Uralita també haurà d'indemnitzar els veïns de Cerdanyola i Ripollet


Primera sentència de Tribunal Suprem que fa responsable a Uralita per les malalties causades per l'amiant als veïns de la seva fàbrica a Cerdanyola afectats per les emanacions procedents d’aquesta instal·lació industrial, la major de l’empresa a l’Estat espanyol

..................................................................................................

RESUM:

El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat a instàncies de Col·lectiu Ronda la responsabilitat de l'empresa URALITA SA per les patologies derivades de l'exposició a l'amiant que afecten les denominades víctimes domèstiques (perjudicades per la presència de fibres de asbest adherides a la roba de treball dels seus familiars empleats a la fàbrica) i, per primera vegada, a les víctimes ambientals (residents a les proximitats afectats per les emanacions d'amiant procedents del centre fabril).

La sentència estableix l'obligació de URALITA d'indemnitzar el grup de 43 demandants veïns de la localitat de Cerdanyola -incloent-hi víctimes en primera persona i hereus d’afectats- amb la quantitat de 2.3 milions d'euros. En la seva resolució, el TS reitera la manca d'adopció de mesures de prevenció i seguretat per part de la multinacional "malgrat que l'entitat demandada tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies [l'amiant] generaven per a la salut dels treballadors i de tercers, així com de la perillositat de l'activitat industrial que desenvolupava". A la sentència també s’afirma que "a partir dels anys quaranta [Uralita] va tenint un major coneixement de risc que en general suposava l'exposició a la pols d'amiant, fins i tot per a tercers aliens a la relació laboral, que sabia que podien entrar en contacte amb fibres d'amiant".

El Tribunal Suprem confirma també la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus pels perjudicis experimentats en tant que supervivents dels seus familiars finats i les corresponents als danys soferts pels propis perjudicats que no van poder reclamar a causa de la seva prematura mort.

La sentència estableix per primera vegada indemnitzacions per dany moral derivades de l'existència de plaques pleurals, una afectació derivada de l'amiant com ho és el mesotelioma o diverses formes de càncer que, tot i implicar un factor de risc, no comporta dany pulmonar.

..................................................................................................

"Estem davant un moment històric en la lluita que des de fa dècades mantenen les víctimes de l'amiant a l'Estat espanyol pel reconeixement dels danys soferts derivats de la manca de mesures de seguretat i prevenció amb la qual es va manipular l'amiant per part d'empreses com Uralita". D'aquesta manera s'expressa Esther Costa, advocada que al costat de la també lletrada Esther Pérez, ambdues sòcies de Col·lectiu Ronda, han estat responsables de la demanda interposada per un grup de 43 veïns de la localitat de Cerdanyola que ha conclòs amb la primera sentència del Tribunal Suprem que confirma la responsabilitat d'Uralita per les afectacions causades pel asbest entre les persones residents a les rodalies de la seva fàbrica a la localitat de Cerdanyola, la més gran d'Espanya dedicada a la producció de derivats de l'amiant.

En la seva resolució, el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència dictada el desembre de 2017 per l'Audiència Provincial de Madrid que assenyalava que "Uralita, SA malgrat conèixer el perill que comportava la inhalació de les fibres d'amiant, no va actuar amb la diligència exigible, en emetre sense el control adequat aquestes fibres a l'ambient exterior, per la qual cosa va incórrer en responsabilitat extracontractual. En virtut de les consideracions exposades es va estimar també la demanda pel que fa als anomenats passius ambientals, tractant-se de persones que vivien en els voltants de la fàbrica en un radi inferior als 2000 metres".

L'advocada Esther Pérez recorda que fins a la data "existia una jurisprudència sòlida, incloses nombroses resolucions del mateix Tribunal Suprem, que estableix amb claredat la responsabilitat de URALITA per la falta de mesures de seguretat i prevenció en les seves instal·lacions. Uns incompliments de la normativa existent des de la dècada dels anys 40 de segle passat que van propiciar les malalties derivades de l'exposició a l'amiant que han patit els seus empleats i els seus familiars, ja que la deixadesa de les seves obligacions en matèria de prevenció també es va estendre a l'obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball de la plantilla, provocant l'exposició entre els convivents dels seus empleats en l'àmbit domèstic». No obstant això, tant Esther Pérez com Esther Costa remarquen que en aquesta ocasió, la transcendència de la sentència de Tribunal Suprem és molt diferent. "Ara estem davant de la primera sentència de Tribunal Suprem que estén la responsabilitat als danys soferts per veïns i residents a les proximitats de la fàbrica, acreditant que l'empresa, tot i ser conscient de l'enorme perill que suposava l'emissió de fibres a l'exterior, no va fer tot el possible per prevenir aquesta contaminació mortal, posant també en risc la salut de persones amb les que no mantenia cap tipus de vincle laboral "
"La sentència també resulta molt interessant -reprèn Esther Costa- pel fet de resoldre una qüestió jurídicament rellevant com és la compatibilitat entre les indemnitzacions que els familiars de víctimes poden reclamar com a víctimes de la defunció del seu parent i com a hereus de les accions judicials que aquests no van poder emprendre o veure concloses per causa de la seva mort ".

Per a Esther Pérez, també és important que la sentència "fixi el dret de a reclamar pel dany moral derivat de les plaques pleurals, una alteració causada per l'amiant que no comporta inicialment afectació pulmonar però que implica un factor de risc relacionat amb el desenvolupament de patologies sense cura com el mesotelioma o tan greus com el càncer de pulmó, amb la lògica angoixa que això suposa ".

Victòria amb sabor amarg

Les lletrades lamenten que el valor d'aquesta històrica sentència de Tribunal Suprem pugui quedar enfosquit per la situació de concurs voluntari de creditors en la qual actualment es troba COEMAC, l'antiga URALITA. Un concurs instat per la mateixa empresa adduint, segons el text registrat com a fet rellevant davant la CNMV, la impossibilitat «de fer enfront a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant».

Les advocades recorden que a través de Col·lectiu Ronda s'estan desenvolupant "totes les accions possibles perquè l'empresa respongui als seus compromisos de diversa índole, incloent-hi, per descomptat, les obligacions que emanen de resolucions judicials com ho són les indemnitzacions a les víctimes de l'amiant afectades per l'activitat d'Uralita ".

És per això que, tal com vam manifestar en un comunicat arran de l'anunci de la sol·licitud de concurs per part de l'empresa el 30 de gener passat de 2020, des de la nostra cooperativa denunciem que al concurs no pot ser en cap cas una fórmula per eludir la responsabilitat derivada de les pràctiques empresarials d'Uralita i l'incompliment reiterat de la seva obligació de vetllar i protegir la salut dels seus treballadors, les seves famílies i les persones que han viscut i/o treballat a les rodalies de fàbriques de l'empresa ubicades a localitats com Cerdanyola i Getafe o l'antiga Rocalla a Castelldefels.

Necessitat de crear un fons de compensació per a les víctimes

La situació viscuda per COEMAC torna a enfrontar-nos a la necessitat urgent i imperiosa que s'aprovi sense més dilació la creació d'un fons públic de compensació per a les víctimes de l'amiant tal com ja existeix en altres països de la Unió Europea com ara França. Actualment, Espanya presenta les majors xifres de infradiagnosis i falta de reconeixement administratiu de el dany causat per l'exposició a l'asbest. Malauradament, i a diferència del que passa als Estats que sí assumeixen la seva responsabilitat respecte la vida i la salut d'aquestes persones, les víctimes espanyoles de l'amiant es veuen obligades a acudir als tribunals i afrontar llargs procediments judicials per obtenir les prestacions i drets que els corresponen tant a ells com a les seves famílies. Un camí al qual poden afegir-se dificultats addicionals derivades de la sol·licitud de concurs de creditors presentada per l'antiga URALITA sense que, de moment, hi hagi el compromís ferm i tangible de crear legislativament mecanismes reparadors en benefici de les persones afectades per l'amiant.

Uralita va obtenir guanys milionaris durant dècades des d'una posició d'absolut menyspreu per la salut i seguretat dels seus treballadors. El llegat d'aquesta empresa és un testament fet de mort i sofriment. L'amiant s'ha cobrat milers de víctimes a Espanya, la majoria sense arribar a obtenir reconeixement per a unes patologies que seguiran provocant defuncions almenys fins l'any 2040, atesos els llargs períodes de latència de les malalties causades per l'asbest. Tot el nostre esforç com a cooperativa estarà encaminat al fet que aquestes víctimes no perdin el legítim dret a obtenir el rescabalament que els tribunals els hi han reconegut

..................................................................................................

RESUM:

El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat a instàncies de Col·lectiu Ronda la responsabilitat de l'empresa URALITA SA per les patologies derivades de l'exposició a l'amiant que afecten les denominades víctimes domèstiques (perjudicades per la presència de fibres de asbest adherides a la roba de treball dels seus familiars empleats a la fàbrica) i, per primera vegada, a les víctimes ambientals (residents a les proximitats afectats per les emanacions d'amiant procedents del centre fabril).

La sentència estableix l'obligació de URALITA d'indemnitzar el grup de 43 demandants veïns de la localitat de Cerdanyola -incloent-hi víctimes en primera persona i hereus d’afectats- amb la quantitat de 2.3 milions d'euros. En la seva resolució, el TS reitera la manca d'adopció de mesures de prevenció i seguretat per part de la multinacional "malgrat que l'entitat demandada tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies [l'amiant] generaven per a la salut dels treballadors i de tercers, així com de la perillositat de l'activitat industrial que desenvolupava". A la sentència també s’afirma que "a partir dels anys quaranta [Uralita] va tenint un major coneixement de risc que en general suposava l'exposició a la pols d'amiant, fins i tot per a tercers aliens a la relació laboral, que sabia que podien entrar en contacte amb fibres d'amiant".

El Tribunal Suprem confirma també la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus pels perjudicis experimentats en tant que supervivents dels seus familiars finats i les corresponents als danys soferts pels propis perjudicats que no van poder reclamar a causa de la seva prematura mort.

La sentència estableix per primera vegada indemnitzacions per dany moral derivades de l'existència de plaques pleurals, una afectació derivada de l'amiant com ho és el mesotelioma o diverses formes de càncer que, tot i implicar un factor de risc, no comporta dany pulmonar.

..................................................................................................

"Estem davant un moment històric en la lluita que des de fa dècades mantenen les víctimes de l'amiant a l'Estat espanyol pel reconeixement dels danys soferts derivats de la manca de mesures de seguretat i prevenció amb la qual es va manipular l'amiant per part d'empreses com Uralita". D'aquesta manera s'expressa Esther Costa, advocada que al costat de la també lletrada Esther Pérez, ambdues sòcies de Col·lectiu Ronda, han estat responsables de la demanda interposada per un grup de 43 veïns de la localitat de Cerdanyola que ha conclòs amb la primera sentència del Tribunal Suprem que confirma la responsabilitat d'Uralita per les afectacions causades pel asbest entre les persones residents a les rodalies de la seva fàbrica a la localitat de Cerdanyola, la més gran d'Espanya dedicada a la producció de derivats de l'amiant.

En la seva resolució, el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència dictada el desembre de 2017 per l'Audiència Provincial de Madrid que assenyalava que "Uralita, SA malgrat conèixer el perill que comportava la inhalació de les fibres d'amiant, no va actuar amb la diligència exigible, en emetre sense el control adequat aquestes fibres a l'ambient exterior, per la qual cosa va incórrer en responsabilitat extracontractual. En virtut de les consideracions exposades es va estimar també la demanda pel que fa als anomenats passius ambientals, tractant-se de persones que vivien en els voltants de la fàbrica en un radi inferior als 2000 metres".

L'advocada Esther Pérez recorda que fins a la data "existia una jurisprudència sòlida, incloses nombroses resolucions del mateix Tribunal Suprem, que estableix amb claredat la responsabilitat de URALITA per la falta de mesures de seguretat i prevenció en les seves instal·lacions. Uns incompliments de la normativa existent des de la dècada dels anys 40 de segle passat que van propiciar les malalties derivades de l'exposició a l'amiant que han patit els seus empleats i els seus familiars, ja que la deixadesa de les seves obligacions en matèria de prevenció també es va estendre a l'obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball de la plantilla, provocant l'exposició entre els convivents dels seus empleats en l'àmbit domèstic». No obstant això, tant Esther Pérez com Esther Costa remarquen que en aquesta ocasió, la transcendència de la sentència de Tribunal Suprem és molt diferent. "Ara estem davant de la primera sentència de Tribunal Suprem que estén la responsabilitat als danys soferts per veïns i residents a les proximitats de la fàbrica, acreditant que l'empresa, tot i ser conscient de l'enorme perill que suposava l'emissió de fibres a l'exterior, no va fer tot el possible per prevenir aquesta contaminació mortal, posant també en risc la salut de persones amb les que no mantenia cap tipus de vincle laboral "
"La sentència també resulta molt interessant -reprèn Esther Costa- pel fet de resoldre una qüestió jurídicament rellevant com és la compatibilitat entre les indemnitzacions que els familiars de víctimes poden reclamar com a víctimes de la defunció del seu parent i com a hereus de les accions judicials que aquests no van poder emprendre o veure concloses per causa de la seva mort ".

Per a Esther Pérez, també és important que la sentència "fixi el dret de a reclamar pel dany moral derivat de les plaques pleurals, una alteració causada per l'amiant que no comporta inicialment afectació pulmonar però que implica un factor de risc relacionat amb el desenvolupament de patologies sense cura com el mesotelioma o tan greus com el càncer de pulmó, amb la lògica angoixa que això suposa ".

Victòria amb sabor amarg

Les lletrades lamenten que el valor d'aquesta històrica sentència de Tribunal Suprem pugui quedar enfosquit per la situació de concurs voluntari de creditors en la qual actualment es troba COEMAC, l'antiga URALITA. Un concurs instat per la mateixa empresa adduint, segons el text registrat com a fet rellevant davant la CNMV, la impossibilitat «de fer enfront a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant».

Les advocades recorden que a través de Col·lectiu Ronda s'estan desenvolupant "totes les accions possibles perquè l'empresa respongui als seus compromisos de diversa índole, incloent-hi, per descomptat, les obligacions que emanen de resolucions judicials com ho són les indemnitzacions a les víctimes de l'amiant afectades per l'activitat d'Uralita ".

És per això que, tal com vam manifestar en un comunicat arran de l'anunci de la sol·licitud de concurs per part de l'empresa el 30 de gener passat de 2020, des de la nostra cooperativa denunciem que al concurs no pot ser en cap cas una fórmula per eludir la responsabilitat derivada de les pràctiques empresarials d'Uralita i l'incompliment reiterat de la seva obligació de vetllar i protegir la salut dels seus treballadors, les seves famílies i les persones que han viscut i/o treballat a les rodalies de fàbriques de l'empresa ubicades a localitats com Cerdanyola i Getafe o l'antiga Rocalla a Castelldefels.

Necessitat de crear un fons de compensació per a les víctimes

La situació viscuda per COEMAC torna a enfrontar-nos a la necessitat urgent i imperiosa que s'aprovi sense més dilació la creació d'un fons públic de compensació per a les víctimes de l'amiant tal com ja existeix en altres països de la Unió Europea com ara França. Actualment, Espanya presenta les majors xifres de infradiagnosis i falta de reconeixement administratiu de el dany causat per l'exposició a l'asbest. Malauradament, i a diferència del que passa als Estats que sí assumeixen la seva responsabilitat respecte la vida i la salut d'aquestes persones, les víctimes espanyoles de l'amiant es veuen obligades a acudir als tribunals i afrontar llargs procediments judicials per obtenir les prestacions i drets que els corresponen tant a ells com a les seves famílies. Un camí al qual poden afegir-se dificultats addicionals derivades de la sol·licitud de concurs de creditors presentada per l'antiga URALITA sense que, de moment, hi hagi el compromís ferm i tangible de crear legislativament mecanismes reparadors en benefici de les persones afectades per l'amiant.

Uralita va obtenir guanys milionaris durant dècades des d'una posició d'absolut menyspreu per la salut i seguretat dels seus treballadors. El llegat d'aquesta empresa és un testament fet de mort i sofriment. L'amiant s'ha cobrat milers de víctimes a Espanya, la majoria sense arribar a obtenir reconeixement per a unes patologies que seguiran provocant defuncions almenys fins l'any 2040, atesos els llargs períodes de latència de les malalties causades per l'asbest. Tot el nostre esforç com a cooperativa estarà encaminat al fet que aquestes víctimes no perdin el legítim dret a obtenir el rescabalament que els tribunals els hi han reconegut