Càlcul indemnització

Incapacitat temporal

És habitual confondre el període de baixa mèdica amb la baixa laboral, tot i ser qüestions diferents. La indemnització que et correspongui ha de ser calculada, no sobre la base del moment de la reincorporació al treball sinó, en relació al període de baixa mèdica, és a dir, tenint en compte el temps que t'ha portat restablir-te totalment de les teves lesions.
Correspondrà a un perit forense -sent possible també comptar amb el concurs d'un perit de part- determinar el major o menor grau de dificultat que durant aquest període de baixa mèdica has tingut per desenvolupar el conjunt de les teves activitats quotidianes anteriors a l'accident i les lesions. Així, el càlcul de la indemnització en cas d'incapacitat temporal contemplarà dues categories bàsiques següents: 

• Dies amb i sense estada hospitalària, quantificant-se de forma diferenciada i assignant una quantitat superior als quals requereixen d'ingrés en un centre hospitalari.

Existeix, a més, una altra segona i addicional categorització:

• Dies impeditius: són aquells en els quals la víctima ha estat incapacitada total o parcialment per a la realització de les seves activitats habituals, tant laborals com d'àmbit domèstic, familiar o d'oci.

• Dies no impeditius: es denominen així als dies en els quals malgrat no estar completament restablit o mantenir la necessitat de seguir tractament mèdic, la persona víctima ha pogut desenvolupar d'una manera raonable la seva activitat quotidiana.

Lesions permanents / seqüeles

La indemnització que correspon a les lesions es calcula a través d'un sistema de punts, incrementant-se l'import a percebre en funció de la quantia de punts que determini un perit forense encarregat de la valoració del dany corporal. S'assignaran més o menys punts prenent en consideració diferents qüestions i analitzant si les seqüeles formen part del capítol de les denominades funcionals (mobilitat d'un dit, pèrdua de visió, etc.) o estètiques (cicatrius, etc.).

Una vegada assignat el nombre de punts corresponents a les seqüeles patides, es realitza la valoració econòmica contemplant diversos factors correctors com l'edat o els ingressos econòmics de la víctima.
Encara que el càlcul de la indemnització és una maniobra complexa i subjecta al concurs de múltiples variables, podem indicar algunes de les quanties màximes que s'estableixen en determinades circumstàncies si la gravetat o entitat de les seqüeles és suficient com per donar origen a algun tipus d'invalidesa:

Serien casos de notòria gravetat que inclouen: els estats de coma o vegetatius, afectats de tetraplegia i paraplegia, alteracions mentals greus, ceguesa sobrevinguda, etc.
En aquests supòsits, el barem d'accidents de trànsit estableix una indemnització màxima de 382.303,74€ sent possible determinar quantitats addicionals per sufragar les despeses necessàries en una possible adequació de l'habitatge o els que derivin de la necessitat de cures per part de terceres persones.

En cas que les lesions provocades per un accident ens impedeixin la pràctica de qualsevol ocupació remunerada (i no únicament la que es consideri la nostra professió habitual), el barem estableix una indemnització màxima de 191.725,34€

Es considera aquella que impedeix la realització de l'activitat habitual, sense que això comporti incapacitat per realitzar alguna altra activitat compatible amb el nostre estat físic o possibles limitacions funcionals causades per un accident. En aquest cas, la quantia màxima és de 95.862,67€

És el supòsit en el qual les lesions causades i les seves seqüeles suposin una dificultat o, fins i tot, la impossibilitat de realització de determinats aspectes considerats no fonamentals o essencials de l'activitat habitual. Segons el barem, la quantia màxima de la indemnització en aquest supòsit se situa en 19.172,54€.
Per calcular les indemnitzacions anteriorment esmentades és molt important tenir en compte l'edat de la víctima, ja que l'import de la indemnització variarà en funció dels anys de vida laboral que encara quedarien per cobrir a la víctima en el moment de l'accident i abans d'aconseguir l'edat ordinària de jubilació. Així, per exemple, la màxima indemnització s'atorgaria a algú que quedés impedit per treballar als 18 anys i, en canvi, a qui patís les lesions impeditives poc abans de jubilar-se se li atorgaria el mínim contemplat al barem.

La normativa vigent contempla un apartat específic per als casos de mort produïda com a conseqüència d'un accident:

Indemnització per defunció

Fills, pares, germans i avis generaran el dret a percebre una indemnització si les lesions són d'una gravetat tal que acaben provocant la mort de la víctima. La indemnització corresponent es calcularà atenent a factors com, per exemple, les circumstàncies econòmiques del mort i els familiars o els diferents graus d'afinitat. En termes generals, la quantia màxima contemplada en el barem és de 172.552€.

Factors de correcció

Tot el que s'ha dit anteriorment constitueix una base que proporciona una orientació mínima sobre el funcionament del barem d'accidents de circulació i el criteri seguit per determinar la quantia de la indemnització en determinades circumstàncies. No obstant, no hem de perdre de vista en cap cas, que correspon a professionals del dret i de la medicina forense interpretar i analitzar tant les lesions i les seves seqüeles com les circumstàncies que envolten el fet causant de les lesions per establir correctament l'import de la indemnització.

Així, per exemple, la quantia de la indemnització a la qual nosaltres o, en cas de defunció, els nostres familiars tindran dret a percebre pot variar atenent a factors com els perjudicis econòmics causats a familiars dependents o, en general, els que se'n derivin de la situació de la unitat familiar entre molts altres factors.

Aquests factors de correcció s'apliquen al conjunt de les indemnitzacions, ja siguin originades per seqüeles, invalideses de qualsevol tipus o defunció.