Targetes de crèdit abusives: sessió informativa


El proper dia 20 de maig a les 18 h, el nostre company Òscar Serrano, especialista en Dret bancari, oferirà una sessió informativa sobre targetes de crèdit abusives i com protegir els nostres drets com a consumidors que podreu seguir des de casa a través d’internet.

El passat 4 de març, el Tribunal Suprem va dictar una important sentència on es consideraven usuraris i, per tant, abusius els interessos del 27,24% imposats per Wizink a una targeta de crèdit en la seva modalitat revolving.

Wizink és la principal comercialitzadora d’aquest tipus de targetes de crèdit però en absolut és l’única. La pràctica totalitat d’entitats financeres i grans grups comercials han ofert i continuen oferint unes targetes de crèdit que només a l’Estat espanyol han generat un volum de crèdit global que, a dia d’avui, se situa al voltant dels 13.500 milions d’euros.

Manca de transparència

L'abusivitat de les targetes revolving no ve determinada únicament pel caràcter usurer dels interessos aplicats sinó que també deriva de la manca de transparència a l’hora d’explicar als clients el veritable funcionament d’un producte aparentment atractiu que, en la majoria de casos, genera uns deutes perpetus i impossibles d’afrontar si no es optant pel refinançament, transformant-nos en allò que el Suprem a la seva sentència definia com a «usuaris captius».

A les agressives campanyes que s’han fet servir per oferir aquestes targetes, les entitats i empreses han traslladat als usuaris que a través de la targeta podien accedir a la quantitat fixada com a límit de disposició i triar lliurement la quantitat que volien abonar cada mes en concepte de liquidació del préstec adquirit. A la sentència del Tribunal Suprem, però, es reconeix que les entitats han estat poc o gens transparents a l’hora d’explicar el complex sistema d’amortització i, especialment, que la tria d’una quota baixa, de 50 o 60 euros al mes, era insuficient per afrontar els interessos aplicats i d’aquesta forma, malgrat mantenir-nos al corrent de pagament, el nostre deute no disminueix mai. Al contrari, no deixa d’augmentar.

Nul·litat dels interessos

Tant els desproporcionats interessos aplicats a les targetes revolving com la manca d’informació facilitada (en molts casos per telèfon o a càrrec de comercials ubicats en llocs concorreguts com ara centres comercials) poden ser causa de nul·litat d’aquests productes, permetent-nos reclamar i recuperar les quantitats indegudament abonades.

Sobre aquesta qüestió parlarà el nostre company Oscar Serrano, especialista en Dret Bancari, en una sessió informativa online on els participants tindran ocasió, a través del xat de la pròpia plataforma, de plantejar els seus dubtes i obtenir resposta a les seves preguntes particulars.

També hem preparat un web especial que podeu visitar en qualsevol moment amb tota la informació necessària sobre revolving i documentació a aportar.

El passat 4 de març, el Tribunal Suprem va dictar una important sentència on es consideraven usuraris i, per tant, abusius els interessos del 27,24% imposats per Wizink a una targeta de crèdit en la seva modalitat revolving.

Wizink és la principal comercialitzadora d’aquest tipus de targetes de crèdit però en absolut és l’única. La pràctica totalitat d’entitats financeres i grans grups comercials han ofert i continuen oferint unes targetes de crèdit que només a l’Estat espanyol han generat un volum de crèdit global que, a dia d’avui, se situa al voltant dels 13.500 milions d’euros.

Manca de transparència

L'abusivitat de les targetes revolving no ve determinada únicament pel caràcter usurer dels interessos aplicats sinó que també deriva de la manca de transparència a l’hora d’explicar als clients el veritable funcionament d’un producte aparentment atractiu que, en la majoria de casos, genera uns deutes perpetus i impossibles d’afrontar si no es optant pel refinançament, transformant-nos en allò que el Suprem a la seva sentència definia com a «usuaris captius».

A les agressives campanyes que s’han fet servir per oferir aquestes targetes, les entitats i empreses han traslladat als usuaris que a través de la targeta podien accedir a la quantitat fixada com a límit de disposició i triar lliurement la quantitat que volien abonar cada mes en concepte de liquidació del préstec adquirit. A la sentència del Tribunal Suprem, però, es reconeix que les entitats han estat poc o gens transparents a l’hora d’explicar el complex sistema d’amortització i, especialment, que la tria d’una quota baixa, de 50 o 60 euros al mes, era insuficient per afrontar els interessos aplicats i d’aquesta forma, malgrat mantenir-nos al corrent de pagament, el nostre deute no disminueix mai. Al contrari, no deixa d’augmentar.

Nul·litat dels interessos

Tant els desproporcionats interessos aplicats a les targetes revolving com la manca d’informació facilitada (en molts casos per telèfon o a càrrec de comercials ubicats en llocs concorreguts com ara centres comercials) poden ser causa de nul·litat d’aquests productes, permetent-nos reclamar i recuperar les quantitats indegudament abonades.

Sobre aquesta qüestió parlarà el nostre company Oscar Serrano, especialista en Dret Bancari, en una sessió informativa online on els participants tindran ocasió, a través del xat de la pròpia plataforma, de plantejar els seus dubtes i obtenir resposta a les seves preguntes particulars.

També hem preparat un web especial que podeu visitar en qualsevol moment amb tota la informació necessària sobre revolving i documentació a aportar.