La darrera sentència del Jutjat Social 33 de Barcelona d'aquest maig de 2016 reconeixent la prestació de viduïtat a la vídua que era parella de fet segons el Codi Civil català, però no reconeguda com a tal per l'INSS, és una gran notícia. Però, com hem arribat fins a aquest moment? Intento fer una mica d'explicació històrica:
El Jutjat Social 33 de Barcelona dicta una sentència que reconeix el dret d'una menor a percebre la prestació d'orfenesa en grau d'absoluta malgrat un dels progenitors encara es viu en considerar que el pare, privat de la pàtria potestat, «no ha cobert ni les necessitats afectives ni econòmiques de la seva filla».
Habitualment, en els casos de sostracció internacional de menors com aquest, els tribunals espanyols determinen que malgrat l'il·lícit comès, no es retorni la custòdia al progenitor que tenia assignada la guarda per no posar en risc l'arrelament al nou lloc de residència del menor sostret.
Una part important de les consultes més habituals relacionades amb el procediments de divorci o separació té a veure amb el règim d'ús de l'habitatge familiar en cessar la convivència. Intentem resoldre breument alguns d'aquests dubtes freqüents
La mort és un tema que sovint preferim ignorar i arraconar mentre vivim. No és estrany, doncs, que arribat el moment de la defunció apareguin tot tipus de problemes i dubtes legals lligats al fet de que la persona, en vida, no hagi adoptat les disposicions necessàries sobre el destí dels seus béns; comportant tota una sèrie de tràmits relacionats amb el procés hereditari que, sovint, poden arribar a ser complexos i, fins i tot, font de conflictes.