Invalidesa absoluta per patir diplopia (visió doble) en un ull i 0,4 a l’altre

He cregut interessant comentar aquesta sentència, ja que hi ha bastanta doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem respecte a quines capacitats de visió han de ser declarades en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta, però no n’he trobat respecte a la diplopia (o visió doble), que afecta a la visió global, empitjorant-la i agreujant la manca de funcionalitat.

Jurisprudència del TSJC en la matèria

Tal com he comentat, hi ha diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem que han analitzat quines capacitats visuals determinen que la persona afectada sigui declarada en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta.

En aquest sentit, és interessant la explicació que ens dona la Sala Social del del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència de 30/05/07, núm. 4038/2007, Nº de Recurso: 347/2007, Ponente: ANTONIO GARCIA RODRIGUEZ:

«“No obstante, entendemos que debe mantenerse también en este aspecto, la declaración de incapacidad absoluta efectuada por la sentencia de instancia, habida cuenta de que según el incombatido al efecto, relato histórico de la sentencia recurrida, actualmente el trabajador presenta una agudeza visual de: en OD. 0,05 (práctica anulación de la visión del órgano afectado): Y en OI, de 0,3 - sin duda graduación con corrección óptica -. Y que como entiende la Juzgadora - no sólo evolucionó a peor el déficit visual precoz o de la infancia -, sino que el déficit visual apreciado elimina al que lo padece, del mercado laboral en todos los oficios o profesiones, incluso los con mínimas exigencias de la correspondiente agudeza visual: Art.137, cinco, de la LGSS. Y no es ocioso señalar que con criterio orientador, debe tenerse en cuenta un cierto "baremo" de incapacidades, establecido por la histórica legislación de accidentes de trabajo: nos referimos al Art.41 d) del (antiguo) Texto Refundido de la Legislación de A. de T. aprobado por el Decreto de 22 de Junio de 1956 : incapacidad absoluta en caso de "pérdida de la visión de un ojo, si queda reducida en el 50 por 100 o más la fuerza del otro".»

Per tant, aplicant de forma orientativa el determinat al Decret de 22 de juny de 1956, la Sala ha vingut determinant que la manca de visió en un ull (o pràcticament que sigui nul·la) i la visió de menys de 0,5 a l’altre és causa de la invalidesa absoluta.

Altres sentències que han aplicat aquesta jurisprudència de la Sala Social del del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han estat:

• STSJ Cataluña núm. 8280/2000 (Sala de lo Social), de 16 octubre, JUR 2001\9864, amb diagnòstic de Importante déficit visual: OI 0,4, OD.=0

• Sentencia de 23 enero 1990 Tribunal Supremo (Sala de lo Social) , RJ 1990\201, amb diagnòstic de un 0.1 i un 0.5.

• Sentencia de 25 marzo 1988 Tribunal Supremo (Sala de lo Social) RJ 1988\2379

• STSJ Cataluña núm. 1114/2001 (Sala de lo Social), de 6 febrero, JUR 2001\134728, amb diagnòstic de OD:0,3 y OI:0,2

• STSJ Cataluña núm. 159/2001 (Sala de lo Social), de 9 enero, JUR 2001\97426, amb diagnòstic de perdida de un ojo quedando reducida en más del 50% la fuerza visual del otro

• STSJ Cataluña núm. 673/2001 (Sala de lo Social), de 23 enero, JUR 2001\100455, amb diagnòstic de Od=0,3 y OI=0,2

Sentència del JS32 de Barcelona

La sentència nº 136/2021 del Jutjat Social 32 de Barcelona de 14 d’abril de 2021, declara en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta una treballadora amb diplopia (o visió doble) en un ull i visió del 0,4 a l’altre, argumentant literalment:

«Sucede en su caso que en realidad la visión no es binocular sino monocoular ya que en el ojo izquierdo padece de diplopía (visión doble), de manera que ese ojo no es apto para mejorar la visión (de hecho la entorpece y la empeora globalmente); de manera que en su caso en realidad debe partirse de una visión monocular (es decir, que en el ojo izquierdo su visión equivale a 0 por la diplopía) y de una agudeza visual de 0,4 en solo un ojo (que implica una reducción de la visión en un 53% según la escala de Wecker en dicho ojo)»

Per tant, la sentència comentada entén que la visió doble en un dels ulls (o diplopia) ha de ser considerada una visió nul·la, ja que empitjora i entorpeix la visió de l’altre ull, fet pel qual declara a la treballadora afecta d’una Incapacitat Permanent i Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, per no poder realitzar cap feina remunerada, amb dret a percebre una pensió del 100% de la seva Base Reguladora.