la interpretació que han fet els tribunals del concepte d’accident no laboral s’adiu amb la situació d’una persona infectada per Covid_19: considera el TSJC que és accident no laboral: «la reacció del cos a un virus que no era previsible ni probable, sinó imprevisible, i la malaltia conseqüent no va ser producte d’un procés d’alteració de la salut lent i degeneratiu previsible, sinó que es va expressar de forma imprevista i danyós».

Potser d'aquí uns mesos aquesta situació canviarà, i aquest nou virus passarà a formar part de la llista de malalties conegudes, tindrem una vacuna, o un tractament, i potser una assistència mèdica ajustada. Quan tot això passi, podrem acceptar que la invalidesa per Covid_19 és per malaltia comuna, com ara ho podrien ser altres malalties també víriques, però fora del marc excepcional de l’estat d’alarma i sota uns paràmetres de previsibilitat.